República: 81 anys esperant-te

Volguda República:

El 14 d'abril de 1931 vas començar un camí que t'havia de durar cinc anys. Mai es va fer tants canvis en tan poc de temps. Un canvi que va significar el salt d'una Espanya antiquada, a la cua d'Europa, fins una Espanya amb pilars progressistes, de primer nivell. Perquè a pesar de sabres, sotanes i oligarquies diverses, vas ser capaç d'estendre el teu manto i abrigar tots els ciutadans, a tots els treballadors fins llavors desemparats, omplint-los d'igualtat, de justícia i de democràcia.

Els teus èxits parlen per si sols: vas legalitzar el divorci, donares el vot a la dona, vas estendre l'educació per tot el país, l'art, la cultura i la ciència van patir un auge no conegut. Els treballadors van veure avanços que no somiaven com una llei de sobra o huit hores màximes de treball al dia.

La primera cosa que vull fer és donar les gràcies a eixos hòmens i dones que et van representar i que van aconseguir tots estos objectius. Recordar el que van fer ens plena d'esperança i ens manté vius.

Però les forces vives no podien consentir eixa igualtat, eixe progrés que els llevava poder i els exigia complir regles que abans no existien, que el seu vedat “fora maculat per la multitud”. I l'exèrcit, en connivència amb l'Església i les forces reaccionàries, es va alçar contra el poble per a tallar d'arrel eixa sembra abans que fructificara.

I vi la foscor, i tu vas patir el desterrament. Ser republicà, durant eixos quasi quaranta anys, es va convertir en un estigma que la dictadura es va encarregar d'esclafar amb duresa extrema.

Més tard va morir el gos, però la ràbia no es va acabar del tot. I en aquell moment, a fi d'una suposada superació del franquisme, et van tornar a soterrar. Una monarquia anomenada pel dictador es va fer amb la direcció de l'Estat. Et van vendre per un plat de llentilles.

Cada vegada te trobem més a faltar, des de fa anys una crisi galopant, creada pels de sempre, ens està espletant els drets que tant ens han costat aconseguir. I hui, amb una Monarquia inútil, anacrònica i tacada, que actua sempre a favor dels poderosos, ens trobem òrfens de tu.

Sé que cada dia estàs més prop, que la Monarquia cada vegada va perdent autoritat moral, i que tornaran temps republicans prompte. Sé que arribaran. Perquè els valors que representes són els de la majoria dels ciutadans i el teu sabràs tornar a posar en el seu lloc als treballadors i als oligarques. Perquè renaixeràs del poble i al poble tornaràs a representar.

Últimament estos polítics que ens governeu han sigut deslleials amb la majoria i s'han plegat als interessos minoritaris de poders financers que vénen de fora. Ens han retallat molts drets i seguixen sense mirar cap als que haurien de representar.

Portem esperant la teua filla, la III República, 81 anys. Però quan tornes –tant de bo que prompte— no t'acovardisques, sé com sempre has sigut, valent. I davant d'este Estat sotmés als Mercats, baix vigilància de la UE, que ens està denigrant i empobrint a vas forçat, estic convençut que apostaràs per un nou projecte on els ciutadans siguen el centre polític del país i els governants els seus servidors, on tots els vots valguen el mateix, on la democràcia siga més profunda i participativa, on podem recuperar i augmentar els nostres drets, hui delmats.

Per això, si és necessari per a tallar les injustícies, els excessos, les lleis reaccionàries i les injustes desigualtats, i per a tornar al poble la veu i el seu protagonisme democràtic, dis-li a la teua filla la III República, que no tard i que no se li oblide portar la #guillotina.