Crònica de la convocatòria d'una vaga general anunciada

 La vaga General és  un recurs històric de la classe obrera, que tènia un caràcter revolucionari en els principis del moviment obrer. Era el mig d'aconseguir subvertir l'orde burgés i a vegades resultava mes una ferramenta inclús teòrica que possible.
En la mesura en què els moviments obrers s'estenen i adquirixen força, la vaga general deixa de ser només un mètode revolucionari, però mai perd el seu caràcter polític. En l'estat espanyol, la mítica vaga General de 1917 és la primera, i si be tènia l'objectiu de no sols combatre la carestia de la vida, aconseguir una millor redistribució de la riquesa acumulada pels propietaris i industrials, durant la I Guerra Mundial i denunciar l'esclat de l'ostentació bèl·lica –diguem- , també pretènia denunciar el corrupte i fracassat règim monàrquic de la Restauració. Una monarquia podrida, instaurada sobre el cacicat, la institució militar i la poderosa església catòlica, estava donant ja mostres de la seua incapacitat, així com de la profunda injustícia sobre la qual és fonamentava.

La vaga General de 1917, convocada en un principi per la UGT, a qui és va unir amb tots els seues conseqüències  la CNT, també convocant, a punt va estar d'acabar amb un poder corcat. Només l'eixida dels tropes al carrer van salvar el ReI i a l'oligarquia, acabant amb este moviment de forma violenta i repressiva. Però la vaga General del 1917, al final va aconseguir gran part dels seus objectius el 14 d'Abril de 1931.
La vaga General de 1917 va ser el principi del fi del règim de la Restauració borbònica i del torn d'El Pardo. La vaga del 17, si be va ser convocada per la UGT i la CNT, també ho va anar per un ampli moviment sociopolític que incloïa el PSOE de l'època, que sí que era socialista, a partits republicans i federalistes-republicans, inclosos sectors intel·lectuals, encara allunyats del moviment obrer. El comité de vaga va acabar empresonat, però l'impuls pres ja no és va poder detindre sinó després de dos colps d'estat, el de Vaig cosir de Ribera i el que va encapçalar el dictador Franco.

La Cimera Social convocarà una vaga General. Diversos sindicats formen part esta Cimera. També sindicats corporatius i gremials, junt amb els dos de classe majoritaris CC.OO i UGT, a mes de nombroses organitzacions socials, OSC i ONG, col·legis professionals, moviments i espais sociopolítics. Per primera vegada ha pres la paraula en ella un membre de la Coordinadora del 25S'i a mes la Cimera Social ha condemnat la repressió deslligada pel Govern del Regne d'Espanya contra el moviment de” rodeja el Congrés”.

La vaga General que veu serà ciutadana, és a dir global i de tota la societat productiva, pensionista, parada o en formació. Serà de tots els activitats i sectors econòmics i socials. Serà un moviment vaguístic mes obert que tan sols el màs laboral assalariat, per tant serà política. Serà una vaga política contra els retalls, els pressupostos generals de l'estat mes antisocials que ha parit cap govern dónes de 1978 i serà també un pic enfront de la injusta i neoliberal Europa que s'ha construït. Serà igualment la vaga General del Sud d'Europa.
Així CC.OO, UGT, la Intersindical o Els Taules de Convergència, Attac, Socialisme21, FACUA així com diversos moviments i fundacions, sotàs igualment convocants. La qual cosa vol dir que adquirixen la mateixa responsabilitat que els sindicats, a l'hora de recolzar, estendre i defendre la vaga, la protesta, l'acció cívica, en defensa d'una societat maltractada en defensa dels bancs, els poders financers i els rics. l'oligarquia rendista que ens domina ha de començar a preocupar-se, el seu règim instaurat en 1978 ha entrat en crisi.
Igual que en 1917, una monarquia gastada i tacada, un pacte del El Pardo, amb un torn polític desprestigiat i una ostentació rebentada, la bèl·lica llavors, la financera i de la bade-la ara, marquen certs paral·lelisme. Cert és que no tots els convocants arriben tan lluny, però també que no tots analitzen la situació amb la mateixa determinació, valentia i rigor. El bo és que hi ha un ciment que ens unix i és el rebuig dels retalls i la mal anomenada austeritat, en realitat robatori i estafa massiva del poder, del capitalisme als classes populars, als classes obreres, als classes mitjanes.
La pròpia Constitució de 1978 no els servix ja a sectors del torn monàrquic. Després de la seua reforma express de 2011, introduint el neoliberalisme a través de la contenció del dèficit i l'obligació de donar primacia al pagament als bancs del deute crida pública. Constitucionalizando els retalls, és ja paper mullat la carta magna del 78. Ens fa falta una constitució democràtica, perquè està no ho és.
Però el problema és Europa. Europa de la UE concebuda com un espai, no democràtic, liberal, privatizador i antisocial. Basada ara en una moneda sense fonament econòmic sòlid i en la destrucció de l'estat del benestar a fi d'acumular capital els poderosos i competir davant d'un màs en procés de canvi. l'objectiu és competir amb Xina, convertint-nos en “xinesos socioeconòmics” dit seguisca bastament i amb tot respecte pel vaig poblar xinés.
Davant d'açò, tot el sud d'Europa ha de botar com un ressort. Els classes populars del Sud, empobrides, despreciades, oprimides i sagnades per oligarquies pròpies i centreeuropees, així com anglosaxones en general, s'han de rebel·lar ja. Ens estan furtant la democràcia, ens$ estan deixant sense sobirania popular i ens han robat ja la sobirania nacional. Ens estafen amb la trampa de l'anomenat deute públic.

La Cimera Social, ha de tendir ponts amb els Assemblees i moviments ciutadans, amb el 25S, i a partir este diumenge 7 d'octubre començar ja a anar enfront de tanta injustícia i mentida. Perquè si hi ha diners, sí, la qual cosa ocorre és que està en els paradisos fiscals, els SICAV i els caixes fortes dels rics, els traficants, els especuladors. Ja no podeu enganyar-nos mes.