Preguntesde IU al Govern sobre la cacera del Rei

“Pensa El Govern sol·licitar informació sobre els patrocinadors 

de la cacera del rei en Botsuana, qui la va pagar i quant va costar?”

IU registra diverses preguntes perquè El Govern detall les dades de la cacera del Rei i promou una llei perquè haja d'informar de tots els seus viatges fora d'Espanya. El treball parlamentari es concreta en una proposició no de llei i en una bateria de preguntes escrites dirigides a l'Executiu presentades pels diputats José Luis Llamp, Ricardo Sixto i Gaspar Llamazares

Esquerra Unida, a través del seu grup parlamentari, ha registrat diverses iniciatives parlamentàries, entre les que està inclosa una proposició no de llei i una bateria de preguntes dirigides al Govern en relació al viatge del rei Joan Carles a Botsuana per a realitzar una cacera. En este viatge el cap de l'Estat va patir un accident que va obligar al seu tornada a Espanya i a una posterior operació de maluc. La proposició no de llei, registrada pels diputats José Luis Llamp i Gaspar Llamazares tant en Ple com en la Comissió de Justícia, insta al Govern a “promoure un Projecte de Llei que obligue el cap de l'Estat a comunicar oficialment al Govern, amb el suficient termini d'antelació, la seua intenció de viatjar fora de territori nacional, tant en viatges oficials com en viatges privats”.

A més, completant el que avança ahir en roda de premsa pel coordinador federal de IU, Cayo Lara, esta iniciativa s'amplia amb una bateria de preguntes dirigides al Govern per a la seua resposta escrita registrades pels parlamentaris Ricardo Sixto i Gaspar Llamazares. El diputat per València reclama dades sobre si “Pensa El Govern sol·licitar a la Casa Real informació sobre els patrocinadors de la cacera del rei en Botsuana, qui la va pagar i quant va costar?”

Atés que encara es desconeix la procedència exacta dels diners amb què es va realitzar este viatge, Sixto demana també a l'Executiu que informe sobre el “cost de la cacera per als ciutadans que paguen els seus impostos, sobre el cost del viatge, estada i participació en la cacera, inclòs el desplaçament eventual d'escortes i del metge del cap de l'Estat durant cinc dies?”

El diputat valencià completa la seua iniciativa interrogant sobre si “Pensa El Govern sol·licitar a la Casa Real si Joan Carles I ha realitzat durant els últims anys algun tipus de gestió per a afavorir els negocis dels patrocinadors de la cacera?”

Per la seua banda, Gaspar Llamazares pregunta, entre altres qüestions, “Quan, exactament, va conéixer El Govern o el seu president les dates, el país i l'objectiu del viatge?” i si “Va manifestar el president del Govern al rei alguna opinió sobre eixe viatge programat?”

A més d'una sèrie de qüestions detallades sobre el possible cost del viatge i els seus participants, el diputat per Astúries de IU planteja també a l'Executiu de Mariano Rajoy que una vegada conegut el desplaçament “Quina va ser la seua valoració en relació amb les repercussions en matèria d'oportunitat política, necessària prudència que hauria d'observar un cap d'Estat, risc per a la integritat física del rei, cost del viatge en relació a l'actual crisi econòmica, impacte en la sensibilitat de l'opinió pública, impacte en la sensibilitat de l'opinió pública contrària a la caça d'animals com els elefants”.

Llamazares també reclama a l'Executiu que especifique les raons per què en el viatge que el rei va realitzar a Kuwait del 2 al 4 d'abril “el cap de l'Estat no va ser acompanyat, com és preceptiu, pel ministre de jornada o, si és el cas, pel propi president del Govern?”

Totes estes iniciatives parlamentàries hauran de ser qualificades per la Taula del Congrés la setmana que ve. El màxim òrgan de govern de la Cambra Baixa ja va vetar fa dos mesos, a iniciativa del PP i de CiU, una sèrie de preguntes relacionades també amb el monarca. Estes es referien a les revelacions fetes per un setmanari alemany sobre les valoracions que va realitzar l'ambaixador d'Alemanya a Madrid en 1981 en relació amb el paper del rei en el colp d'Estat del 23-F. La Taula del Congrés les va rebutjar per dos vegades amb l'argument que eren assumptes aliens a l'Executiu.