UN DEUTE MES QUE IL·LEGÍTIM

Si un té un deute amb el seu banc de 1.000 euros, és el deutor qui té el problema, però si són 10 milions, el problema és del banc”.

Com alguns països del tercer món, els governs europeus han de plantar cara i no pagar tot el deute generat. “Deixar de pagar part del deute públic és legítim, encara que no siga legal”.

Una part del deute contret és “il·legítim”, però, com es pot determinar quina quantitat és la il·legítima? “Depén dels criteris dels ciutadans. L'ideal seria que s'aprove per consens, per mitjà d'una acció col·lectiva ciutadana a través d'una auditoria.

“Un deute públic contractat per a rescatar bancs que són responsables de la seua debacle és, del tot il·legítima. No es pot utilitzar diners públics per a finançar deute privat provocada pels mateixos responsables de la crisi”.

“Buscarem no sols sancionar els culpables, buscarem també no pagar el deute il·legítim, el deute corrupte, el deute il·legal”, va afirmar Correa al comentar els resultats d'una comissió que va investigar per 14 mesos el passiu comercial, multilateral, bilateral i intern que va contraure el país entre 1976 i 2006.

Fins a setembre del 2006 Equador acumulava un deute externa pública de 10.605 milions de dòlars (el 20,6% del Producte Intern Brut), dels quals 3.860 milions estan representats en bons Global amb venciments als anys 2012, 2015 i 2030.

Ara Espanya no ha de caure en els mateixos errors que van asfixiar a Quito. En Equador, des que es va reformar la Constitució al setembre 2008, és anticonstitucional que l'Estat assumisca part del deute privat. Va ser una decisió presa com a conseqüència de la crisi econòmica de 1999.

Com a antecedent a una hipotètica negativa d'Espanya, esta també el cas d'Argentina, després de la crisi econòmica de 2001.

Al desembre d'aquell any, el govern va paralitzar 90.000 milions de dòlars de deute públic en forma de bons als bancs internacionals.

Entre altres països, Argentina seguix en l'actualitat en situació d'impagament amb Espanya i amb els altres membres del Club de París (Fòrum informal de creditors oficials i països deutors.

La seua funció és coordinar formes de pagament i renegociació de deutes externes dels països i institucions de préstec). El Club de París analitze el passat 21 setembre la situació del deute que Argentina no paga des de fins de 2001 i que ronda els 9000 milions de dòlars.

Esta decisió va traure al país de l'espiral decadent en què es trobava i li va permetre aconseguir creixements d'entre el 7% i el 9% entre els anys 2003 i 2009. “El govern no era d'esquerres, però va aplicar polítiques socials no liberals. Inclús, Kirchner va arribar a universalitzar després les jubilacions, tant per als que hagueren cotitzat durant la seua vida laboral com per als que no”

És possible realitzar una eixida de la crisi econòmica des de l'esquerra.

No hi haurà solució a la crisi si no hi ha una solució al deute...Portugal , Grècia i Espanya són casos emblemàtics d'un deute il·legítim porque se'ls imposen condicions brutals des del FMI i la Comissió Europea i anul·len la voluntat del país, chantageado pels mercats financers.