Este article detalla els raons pels quals la vaga general està mes que justificada en resposta als polítiques que està realitzant el govern conservador d'Espanya.
Mire's com es mire, moltes de les polítiques públiques del govern del Partit Popular tenen com a objectiu disminuir els salaris i reduir la protecció social. Tal objectiu es justifica amb l'argument que cal recuperar la confiança dels “mercats financers”, temorosos estos que l'elevat dèficit de l'Estat espanyol impossibilite el pagament dels interessos del deute públic, creant un greu problema per a tal Estat, perquè no podrà aconseguir diners prestats de tals mercats per a realitzar les seues funcions. Esta justificació ha adquirit la dimensió de dogma, imposat per les autoritats que regixen l'Eurozona i la Unió Europea. En realitat, tals autoritats ja han anomenat un supervisor que instruïsca el govern espanyol sobre quan i com aconseguir tals objectius, convertint a Espanya en un protectorat, amb escassa sobirania i capacitat de decisió nacional. Tal argument requerix per a la seua sostenibilitat que la població crega que tals mesures, que són altament impopulars, són necessàries per a recuperar el seu benestar, presentant-les com les úniques possibles.
El que la ciutadania hauria de conéixer (i no és fàcil que conega, a causa de l'escassíssima diversitat ideològica existent en els mitjans d'informació i persuasió del país) és que cada un dels supòsits que sostenen tal justificació és erroni. L'evidència científica àmpliament disponible mostra els fets següents:
- La falta de confiança dels cridats mercats financers cap a l'economia espanyola no es deu, en este moment, al “excessiu dèficit” o a la “excessiu deute públic” (més baixa que la d'Alemanya), sinó a l'escàs creixement econòmic, que empitjorarà amb les mesures de retalls de gasto públic (incloent gasto públic social) i d'ocupació públic, i amb la reducció dels salaris. L'evidència que tals mesures empitjoraran la situació econòmica és aclaparadora. Ha passat a Grècia, està passant a Portugal, i ocorre també a Espanya.
- Els interessos del deute públic estan altament influenciats pel comportament del Banc Central Europeu (BCE), el qual és, en realitat, més un lobby de la banca que un banc central. El BCE està ajudant massivament a la banca europea (incloent la banca espanyola) a costa de no ajudar als Estats. Si el Banc Central Europeu fora un banc central, Espanya i els altres països perifèrics de l'Eurozona no tindrien el problema que tenen a poder vendre deute públic, perquè tal banc compraria tanta com fora necessari per a baixar els seus interessos. Ara bé, el fet que el Banc Central Europeu no intervinga i ajude als Estats comprant deute públic directament, és precisament per a beneficiar als bancs. L'evidència que açò és així és també aclaparadora.
- En realitat, l'elevada desocupació d'Espanya no es deu ni a les “suposades” rigideses del mercat de treball ni a la “excessiva” protecció social. Espanya va ser, en 2011, el país junt amb EUA i Irlanda, on proporcionalment es van despedir més treballadors, tant fixos com temporals. I el gasto públic social per habitant és el més davall de la UE-15 (el grup de països de semblant nivell de desenvolupament econòmic a l'espanyol). L'evidència científica que els retalls socials i les reformes del mercat laboral no sols no crearan ocupació sinó que ho destruiran, és contundent i aclaparadora.
La pregunta que el lector es farà és: per què, llavors, el Partit Popular fa tals polítiques? La resposta és que els interessos que representen –la banca i la gran patronal- sí que s'estan beneficiant d'estes polítiques. En realitat, estan aconseguint el que sempre han desitjat. Estan utilitzant la crisi que ells van crear (i molt en especial, la banca) per a aconseguir el que sempre van voler, és a dir, abaixar els salaris, disminuir la protecció social i privatitzar l'Estat del Benestar. I ho estan fent sense que hi haguera un mandat popular. En realitat, havien negat que farien cada una de les mesures que estan ara implementant. Este insult democràtic ha de denunciar-se en una democràcia. I la manera de respondre és amb una sobra general.
Una última observació. No és casualitat que els països que tenen majors problemes econòmics i financers en l'Eurozona són aquells països que han estat dominats per períodes més llargs de la seua història, per les forces conservadores: Grècia, Portugal i Espanya. En estos països, els Estats han sigut influenciats en gran manera per la banca, la gran patronal i les grans fortunes, que explica la regresividad de les seues polítiques fiscals i el gran frau fiscal. Segons els tècnics de l'Agència Tributària de l'Estat espanyol, el 72% de tot el frau fiscal a Espanya ho realitzen estos grups, la influència del qual sobre l'Estat és enorme. Esta situació explica la pobresa de l'Estat espanyol (tant de central, com autonòmic i municipal), el seu deute públic i el subdesenrotllament del seu Estat del Benestar. Són estes mateixes forces financeres i econòmiques les que ara estan imposant tals polítiques, amb el suport de les elits governants de l'Eurozona. D'ací que una sobra general és també una continuació d'una llarga història per a recuperar la democràcia i el benestar de la ciutadania, denunciant els responsables, dins i fora d'Espanya, del seu escàs desenvolupament social.
Article publicat per Vicenç Navarro, 27 de març del 2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario