Eixe dia els militars a favor de l'alçament franquista van intentar ocupar la ciutat. Els guàrdies d'assalt i una multitud d'obrers, amb l'ajuda posterior de la Guàrdia Civil ho van impedir després d'una aferrissada lluita que va regar Barcelona de cadàvers, entre ells els dos cavalls la missió final dels quals va ser servir d'improvisada barricada.
Mariano Vitini era de Gijón. S'havia traslladat a Barcelona durant la República i es va integrar en el Cos de Seguretat i Assalt creat al gener de 1932 per les autoritats republicanes, la finalitat de les quals era mantindre l'orde públic.
Durant la contesa va lluitar al costat del ban republicà no sols a Barcelona. Pareix, segons testimonis familiars, que també ho va fer a València i en el front de la Ciutat Universitària de Madrid.
Al finalitzar la guerra va treballar en una factoria de ferramentes industrials i va portar una existència discreta, evitant el record, sobretot el dels seus dos germans, Luis i José, afusellats pel règim franquista en 1944 i 1945.
Luis va lluitar en varis fronts republicans, es va anar a França i va combatre en la resistència arribant a ser comendante de les FFI. Després de l'alliberament del país va tornar clandestinament a Espanya. Un mes després era detingut a Barcelona i afusellat un matí del 14 de setembre de 1944 en el Camp de la Bóta. Només tenia 33 anys.
José Vitini era guàrdia d'assalt com a Mariano, militant del PCE i també va lluitar en el ban republicà arribant a aconseguir el grau de comandant. Al finalitzar la guerra va acabar a França i després d'estar internat en els camps d'Argelès i Septfonds, es va sumar a la resistència francesa i va liderar com a tinent coronel la 168 Divisió de les FFI. Va tornar a Espanya al desembre de 1944 i es va integrar en els maqui. Va ser afusellat el 28 d'abril de 1945 en Vallecas, Madrid.
Mariano Vitini va morir en 1983 en el mateix anonimat en què va viure.
LA HISTÒRIA D'UNA IMATGE.
Agustí Centelles, l'autor d'esta fotografia que va donar la volta al món i es va convertir en un de les icones gràfiques de la contesa, va ser l'únic fotògraf que després de començar la Guerra Civil espanyola va eixir als carrers de Barcelona per a captar amb la seua cambra els recents esdeveniments de la batalla. Va recórrer la ciutat des de les cinc del matí d'aquell 19 de juliol de 1936. Segons compte el seu fill Octavi, va ser de les poques ocasions en tota la guerra que va preparar una fotografia, ja que va demanar a un grup de guàrdies d'assalt que es col·locaren en situació de combat després de la barricada de dos cavalls morts, a fi de recrear la dura xoc que moments abans s'havia produït entre els guàrdies d'assalt i els insurgents.
La imatge va ser publicada en més de huitanta mitjans d'Europa i Amèrica i l'1 d'agost de 1936 va ser portada en la revista Newsweek davall el títol de "Spanish barricade".
La fotografia original incloïa a oto home vestit de trage que empunyava una pistola i que Agustí Centelles va decidir no incloure en l'enquadrament definitiu per considerar que llevava dramatisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario