Espanya no és Grècia.

Qui anava a dir-nos que tenien raó Zapatero i Rajoy quan ens aclarien que no érem grecs. De fet, qui anava a dir-nos que tenien raó en quelcom. Però ja és oficial: Espanya no és Grècia. Almenys en la desocupació: la taxa de desocupació hel·lena (21%) continua sent menor que l'espanyola (23,6%), segons dades de l'últim butlletí de la Unió Europea.

Espanya no és Grècia. Qualsevol que tinga un mapa ho sap. I és que Espanya té un model clar i definit. Un nou negoci: l'exportació de parats. Al pes i amb denominació d'origen. Perquè cinc de cada 10 nous parats que al febrer calculaven en euros les seues esperances d'arribar a fi de mes no són grecs. No. Són espanyols.

No és Grècia, dimonis! Ni Portugal ni Irlanda, que són PIGS intervinguts però que tenen un 15% i un 14,7% de desocupació, respectivament. Fins als Estats fallits, intervinguts i masegats pels rescats -fins a ells-, juguen millor en la lliga de la desocupació que Espanya. Així que després de consultar-ho amb els seus assessors, el primer ministre grec està pensant a utilitzar la proclama per a alliberar-se dels periodistes i calmar als mercats i a Brussel·les: “Senten, Grècia no és Espanya; si ho diu fins a Rajoy”.

Espanya és Espanya. A pesar de les dades aborronadores ningú ix a la palestra amb veu contundent a presentar un pla d'ocupació i estímul que detinga esta sagnia. D'eixos plans que et diuen que invertirem tants milions en estes indústries per a crear tants llocs de treball.

No. Fer això seria irresponsable o una idea en un país que no és Grècia, ja ho saben. Mariano Rajoy ha deixat clara la prioritat: “Fer el que cal fer”. És a dir, seguir la moda analfabeta de contindre abruptament el dèficit col·locant sacs de parats.

Perquè Espanya no és Grècia, fotre, que cal dir-ho tot. Per més coses, a més:

És un país on el president no es presenta davant dels seus ciutadans per a donar explicacions pels seus retalls (27.000 milions més) i les seues reformes, però que sí ho fa davant de la cúpula del seu partit per a convéncer-los que cal continuar venent la moto per a no vendre el cotxe (l'oficial, s'entén).

Este és un país seriós on es legalitza el llavat de diners, encara que siga de tant en tant. Ja saben, eixos diners B que vosté no va declarar (cridat L.B en la trama Gürtel) ara pot lluir-ho per un mòdic 10%. Amnistia fiscal injusta en l'oposició i justa en El Govern, que s'anomena.

És simplement un Estat que recolza als emprenedors. Als de casinos, concretament. Ací estan dos de les seues Comunitats més eminents enfundant-se el banyador i la camiseta mullada per a barallar-se en el fang d'EuroEurovegas. És la decidida aposta per l'I+D de bitllet de cinc-cents, pel model productiu hortera i ruboritzant. El gust pel mafiós. Per la ludopatia espongiforme.

En eixes està Espanya. Ja ho saben. Ni és Grècia ni “és moment ni de pavellons, ni d'autopistes, ni d'aeroports, ni d'altres coses”, com va dir Rajoy ahir davant del seus. I encara que l'avís li arriba molt tard a Carlos Fabra, s'equivoca Rajoy al creure que Espanya no necessita altres coses. Necessita estímul, ocupació i no tindre que avergonyir-se. Potser serà molt demanar. Espanya no és Grècia. No som ningú.