La classe política s'ha convertit en un dels principals problemes dels espanyols, però no parce que el comportament de l'electorat siga molt més ètic que el dels seus representants. D'acord amb un estudi de la Fundació Alternatives, 40 dels 69 alcaldes acusats de corrupció que van acudir als comicis de 2011 van ser reelegits. Este fenomen es reproduïx a l'analitzar la taxa de reelecció dels partits polítics implicats en trames corruptes, incloent aquells que van canviar de candidat. En 63 dels 106 municipis l'alcalde del qual es va veure embolicat en un escàndol va tornar a guanyar la mateixa formació.
L'àmbit municipal, lligat a requalificacions de sòl, adjudicacions i contractes diversos amb escassa fiscalització ha sigut un dels flancs més accessibles per a les pràctiques corruptes. Per això, resulta aclaridor comprovar el grau en què els votants perdonen o premien aquells alcaldes implicats en casos de corrupció. La Fundació Alternatives, en suInforme sobre la democràcia a Espanya, ha recopilat una llista de 106 localitats de tot Espanya en les que alcaldes o membres destacats del govern municipal van ser acusats d'algun tipus d'il·legalitat penal, i en la investigació de les quals va arribar a intervindre un jutjat.
La majoria pertanyen a PP o PSOE, encara que també es donen casos en partits locals, regionals o nacionalistes, com el BNG, PARELL, Nova Canàries o Coalició Canària. El període d'anàlisi comprén entre 2007 i 2011, per la qual cosa també s'ha pres en compte trames de gran abast com la Gürtel. La conclusió és que la corrupció es castiga electoralment, però de forma molt tímida, per la qual cosa la majoria de candidats i partits esguitats tornen a guanyar en les urnes. A més, també s'afavorixen algunes pràctiques corruptes que els ciutadans valoren com a positives.
La sanció dels votants s'aprecia en una lleugera caiguda del nombre de reeleccions en aquells municipis on es va detectar corrupció, en comparació amb la resta. En 63 dels 106 municipis on van patir escàndols van optar per mantindre al mateix partit al comandament de l'ajuntament. És a dir, en un 59,4% dels casos, enfront del 66,4% de la resta de localitats, on va haver-hi continuïtat en 5.566 d'un total de 8.386 consistoris.
Reelecció massiva a pesar de l'escàndol
De la mateixa manera, 40 dels 69 alcaldes implicats en corrupció que es van presentar a les eleccions van ser reelegits, mentres que altres 37 edils tocats van optar per no concórrer. En la resta d'ajuntaments, el 56,7% dels regidors es va mantindre en el seu càrrec, 4.755 de 8.386. Unes xifres que recorden a les eleccions de 2007, quan el 70% dels alcaldes marcats per la corrupció va tornar a guanyar. En percentatge de vots, l'anàlisi també reflectix un tímid castic, ja que, de mitja, els partits embolicats en escàndols entre 2007 i 2011 van perdre cinc punts respecte als municipis on no es va detectar corrupció.
No obstant, les conseqüències de la corrupció són molt heterogènies, ja que en algunes localitats, com L'Empriu (Almeria) o El Queixal (Saragossa), el castic va superar els 30 punts; mentres que altres alcaldes esguitats van aconseguir inclús augmentar el seu nombre de suports. Així va succeir, per exemple, a Torrejón d'Ardoz (Madrid), on el PP va passar d'obtindre un 43,3% a guanyar amb un 68,5%. L'explicació a estes diferències subjau, entre altres coses, en el moment en què es va donar a conéixer la corruptela: curiosament, si el cas va ser desvelat per la premsa abans de 2010, la pèrdua de vots arriba al 6,7%, però l'efecte es convertix en positiu, si va ser revelat en els dos últims anys.
Premi per als corruptes que repartixen
Així mateix, cal destacar que els ciutadans premien els polítics que es corrompen, si, d'alguna manera, perceben que eixa il·legalitat afavorix al conjunt de la comunitat. Els resultats indiquen que el vot al partit de l'alcalde es va incrementar en 4,8 punts quan el cas de corrupció es va considerar que podia revertir positivament en el benestar económicode els ciutadans. D'esta manera, no sols no es castiga el delicte, sinó que es premia amb vots. En canvi, l'electorat rebutja els escàndols en què l'alcalde s'enriquix personalment sense generar potencials beneficis per al vaig poblar.
Per tot això, la corrupció roman com una de les debilitats més importants de la democràcia espanyola, i en els últims anys ha causat una significativa alarma social la implicació, d'una forma o una altra, de figures comoIñaki Urdangarin, Francisco Camps, Jaume Mates, José Blanco, Luis Bárcenas, José Bono, així com la profunditat de trames com a Malaia,Gürtel, Brugal, Mercasevilla o els ERE d'Andalusia. Un malestar ciutadà que pareixia haver-se incrementat amb la crisi econòmica, ja que hi ha potenciant el contrast entre el mal ús dels diners públics i els dolorosos retalls, però que no ha tingut un gran reflex en les urnes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario