A més de Telefónica, Repsol-YPF, Banc Santander i el BBVA, Espanya compta amb prop d'un centenar d'empreses de diferents grandàries que poden ser considerades autèntiques multinacionals.
Empreses com Abengoa, Abertis, Gas Natural, Agbar, Colonial, Alsa, Roca Corporació, Barceló, Sehrs, CAF, Cintra, El Corte Inglés, RiU, Ficosa, Agrolimen, Mànec o Prodestral han aconseguit instal·lar-se en els principals mercats mundials amb un èxit significatiu.
El desenvolupament de les multinacionals espanyoles està sent tan ràpid que el propi conseller delegat del BBVA, José Ignacio Goirigolzarri, ha declarat que es podria dir que la seua entitat és més llatinoamericana que espanyola si s'atén a l'origen del benefici, tendència que es reflectix en la seua plantilla: 51.370 treballadors a Amèrica, 1.982 en la resta del món i 30.765 a Espanya, on l'objectiu és reduir-la encara més.
El banc que presidix Emilio Botí ha experimentat un creixement impressionant en l'estranger. Després de la compra de l'Abbey i el Sovereing s'ha convertit en en l'octau banc del món per capitalització i el primer d'Europa continental. Un 60% de la seua activitat prové de l'exterior i més del 55% dels seus beneficis. Però el més cridaner és que només un de cada tres empleats treballa a Espanya. El Santander ja té prop de cent mil treballadors fora, mentres a Espanya a penes arriben a 33.000.
La petroliera Repsol-YPF és un altre exemple d'este ROBATORI. En menys d'una dècada ha passat de ser una empresa eminentment espanyola a col·locar-se entre les deu primeres petrolieres del món. Té més del 50% dels seus actius a Llatinoamèrica (Argentina, Trinidad i Brasil), una tendència que es va a reforçar amb les inversions realitzades a Algèria, Iran i el Golf Pèrsic. El 48% de la seua plantilla ja s'ubica en l'exterior.
Una transformació semblant l'ha patit Endesa en el mateix període. La primera elèctrica espanyola que obté fora 1 de cada 3 euros que factura. La seua xifra de negoci en l'exterior supera els 7.000 milions d'euros, fonamentalment a Itàlia i Llatinoamèrica. Açò permet que els beneficis nets que el grup obté en l'estranger s'acosten als 500 milions, la qual cosa representa el 40% dels seus guanys. En conseqüència, la seua plantilla és ja major fora que dins.
Esta senda va ser imitada per Iberdrola, que ja aconseguix l'11% dels seus beneficis de l'exterior. Però sobretot per Fenosa, que ja obté un terç del seu resultat operatiu de l'exterior, on té la mitat de la seua plantilla. Gas Natural empra la mitat de la seua plantilla fora.
El boom de les multinacionals espanyoles es va produir a l'inici dels anys noranta amb el govern socialista presidit per Felipe González, i va anar a càrrec de Telefónica en gran manera. Luis Solana va iniciar l'aventura Iberoamericana amb enormes crítiques aprofitant el procés de liberalització de les telecomunicacions en el Con Sud. Va haver-hi altres companyies que van donar el bot en aquells anys, com Ibèria al comprar Aerolínies Argentines, encara que amb un resultat radicalment contrari, ja que el seu fracàs li va costar uns 1.500 milions.
Inicialment es van fer les américas "per a fer el dot i després buscar una bona nóvia per a casar-se a Europa". Amb l'arribada del PP al poder en 1996 es va desenvolupar el model de "campions nacionals". Es van definir mitja dotzena de multinacionals espanyoles encapçalades per Telefónica.
Una dècada després l'empresa que presidix Cèsar Alierta opera en 17 països, té més de 1.700 milions de clients i obté el 40% dels seus ingressos de l'exterior, que aporta més d'1.000 milions de beneficis. Després de la compra de la britànica O2 donarà un impuls a esta tendència que s'ha reflectit ja en la seua plantilla, on un de cada tres empleats està en l'exterior.
Esta avançada s'ha completat amb les constructores, que encapçalen el nou capitalisme espanyol. Ferrovial va iniciar esta trajectòria gràcies a la seua innovació tecnològica i ja obté el 37% de les seues vendes totals i el 43% del seu resultat net fora.
Un terç de la seua plantilla treballa fora d'Espanya. Una aposta molt semblant va realitzar en el seu dia Dragatges, posteriorment absorbida per ACS, que en una dècada s'ha convertit en la quinta companyia europea i l'octava del món pel seu volum d'ingressos i la tercera d'Europa per capitalització, opera en 38 països i obté el 16% de la seua facturació en l'exterior. Per a Sacyr l'activitat exterior representa ja el 26% dels seus resultats, on té més de la mitat dels seus empleats.
Però no sols són les grans corporacions les que han liderat esta expansió fora de les fronteres. Riu obté el 60% de la seua facturació de l'exterior i té la seua plantilla en una proporció semblant. L'expansió hotelera internacional ha permés a NH convertir-se en la tercera cadena europea de negocis i a Sol Meliá obtindre el 30% dels seus ingressos en els 33 països en què està present.
Este recorregut s'estén a altres sectors com el tecnològic amb Indra al cap, el tèxtil amb el lideratge indiscutible d'Inditex i el fenomen de Mànec.
No hay comentarios:
Publicar un comentario