El cas més pròxim de corralito que tenim és el que va patir Argentina en 2001, així que ho prenem com a referència per a descriure com es fa un corralito, a més amb la sort que en el cas Argentina no era un corralito simple (congelació dels depòsits bancaris) sinó que anava unit a una fallida en el deute sobirà del Govern, i a un canvi en la denominació de la moneda… una situació molt semblant a la que podríem viure a Europa.
Val la pena recordar com va ser el corralito a Argentina, perquè té prou similituds amb la crisi actual que estan vivint alguns països de la perifèria europea. La història vos sonarà prou familiar.
Tracte d'hazeros un resum, i estaré encantat si algun lector Argentí m'ho corregix:
-En 1991 Argentina sanciona la llei de Convertibilitat.
D'acord amb ella, s'establia una relació canviària fixa entre la moneda nacional Argentina amb el dòlar nord-americà, a raó d'1 (un) Dòlar nord-americà per cada 10.000 (deu mil)Australs, que després serien reemplaçats per una nova moneda, el Pes Convertible, de valor fix també en U$S 1.
L'objectiu lluitar contra l'hiperinflació.
- A mitjan de 1998 Argentina va començar a entrar en recessió econòmica.
- En 1999 el nou govern de Fernando de la Rúa es va trobar amb un elevat dèficit fiscal deixat pel govern de Ménem, prenent severes mesures d'ajust per a sanejar els comptes públics.
-En el 2000 es decreta un fort augment impositiu a les rendes mitges i altes, l'ajust frena el que pareixia una tímida recuperació de l'econòmica i continua augmentant el dèficit fiscal.
Els bancs argentins tenien una fort exposició en deute sobirà Argentí, el temor d'un impagament per part del Govern comença a minvar la confiança en els bancs. El trencar la convertibilitat amb el dòlar continua sent un assumpte tabú per al Govern.
- Al març del 2001 s'inicia la fuga massiva de depòsits bancaris. Al gener del 2001 hi havia depòsits per US$ 85.000 milions, per a març s'havien perdut més de 5.000 milions. És a dir s'evapora el 6% de la massa de dessolatges en bancs argentins. Per a prendre una referència des de Setembre del 2009 a Grècia s'han evaporat el 23% de la massa de depòsits en bancs Grecs.
- Al juny del 2001, El Govern Argentí demana ajuda al FMI, per a alleujar la pressió sobre el deute externa Argentina. El FMI condiciona l'ajuda a nous ajustos draconians, la població Argentina comença a expressar massivament el seu descontent.S'accelera la recessió econòmica i la fuga de capitals.
- Juliol 2001: Per a intentar recuperar la confiança, El Govern Argentí promulga dos lleis, la primera la Llei del Dèficit Zero, la segona la Llei de la Intangibilitat dels depòsits, que bàsicament deia que El Govern s'obligava a respectar els depòsits bancaris, és a dir s'interlocutòria prohibia per Llei el realitzar un corralito.
- Octubre 2001: La desocupació arriba al 18,3% de la població activa.
- Novembre 2001: Els depòsits cauen al nivell dels 67 mil milions USD, és a dir una reducció del 21% en 7 mesos.
- 3 de Desembre 2001: El Govern Argentí promulga el Corralito. Bàsicament consistia en el fet que no es podia realitzar retirs en efectiu que superen els 250 USD per setmana i per titular i es prohibien les transferències a l'exterior excepte les que es corresponsan amb operacions de comerç, subjecte a què les autoritze el Banc Central de la República.
- Argentina fa default.
- Gener del 2002: EL CLOS: Com heu observat el corralito només implique una congelació dels depòsits. Al gener del 2002 entra en escena el Clos.
El Govern promulga la Llei d'Emergència Pública i Reforma del Règim Canviari que deroga la convertibilitat i pesifica els crèdits atorgats pel sistema financer.
S'establix el nou tipus de canvi oficial en 1,40 pesos per dòlar US (devaluació del 30%) . Així mateix, l'esmentat decret reglamenta la pesificación dels deutes de les persones físiques i jurídiques d'acord a l'esquema de canvi d'un pes ($ 1) = un dòlar nord-americà (US$ 1).
Es produïx la pesificación asimètrica:
Tots els depòsits en dòlars nord-americans o altres monedes estrangeres existents en el sistema financer, seran convertits a pesos a raó d'1,40 pesos per cada dòlar USD, o el seu equivalent en una altra moneda estrangera. L'entitat financera complirà amb la seua obligació tornant pesos a la relació indicada.
Tots els deutes en dòlars nord-americans o altres monedes estrangeres amb el sistema financer, qualsevol anara el seu suma o naturalesa, seran convertides a pesos a raó d'un pes per cada dòlar nord-americà o el seu equivalent en una altra moneda estrangera. El deutor complirà amb la seua obligació tornant pesos a la relació indicada.
És a dir si tenies un depòsit amb 1.000 USD, rebies 1.400 pesos. Si tenies un préstecs de 1.000 USD t'ho convertien a un préstec per 1.000 pesos. El problema és que en eixos moments el tipus de canvi pes dòlar en el mercat estava a 4 pesos = 1 dòlar, és a dir si algú tenia un depòsit amb 1.000 USD en compte de rebre 4.000 pesos, va rebre 1.400 pesos.
Al Desembre del 2002 es posa fi al corralito.
Resumint:
Argentina aguanta uns 7 anys des que àncora la seua moneda amb el dòlar fins a entrar en recessió econòmica. Iniciada la recessió, perd tres anys tractant de realitzar retalls, increments d'impostos i ajustos per a pal·liar el dèficit fiscal, la qual cosa agreuja la crisi.
Als 3 anys, davant de la greu crisi econòmica, i creixent desconfiança i fuga de capitals, es veu forçat a decretar un corralito i un any després a abandonar la convertibilitat fixa amb el dòlar.
Com podeu observar els temps, casualitat o no, coincidixen prou amb els d'Espanya, quant a època de bonança després d'entrar en l'euro i posterior crisi econòmica…
La gran pregunta és?
Era necessari passar estos 3 anys d'ajustos?
Per als que necessiteu un missatge optimista, en breu un post sobre com li ha anat a Argentina després d'aplicar el corralito, fer default i lleva i eixir-se de la convertibilitat fixa amb el dòlar.
Font informació Wikipedia
http://www.gurusblog.com/archives/como-se-hace-un-corralito/10/11/2011/
http://armakdeodelot.blog.com/2012/03/27/%C2%BFcomo-se-hace-un-corralito-de-obligada-lectura-por-lo-que-pueda-pasar/
No hay comentarios:
Publicar un comentario