No és possible un món just sense un món laic

La justícia (econòmica i de qualsevol altre tipus) requerix un marc previ d'igualtat: la voluntat de justícia serà en va si prèviament no ens creiem iguals en drets i obligacions. Els sers humans reclamem una societat i  un món justos perquè els drets humans han de ser exercits en plena igualtat de condicions i oportunitats.
Els privilegis tinguts per un sector de la societat atempten contra el principi d'igualtat. L'origen i gaudi d'eixos privilegis són, en i per si mateixos, injustos. Un dels sectors més privilegiats des de fa segles a Espanya i en bona part del món occidental és l'Església catòlica, representada oficial i institucionalment per l'Estat del Vaticà. Sobre la base d'un Concordat firmat en 1953 entre el règim dictatorial del general Franco i el Vaticà, i uns Acords econòmics, fiscals i educatius de 1979 entre eixes mateixes parts, el sector eclesiàstic catòlic s'ha vist beneficiat d'enormes privilegis.
L'església catòlica espanyola, per exemple, rep anualment més de 10.000 milions d'euros a càrrec de l'erari públic, estant al mateix temps exempta de pagar, entre altres, la Contribució Territorial Urbana dels immobles de la seua propietat,  els impostos reals o de producte, sobre la renda i sobre el patrimoni, els impostos sobre Successions i Donacions i Transmissions Patrimonials, o els Impostos derivats de la renda de les Persones Físiques. Això atenta contra el principi d'igualtat fonamental de la ciutadania i les institucions ciutadanes. Reclamar, perquè, justícia econòmica ha de comprendre igualment la desaparició dels privilegis i exempcions atorgats per l'Estat espanyol a les confessions religioses, perquè la seua existència mateixa atenta contra el principi constitucional de l'aconfessionalitat de l'Estat i les seues institucions.
Totes i cada una de les persones integrants de la societat tenen dret a exercir lliurement, en total igualtat de condicions i sense cap discriminació, el seu dret fonamental a la llibertat de consciència, de tal forma que l'Estat ha de configurar un espai propi i específic, comú a tota la ciutadania, per damunt de qualsevol ideologia o praxis pertanyents als individus o les institucions privades. L'Estat i les seues institucions, com a entitats públiques que són, pertanyen a tota la ciutadania, i ha de garantir el lliure exercici de la llibertat de consciència. Les institucions i confessions religioses, emparades pel dret a la llibertat religiosa i de culte,  són una expressió particular i privada més dins del dret global a la llibertat de consciència. Manca, perquè, de sentit, privilegiar a una institució privada, en detriment, de fet, de la resta de la ciutadania, no coincident amb eixa ideologia privada.
Una justícia econòmica és global quan mira a tots i cada un dels membres de la humanitat, a les seues cultures, països i idiosincràsies particulars, i també quan mira al conjunt dels drets i les obligacions de totes i cada una d'eixes persones, sense que es vegen postergats i perjudicats en favor de determinades opcions privades, incloses les confessionals.
Comptat i debatut, no seria factible la reivindicació d'una justícia econòmica global en el món al marge d'una demanda paral·lela d'un marc de convivència, dins de cada país i entre els països, de plena llibertat i igualtat de drets, entre els que destaca el dret  a la llibertat de consciència. No seria factible una justícia econòmica global admetent al mateix temps el reconeixement i l'execució de qualsevol privilegi que beneficie a institucions privades, confessionals o de qualsevol altre tipus.
No és possible un món just sense fer realitat paral·lelament un món cada vegada més laic. Un altre món és possible i necessari. Un món laic, de persones lliures, autònomes, guiades per criteris racionals és igualment possible i necessari.