Junts ho podem TOT

El pròxim dia 29 tenim una oportunitat de fer valdre la nostra veu en una de les manifestacions genuïnes de la classe treballadora, la Sobra General.


A pesar de ser d'un sol dia i haver sigut convocada quasi a regañadientes per les dos grans forces sindicals, esta posada en escena de la força obrera posa nerviosos als polítics neoliberals, banquers i grans empresaris. Mostra d'això és la unanimitat en la desqualificació del sindicalisme com a forma d'organització per a defendre els drets dels treballadors i la petició de lleis que limiten este dret aconseguit amb la dura lluita de generacions anteriors.

L'atac contra l'estat del cridat «medioestar» és una part més de l'agressió generalitzada a un model d'Estat que, en alguna mesura, equilibrava quelcom les diferències socials per mitjà de prestacions públiques.

Queda ja meridianament clar que el poder financer realitza un atac en tota regla a les conquistes socials que, a pesar de ser en la majoria dels casos tímides i astutes, són insuportables per a la seua concepció del poder en la que els negocis han d'estar per damunt de qualsevol altra consideració.

Anem cap a un nou model on el treballador, sense drets i amenaçat per un desocupació estructural buscat, es veja en la necessitat acceptar qualsevol imposició i/o condició per part de l'empresari.

És, sense exagerar, la volta a un concepte feudal de les relacions laborals i de vida. Domades les nacions per la imposició de deutes odiosos, desarticulat el poder polític per les imposicions financeres, arriba el moment de convertir al treballador-ciutadà, en treballador-esclau.

Ni el model de sindicalisme burócratico que gestionava amb la patronal i el govern la pau social, ni el sindicalisme alternatiu, amb quasi nul·la representativitat, són les ferramentes apropiades per a enfrontar esta amenaça, que no és nova, però que ataca amb virulència.

Segurament hàgem d'anar cap a altres models d'organització en l'ambet del treball o de la lluita social, però hui, i a pesar de les crítiques o les anàlisis, cal estar en el carrer.

L'atac és tan agressiu i tan radical contra la població, que siga com siga hem de deixar les diferències i les crítiques a un costat, per a donar una resposta contundent dijous que ve 29 de març.

Potser la sobra siga fluixa, que arribe tard, que no ens agraden les concessions fetes amb el cridat «pensionazo» o anteriors reformes laborals, però és el moment de dir BASTA i dir-ho junts, com un puny, i l'endemà continuar treballant, continuar lluitant, perquè la contundència ens faça abraçar una altra vegada la unitat combativa. Per a dir-li a estos senyors feudals que anem, no sols a parar-los, sinó a combatre'ls fins al final.

Jo estaré en el carrer el 29-M perquè junts, com ens ha demostrat la història, treballadors i treballadores ho podem TOT.


Article realitzat per Javier Couso.

http://hablandorepublica.blogspot.com.es/2012/03/juntos-lo-podemos-todo.html