Els Pressupostos del PP (Valoració d'Urgència)

"... només segons les dades que de moment ha anticipat el govern, en estos Pressupostos hi ha dosis diferents de distints ingredients: retalls molt grans de gasto que es faran efectius, altres previsions d'austeritat que serà impossible dur a terme, sobrevaloració en elincremento previst de la recaptació impositiva i una renúncia a abordar  els problemes de fons que ocasionen el dèficit públic."

El govern de Mariano Rajoy va retardar la presentació dels Pressupostos Generals de l'Estat fins just després que se celebraren les eleccions andaluses amb l'evident propòsit que continuar enganyant als ciutadans dient-los el contrari del que tenia pensat fer. Com se sap, no li va servir de molt i el Partit Popular no governarà a Andalusia, que era el que es buscava. Ara, per fi, sabem el que es proposa fer El Govern.


De moment només coneixem les grans línies dels ingressos i gastos d'Estat però crec que són suficients per a arribar, en esta primera valoració d'urgència, a algunes conclusions fonamentals.

Ingressos

A pesar que es diu que el seu propòsit principal és contindre el dèficit, El Govern actua molt tímidament sobre la recaptació d'ingressos quan en este aspecte estem molt per davall dels nivells potencials que permetrien tindre molt més alleujament en els gastos. De fet, els Pressupostos no contemplen pujades en el IRPF (ja es va fer el 30 de desembre) ni en l'IVA que són els impostos amb major capacitat recaptatòria (encara que no cal descartar que ho facen al llarg de l'any). Tampoc contemplen pujades en impostos sobre la gasolina que, a més de major capacitat recaptatòria, poden modificar pautes de consum i incentivar l'ús d'un altre tipus de transports.

Els Pressupostos sí que contemplen una sèrie de modificacions en l'Impost de Societats limitant les deduccions i reformant el sistema de pagaments fraccionats orientades a augmentar la seua recaptació. L'inici d'una reforma d'este impost pot considerar-se positiva però les mesures que preveu adoptar l'executiu són tímides i insuficients i poden acabar per perjudicar les xicotetes i mitjanes empreses quan són les grans i les entitats financeres les que eviten pagar-ho en molt major proporció.

Segons els tècnics del Ministeri d'Hisenda, este impost té “vies de fuga” que permeten que les grans empreses reduïsquen el tipus nominal del 30% fins al 17% o fins al 16,08 que paguen de mitja les 105 majors entitats de crèdit, front el 22% que paguen la major part de les microempreses o el 20% de les xicotetes empreses.

Amb els canvis en este impost que s'han aprovat, l'executiu pretenen incrementar la recaptació en 5.350 milions d'euros. Però em pareix una estimació molt possiblement exagerada perquè es basa en una previsió del creixement prèvia del PIB que està molt sobrevalorada i per damunt del que realment es registrarà en 2012, sobretot, després d'estos pressupostos com després comentaré. No obstant, si s'haguera adoptat una mesura com la que proposen els tècnics del Ministeri (un tipus impositiu del 35% per a bases imposables a partir del milió d'euros de beneficis) es podrien recaptar 13.900 milions d'euros. És a dir, més, només amb la reforma d'un sol impost, de la qual cosa el govern pretén recaptar reformant IRPF, Societats i altres especials (12.314 milions d'euros).

Una altra de les mesures aprovades per a augmentar ingressos i reduir gastos és la pujada i generalització de les taxes judicials. Però al meu parer es tracta d'una mesura que en termes relatius no té un gran efecte recaptatori sinó (com tots els mecanismes de copago), un menor recurs a l'Administració de Justícia només de les rendes més baixes, la qual cosa és manifestament injust. I inclús pot generar gasto addicional si impulsa la recurrència al sistema de justícia gratuïta que presenta moltes imperfeccions i llacunes i que potser hauria de ser revisat per a garantir que s'aplique amb autèntic sentit de la justícia.

Finalment, en el capítol d'ingressos El Govern ha aprovat una regularització que és una autèntica amnistia fiscal. Per cert, del mateix tipus de la proposta per Rodríguez Sabater i que Rajoy i altres dirigents del PP, amb la seua habitual demagògia, van desqualificar en el seu dia.

El que es perseguix amb esta amnistia, segons el Ministre d'Hisenda, és que afloren capitals fins ara no declarats i per a això contempla dos vies o procediments. Una, destinada a les societats més gran que fins ara vingueren tributant (o millor dit, que vingueren no tributant) en els cridats “països de reduïda tributació”, és a dir, en els paradisos fiscals, o que han obtingut allí dividends o rendiments del capital. El Govern ha aprovat que si es repatrien eixos rendiments només hauran de tributar al 8%.

L'altra via oferix a les persones físiques o jurídiques que afloren rendes, béns o drets fins ara no declarats en el IRPF, Impost de Societats o Impost sobre la renda de no residents una tributació al 10% i, a més, que els puguen declarar amb confidencialitat i discreció.

Per molt que estes amnisties puguen portar d'ingressos (que no els solen portar en grans quantitats perquè només solen recórrer a ella els defraudadors detallistes i no els majoristes del frau) representen sempre una terrible injustícia, una rendició dels governs davant dels delinqüents, una falta de patriotisme i, en el pla econòmic i financer, la renúncia a perseguir com es deu als que estafen a la societat i incomplixen les lleis. Els ciutadans haurien de condemnar-la i repudiar-la perquè simplement significarà que el govern que l'aprova accepta com a principi que uns hagen de complir amb les nostres obligacions fiscals i altres no.

Gastos

En el capítol de gastos és on es contemplen les mesures més dràstiques (el Ministre d'Assumptes Exteriors els va qualificar com “pressupostos de guerra”), i encara que de moment només coneixem la magnitud general i algunes xifres concretes en algunes partides generals, la seua quantia i orientació ens permeten avançar l'efecte final que tindran sobre l'economia.

Només en els pressupostos dels ministeris es contempla un retall de 13.406 milions d'euros el que significa que algunes línies d'actuació política tan significatives com la cooperació al desenvolupament (disminuïxen el 71%), el suport a l'automoció i cotxe elèctric (disminuïx un 87,5%) o les actuacions de desenvolupament rural (disminuïxen el 85,9%) queden en mínims de mínims. I que altres tan decisives com l'atenció a la dependència o les polítiques actives d'ocupació desapareixen per complet al disminuir el 100%, com li passa al Fons d'integració d'immigrants que desapareix, a pesar que representa una quantitat molt xicoteta en relació amb el conjunt del Pressupost.

I a això cal afegir el retall del 36,1% en inversions públiques que caldrà conéixer amb més detall i analitzar amb atenció quan es coneguen en tota la seua extensió els Pressupostos per a poder avaluar el seu efecte concret, encara que el general és indiscutible: una caiguda immediata del PIB i de la creació d'ocupació.

Conclusions

Al meu parer, i només a tindre de les dades que de moment ha anticipat el govern, en estos Pressupostos hi ha dosis diferents de distints ingredients: retalls molt grans de gasto que es faran efectius, altres previsions d'austeritat que serà impossible dur a terme, sobrevaloració en l'increment previst de la recaptació impositiva i una renúncia a abordar  els problemes de fons que ocasionen el dèficit públic.

A més de les valoracions que he avançat més amunt, jo crec que les implicacions principals d'estos primers Pressupostos del govern de Rajoy són les següents

a) Suposen uns retalls de gasto excepcionals que afectaran principalment les partides que beneficien a les rendes més baixes i a la promoció de l'activitat empresarial i l'activitat econòmica.

b) Precisament per açò últim, provocaran una caiguda molt forta del ritme de creixement, destruiran milers d'empresa i ocupació i aguditzaran la recessió en què novament es troba l'economia espanyola.

c) Ni tan sols podran reduir el dèficit en les xifres en què es proposa l'Executiu perquè unflen les previsions d'augment d'ingressos i perquè la reducció de gastos previstes en algunes partits serà impossible que es duguen a terme si no és amb una bona dosi de comptabilitat creativa de què el Partit Popular té una gran domini ja que ja la va utilitzar abundantment en la seua anterior etapa de govern. Llevat que hi haja complicitat de les autoritats europees amb els verdaders objectius que perseguixen estos Pressupostos, i als que més avall em referiré, el més probable és que els qüestionen posant en dubte el seu realisme i que reclamen major disciplina encara en el seu intent suïcida de salvar la banca europea per damunt de tot.

d) Estos Pressupostos responen a l'encabotament de les autoritats europees, compartit pels dirigents del PP, a creure que el problema que té l'economia espanyola és el dèficit públic quan el verdaderament greu és el deute privat i la situació de la banca.

L'error consistix a tractar d'eixir de la situació en què estem donant recursos sense límit als bancs perquè tiren el pes del deute que han generat per la seua irresponsabilitat sobre les esquenes de la resta de l'economia i a esprémer consumidors i empreses perquè la paguen dels seus butxaques.

Però això, a més de radicalment injust, és senzillament impossible que arribe a bon terme, inclús per a la banca. Amb pressupostos com este les economia s'afonen inevitablement. I com els bancs espanyols (com els italians) estan utilitzant els bilions que els dóna el Banc Central Europeu per a col·locar-los en els mercats financers, la qual cosa estan provocant és atraure als especuladors que els afonaran sense remei. Per això les autoritats europees comencen a dir ja que cal rescatar als bancs espanyols. Volen acabar com més prompte millor i obligar d'una vegada a què Espanya reba els préstecs que necessiten els bancs perquè estos paguen prompte als seus creditors europeus i deixen de desestabilitzar la zona euro.

Els Pressupostos del PP afonaran a l'economia espanyola en una recessió més greu i deixen sense solucionar els seus problemes autèntics.

http://www.attacpv.org/web3/index.php?option=com_content&view=article&id=1019:los-presupuestos-del-pp&catid=24:opinionsaltermundistesmenujfg&Itemid=50