Una vegada, un gran home ens va llegar d'entre els seus
coneixements una bona teoria; una teoria per mitjà de la qual afirmava
l'existència d'una disgregació entre el que percebem i la realitat, entre el
món sensible i el món de les Idees. Plató, eixe intel·lectual, va fomentar el
raciocini i va vituperar el conformisme. Sàvia lliçó, sens dubte, però poca
aprofitada, perquè segles i segles més tard, lluny de ser més racionals,
l'abisme de la nostra inconsciència s'ha anat fent cada vegada més profund.
I així, hui, en ple segle XXI, nosaltres, els hòmens
lliures, admetem i recolzem sense parar-nos a pensar allò que ens donen, com
animalets submisos d'este sistema «democràtic», i dic així perquè si quelcom li
falta a este sistema és l'aplicació pràctica del seu adjectiu. No sols el poble
no participa activament en el seu govern, sinó que la seua participació passiva
queda àmpliament limitada, confinant-la, a l'hora de la veritat, a un
bipartidisme absurd i desgavellat. Un bipartidisme el pitjor tret del qual no
és un altre que la carència de fonaments, perquè no és més que un altre negoci
de farsants i mentiders, un teatre més en el que uns fan i altres desfan entre
escàndols, crits i crítiques, mentres
que el poble, com a mer espectador, observa impàvid l'espectacle, que es
repetix en totes i cada una de les mesures que els polítics d'ambdós idearis
prenen.
I totes són totes, incloses, clar està, les relatives a
l'educació, quelcom tan lleuger i trivial segons pareix d'eixos comediants que
pot suportar modificacions contínues i irracionals. I així, l'últim acte ho
protagonitza un home barbat, que no Karl Marx, ni tan sols Groucho Marx, ni de
bon tros el Natzaré, sinó tot al contrari; un home implantat en la cima de
l'ideal conservador, encara que la seua mediocritat abans ho associaria a la
cutrez que als valors d'antany; un home que res ha tardat a alterar, para en el
futur eliminar, el contingut d'una assignatura el nom ambiciós del qual
—Educació per a la ciutadania— fa riure, perquè abans hauria de cridar-se
Manipulació per a la ciutadania, una matèria, que, a pesar d'esperançadora,
lluny d'educar, es maneja com a arma política, com a ferramenta ambigua de
control. I, en efecte, el barbut, utilitza arguments raonables per a justificar
les modificacions, perquè cert és que no hi ha raó per a polititzar l'educació;
però resulta com menys irònic al·legar tals raons per a defendre un altre
cobert polític ideat amb l'únic propòsit d'eradicar allò que s'ha imposat per
l'oposició.
I és que quelcom tan elevat com l'educació no admet la
flexibilitat que li presumixen; no deuria mai sotmetre's a voluntats
particulars de persones o partits, perquè la seua categoria és tal que no pot
menys que alçar-se com a pilar bàsic, com a ideal suprem del nostre ser. Perquè
l'educació que rebem és la que assenta les bases de la nostra existència, com a
hòmens i com a espècie, d'ací que haja de ser racional i lliure d'imposicions,
quelcom que no es concep en el sistema actual. I, per això, m'alce com a oposició
al mateix, com a oposició al bipartidisme i al politiqueig barat, i vos inste a
sumar-vos a la revolució. A una revolució per a la reforma, una reforma
profunda, des dels pilars fins al sostre del sistema. I, entre altres mesures,
entenc com essencial la instauració d'un nou model educatiu, al marge del que
coneix i basat en la llibertat de l'individu. Un model alié a ideologies o
estúpids bipartidismes, en el que aprenguem a qüestionar tot allò que se'ns mostra.
Una educació que, com a Plató en els jardins d'Academo,
promoga la reflexió i l'ànsia de coneixements, perquè quant millor instruïts
siguem, millor sabrem discernir i, per tant, decidir en llibertat; i és que
l'únic mode que un acte siga lliure és entendre la seua transcendència. Impedim
perquè que coarten més el nostre aprenentatge i actuem com a hòmens de ciència,
sempre indagadors i meticulosos, a la recerca de qualsevol error
d'interpretació i a la recerca també del progrés; del progrés social i humà, de
l'ascensió de l'espècie fins al màs de les Idees, fins eixe Món millor que
durant tant de temps hem anhelat. Deixem, per a això, d'educar-nos en paraules
buides i guiem el nostre camí a la nova educació; a una educació per a la
ciutadania i per a la humanitat; una educació en inferència i bon Amor,
orientada al bé comú i al benestar de tots els hòmens, perquè de tal educació
dependrà el nostre destí i el de tots els nostres germans.
