L'amnistia fiscal que ha anunciat El Govern perquè els particulars o empreses que hagen defraudat a Hisenda puguen blanquejar el seu diners negres, traure-ho a la llum, sense patir cap castic —pagant només un gravamen simbòlic del 10%, molt inferior als impostos que han deixat d'abonar— és “èticament impresentable”, un “atemptat contra l'Estat de dret” i, a més, “contrari a la Constitució”. Ho diu l'Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat (IHE), que, segons el seu portaveu, agrupa al 95% dels 1.500 inspectors d'Espanya.
El cos de funcionaris responsable de perseguir el frau —integrat també per més de 8.000 tècnics i subsinspectors— -te'm que l'amnistia fiscal —“regularització extraordinària”, en expressió del Govern— debilite el seu treball i provoque un “afonament de la consciència fiscal dels contribuents honestos i, en conseqüència, de la recaptació en període voluntari”. La campanya de la renda comença este mes.
L'article 31 de la Constitució diu: “Tots contribuiran al sosteniment dels gastos públics d'acord amb la seua capacitat econòmica per mitjà d'un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat”. Això va radicalment en contra d'una política fiscal que “ als que paguen impostos, se'ls puja” i, “ als que no, se'ls perdona”, sosté la IHE en una nota. “L'amnistia deslegitima a l'Estat a l'hora de cobrar els impostos. Amb quina cara anirem nosaltres ara a reclamar a un ciutadà que no ha declarat una col·laboració a una revista, o qualsevol pagament, quan s'està aprovant un perdó legal als grans defraudadors?”, inquirix un portaveu de l'associació. El PSOE també hi ha encarregat un estudi jurídic per a esbrinar si l'amnistia és constitucional.
Els funcionaris temen un “afonament” de la consciència dels ciutadans
Esta no és la primera amnistia fiscal que s'aprova a Espanya. Abans, ja amb la Constitució en vigor, va haver-hi altres dos: en 1984 i 1991, ambdós baix Govern del socialista Felipe González. Des de l'associació d'inspectors admeten que “no hi ha una diferència fonamental entre aquelles dos amnisties i la d'ara”, encara que la del PP, asseguren, és “més brutalment explícita, més clara”.
El PSOE argumenta, per la seua banda, que en aquell moment no existia l'Agència Tributària (es va crear en 1992) i s'estaven posant les bases de “importants canvis normatius i organitzatius tributaris que aconsellaven que els ciutadans pogueren posar-se al dia”. Allò va ser un “missatge contundent d'última oportunitat” per als defraudadors abans d'instaurar el modern sistema fiscal espanyol, assenyalen fonts del PSOE. L'amnistia del PP en 2012 és “una mesura molt injusta que frega l'immoral”, va dir ahir Elena Valencià, vicesecretària general del partit. “Són moments diferents. Amb la creació de l'Agència Tributària es va posar el comptador a zero”, va al·legar.
El PSOE al·lega que les seues regularitzacions es van fer abans de l'actual sistema fiscal
Fa dos anys, en 2010, Hisenda va ser informada per França de l'existència de centenars de cuentas opaques d'espanyols en el banc HSBC a Suïssa. El Govern de José Luis Rodríguez Sabater va instar als seus titulars —inclòs Emilio Botí, president del Banc Santander— que regularitzaren la seua situació. En eixe cas, també va haver-hi un tracte de favor, que va consistir a avisar a eixos defraudadors perquè feren una declaració a posteriori i eludir així altres sancions i el castic penal pagant un recàrrec, expliquen des de la IHE (encara que el cas de Botí sí que va acabar al final en els tribunals). “Però almenys no es van perdonar impostos. Ja llavors vam dir que allò fregava l'amnistia fiscal, perquè a ningú se li avisa d'eixes operacions. Va ser bascós, però està clar que tot es pot superar...”, es lamenta el representant de l'associació.
Els inspectors pregunten també com s'evitarà que El Govern acabe blanquejant diners del narcotràfic o altres activitats criminals —“encara que s'exigisca que s'aclarisca la procedència dels diners, es va a comprovar que el que es diu és veritat?”—, i temen que hi haja inclús qui vullga acollir-se a l'amnistia fent passar per diners negres el que no ho és, per a pagar només un 10%. “Diu El Govern que ingressarà 2.500 milions. Però els efectes negatius, a curt i a llarg termini, d'una mesura que infringix el principi rector de la fiscalitat a Espanya, com es computen?”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario