NOUS RETALLS EN DESOCUPACIÓ. NO HI HAURÀ PAZ PER ALS MALVATS!

Si, realitzant un símil cinematogràfic, quan es va publicar la Llei 27/2011, de reforma del sistema de pensions, bategem aquella norma com la pel·lícula “No és país per a vells”, este actual Reial Decret Llei seria “No hi haurà pau per als malvats”, sent els desocupats eixos “malvats” que, en compte de treballar, només pensen a viure dels subsidis que tan “generosament” els oferix l'Estat (del benestar?).


Reduir en temps i quantia les prestacions de desocupació
Sense cap pudor, assenyala l'executiu -hui legislador, a força d'emetre un nou Reial Decret Llei-, que les mesures establides en esta norma, tenen cinc grans objectius. A saber:
“1. Concentrar la protecció de desocupació en les situacions de pèrdua d'ocupació i en aquelles situacions personals que requerixen una especial atenció. I, afegim nosaltres” És que, fins ara, no era així?
“2. Incentivar el retorn a l'ocupació”. A quin, senyor Rajoy?
“3. Incentivar la sostenibilitat del sistema de prestacions -ja estem una altra vegada amb eufemismes per a no cridar a les coses pel seu nom; açò és un autèntic retall-, contribuir a l'envelliment actiu i facilitar l'activació dels treballadors de més edat”.
“4. Reforçar el sistema de polítiques actives”.
“5. Racionalitzar el sistema de prestacions, donant-li una major coherència i assegurant l'equitat”, concepte jurídic indeterminat, però que El Govern Rajoy interpreta sistemàticament com negar i reduir les prestacions socials dels més necessitats.
En definitiva, la qual cosa es pretén és reforçar la viabilitat del sistema de protecció de desocupació i contribuir al compliment del principi d'estabilitat pressupostària. O siga, que l'objectiu no és un altre que reduir en temps i quantia les prestacions de desocupació.
Les mesures articulades per a aconseguir aquells objectius són:
1. Establir un nou percentatge -reducció del 60 al 50 per cent- sobre la base reguladora de la prestació de desocupació contributiva a partir del dia 181 de prestació per als nous perceptors de la prestació contributiva de desocupació.
2. Eliminar la contribució a la Seguretat Social que l'Entitat Gestora efectuava respecte a la quota del treballador.
3. Redissenyar els subsidis de desocupació, ja que fins hui “desincentiven” la vida activa del subsidiat -.
Açò comporta diverses conseqüències:
- Es reforça la vinculació entre el dret d'accés i el patrimoni del perceptor; s'elimina el subsidi de major de 45 anys; s'establix una nova regulació del subsidi de majors de 52 anys. Entre les novetats, està l'edat per a accedir al mateix, que serà de 55 anys; s'exigix com nou requisit per a accedir a la Renda Activa d'Inserció haver esgotat prèviament una prestació contributiva de desocupació -o el subsidi de majors de 45 anys- ; es racionalitza el règim jurídic dels treballadors a temps parcial que accedixen a prestacions de desocupació.
I este, ho veurem, és un dels majors retalls efectuats per esta norma, que ens obliga, inclús, a denunciar que les prestacions que obtinguen a partir d'ara els treballadors a temps parcial no compliran amb el mandat constitucional de l'art. 41 CE, ja que no garantixen “l'assistència i prestacions socials suficients davant de situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació”. A més, pot suposar una clara violació dels principis d'igualtat i no discriminació, ja que cal recordar que el TC ha assenyalat que la igualtat material s'aconseguix moltes vegades tractant de forma desigual a subjectes desiguals -discriminació positiva-, i en este país, no ho oblidem, continuen sent les dones les que amb més freqüència han d'acollir-se a la modalitat contractual a temps parcial.
Finalment, es reduïxen les indemnitzacions i salaris abonats per FOGASA, en nom de la “viabilitat financera”.
La remodelació del sistema de protecció de la desocupació en el Reial Decret Llei 20/2012
És en el Títol II d'esta norma, concretament en l'article 17, on es dissenya el nou colp efectuat pel Govern Rajoy contra els drets dels treballadors. Vegem en què modifica el sistema de protecció vigent fins fa uns dies:
1. Nova redacció de l'art. 27.1.1 LGSS, que modifica el percentatge de recàrrec sobre les quotes ingressades fora de termini, unificant el tipus en el 20%.
2. Nova redacció dels apartats 2 i 3 de l'art. 109 LGSS per a adequar els conceptes que integren la base de cotització a la normativa tributària.
3. Nova redacció de l'art. 207 b) LGSS que s'adeqüen els períodes de cotització exigibles als treballadors a temps parcial per a accedir a la prestació contributiva de desocupació. El primer paràgraf no modifica la que ja establia l'anterior redacció de l'article, i és el nou paràgraf segon el que introduïx la novetat, assenyalant: “Per al supòsit que en el moment de la situació legal de desocupació es mantinguen un o diversos contractes a temps parcial es tindran en compte exclusivament, només als efectes de complir el requisit d'accés a la prestació, els períodes de cotització en els treballs en què s'haja perdut l'ocupació, de forma temporal o definitiva, o s'haja vist reduïda la jornada ordinària de treball”.
“Les prestacions que obtinguen els treballadors a temps parcial no compliran amb el mandat constitucional de l'art. 41, ja que no garantixen “l'assistència i prestacions socials suficients davant de situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació”.
Per tant, a títol d'exemple, un treballador amb dos contractes a temps parcial, ambdós del 50% de jornada, quan finalitza un d'ells, amb una duració inferior en un any en el contracte que s'extingix, no percebrà prestació de desocupació per la pèrdua d'este treball.
4. Nova redacció dels apartats 2 i 3 de l'art. 211 LGSS. Ací apareix l'única reforma explicitada pel Govern respecte a la reforma de les prestacions de desocupació, que és la reducció del percentatge de la base reguladora a partir del dia 181 de la prestació en avant, que passa del 60 al 50 per cent.
No obstant, més greu que la reducció exposada, és la que s'efectua per als treballadors a temps parcial. Així, fins ara, per a aquelles situacions de cotització inferiors –i, per tant, de salaris més baixos- s'assegurava al desocupat que la quantia mínima era igual al 107 per 100 de l'IPREM si el treballador tenia fills a càrrec seu (664,74 euros/mes), o al 80 per 100 (497 euros/mes) si no els tenia.
Amb la nova redacció, “en cas de desocupació per pèrdua d'ocupació a temps parcial o a temps complet, les quanties màximes i mínimes de la prestació, previstes en els paràgrafs anteriors, es determinaran tenint en compte l'indicador públic de rendes d'efectes múltiples, calculat en funció de la mitjana de les hores treballades durant el període dels últims 180 dies, que es referix l'apartat 1 d'este article, ponderant-se tal mitjana en relació amb els dies en cada ocupació a temps parcial o complet durant tal període”.
És a dir, es reduirà la quantia mínima a percebre pel desocupat -també la màxima-, pel fet de ser treballador a temps parcial.I, cal preguntar-se:És que les necessitats vitals dels treballadors són diferents per treballar a temps complet amb respecte els que treballen a temps parcial?
5. Nova redacció de l'art. 212.1 a) LGSS. Fins ara, el treballador que era sancionat amb la suspensió de la seua prestació, per exemple durant un mes, per no haver renovat la demanda d'ocupació, veia automàticament reestablit el seu dret a continuar percebent la prestació. Ara es veurà obligat a comparéixer davant de l'Entitat Gestora per a reprendre el seu dret. S'informarà adequadament els beneficiaris en este sentit? Si ens ho permeten, ho posem en dubte.
Suspensió cautelar de la prestació
6. Nova redacció de l'art. 212.3 LGSS. En aquells supòsits en què els beneficiaris tinguen obligació de presentar documentació davant de l'Entitat Gestora, i siga requerida per la mateixa per a això, cap, davant de la no presentació, la suspensió cautelar de la prestació.
©Joan Picornell
Suposem que els treballadors, també cautelarment, deixaran de tindre necessitats com pagar el lloguer, alimentar-se, etc…
7. Modificació del règim jurídic del subsidi de desocupació per a majors de 52 anys.
Ací, per a “contribuir a l'envelliment actiu i facilitar l'activació dels treballadors de més edat”, El Govern hi ha trencat el règim tradicional d'esta prestació, que venia actuant en algunes ocasions com una efectiva “prejubilació” per a aquells treballadors normalment poc qualificats i amb enormes dificultats per a reincorporar-se al mercat laboral.
Estes són les línies mestres:
– Nou art. 215.1. LGSS. Es mantenen els requisits bàsics, és a dir, haver cotitzat un mínim de 6 anys a un règim que protegisca la contingència de desocupació, insuficiència de rendes i reunir tots els requisits per a accedir a la pensió de jubilació -fonamentalment 15 anys de cotització efectiva-, excepte l'edat. A partir d'ara, s'accedix a la dita prestació a l'edat de 55 anys, colp salvatge a l'expectativa que tenien moltes parats de poder prolongar la situació de percepció de prestacions una vegada esgotat la desocupació contributiva.
– Quan han de reunir-se aquells requisits d'accés al dret? Fins ara, en el moment de la sol·licitud; a partir de la reforma, el nou redactat establix que des de l'esgotament de la desocupació contributiva o subsidi de desocupació o quan es reunisquen els requisits d'accés a un altre subsidi de desocupació o durant la seua percepció.
La redacció, molt confusa enfront de la simplicitat de l'anterior, que era “en el moment de la sol·licitud”, pareix emmascarar una situació de denegació de la prestació a qui, estant en desocupació, no estiga percebent prestació alguna de desocupació, siga de nivell contributiu o assistencial.
Era freqüent, fins a la data, que treballadors que percebien la desocupació contributiva, temps després d'esgotar-ho -mesos, a vegades anys- accediren al subsidi de majors de 52 anys. Hui, insistim, amb eixa nova redacció, pareix clar que ha d'accedir-se directament al subsidi de majors de 55 anys directament des de la prestació de desocupació contributiva o no contributiu. Veurem quina és la pràctica administrativa.
– Adequació del valor del patrimoni a efectes de determinar les rendes del beneficiari. A partir d'ara, els béns del beneficiari es calcularan, a efectes de rendes, sobre el 100% de l'interés legal dels diners, sent fins a la data de 50% d'aquell paràmetre. Perquè esta reforma afecte el beneficiari de la prestació -produint la denegació del dret -, hauria de tindre un patrimoni, exclosa la vivenda habitual, d'uns 150.000 euros. Sense comentari.
Diferents dates d'extinció del subsidi
8. Però també la duració del subsidi s'ha vist reduïda. Abans, l'art. 216.3 LGSS  establia que la prestació es percebria “fins a l'edat ordinària de jubilació,” és a dir, els 65 anys. Ara establix fins a “l'edat que li permeta accedir a la pensió contributiva de jubilació, en qualsevol de les seues modalitats”. Açò significa que existiran diferents dates d'extinció del subsidi. Per exemple, per als mutualistes als 60 anys, per als acomiadats abans de 02/08/2011, els 61 anys, per als acomiadats després d'esta data i que s'els aplic la Llei 27/2011, als 63 anys, per a altres els 65 anys, i per a molts més els 67 anys.
Com controlarà estes situacions l'Entitat Gestora? Ho desconeixem, però sí que podem afirmar quin és l'abast d'esta reforma concreta:obligar a anticipar l'edat de jubilació a molts treballadors perquè vegen dràsticament reduïda la seua pensió de jubilació.
9. Nou colp als treballadors a temps parcial. Qui accedia a un subsidi de desocupació assistencial, encara que es tractara d'un treballador a temps parcial, percebia aquell subsidi en quantia mínima del 80% de l'IPREM o del 107 o 133% si tenia fills. A partir d'ara, l'art. 217.1 LGSS assenyala que “per als perceptors de subsidi per càrregues familiars, major de 45 anys, per a aquells que no poden accedir a prestació contributiva o perceptors del major de 55 anys, que anessen treballadors a temps parcial, la prestació mínima es reduirà en funció de la jornada que treballava”.
Per tant, existiran perceptors del subsidi per davall del llindar dels 426 euros mensuals. Injustificable, immoral i profundament injust.
10. Més reduccions de drets per als majors, ara de 55 anys, que cotitzaven, a efecte de pensió de jubilació sobre el 125 % de la base mínima de cotització (uns 935 euros mensuals) i que es reduirà al 100% de la base mínima, és a dir, a 740 euros mensuals (art. 218 LGSS).
És més, els perceptors de la prestació de majors de 52 anys ja reconegudes, veuran reduïda la seua cotització al 100% de la base mínima, amb efectes de 01/08/2012 (D.T. 5a)
11. El nou redactat de l'art. 221.1 LGSS consagra el que ja venim denunciant: l'adequació de les percepcions de les prestacions i subsidis de desocupació dels treballadors a temps parcial a les hores efectuades, reduint, per tant, els límits mínims i màxims de les prestacions que poden percebre.
12. La nova redacció de l'art. 229 LGSS permet a l'Entitat Gestora, en cas de “indicis suficients de frau”, suspendre cautelarment la prestació de desocupació. Sense comentaris.
13. Els arts. 231.1 b) i i), i el 231.2, ambdós de la LGSS, fan referència al compromís d'activitat i busca activa d'ocupació per part dels perceptors, que sí no ho realitzen de forma “efectiva” poden arribar a perdre la seua prestació. No oblidem que també es reformen l'art. 27.4 de la Llei 56/2003 d'Ocupació, i el 17,1.a) de la LLISOS, amb la qual cosa si la busca activa d'ocupació i, inclús, les crides de les agències de col·locació, inclús per mail,són desateses, el treballador pot veure suspesa la seua prestació.
14. Finalment, la Renda Mínima d'Inserció, regulada per RD 1369/2006, patix un seriós revés per a accedir a la mateixa, incloent com nou requisit haver extingit un desocupació contributiva i/o assistencial, la qual cosa veda l'accés a esta prestació, entre altres col·lectius, als treballadors autònoms o als empleats de la llar, que no poden accedir a cap prestació de desocupació.
Supressió del conveni especial amb la Seguretat Social per al “cuidador no professional”
El RDLey 20/2012 ha efectuat també un important retall en matèria d'aplicació de les ajudes derivades de La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència. Deixant per a un posterior estudi l'abast de la reforma respecte a estes prestacions, sí que volem comentar ací un dels aspectes més importants, per la seua repercussió en les futures jubilacions del denominat “cuidador no professional”, normalment un familiar de la persona dependent.
“La Renda Mínima d'Inserció patix un seriós revés: veda l'accés a esta prestació, entre altres col·lectius, als treballadors autònoms o als empleats de la llar, que no poden accedir a cap prestació de desocupació”
Fins a la data, aquells subscrivien un conveni especial amb la Seguretat Social, que els permetia cotitzar per la contingència de jubilació, assumint l'Estat la seua cotització. A partir d'ara, la disposició addicional 8a suprimix eixe conveni especial -inclús dels ja reconeguts, amb efectes de 31/08/2012 (D.T. 13a)-, que ara serà de caràcter voluntari i a càrrec del subscriptor.
Al seu torn, la disposició transitòria 3a deroga l'art. 214.4 LGSS, segons el qual l'Entitat Gestora assumia el 35% de la quota de cotització del treballador desocupat a la  Seguretat Social. A partir d'ara,  el desocupat assumix íntegrament la quota de cotització per a tots aquelles prestacions que es reconeguen a partir de l'entrada en vigor de la norma.
I, tornant als subsidis assistencials de desocupació, l'art. 215.1.4 LGSS, que establia el subsidi de desocupació per a majors de 45 anys, és derogat, mantenint transitòriament (DT 4a) per a aquells perceptors de prestació de desocupació a nivell contributiu amb una duració de 720 dies abans de l'entrada en vigor de la Llei.
“Traïdoria i premeditació” en l'entrada en vigor de la nova legislació
Amb traïdoria i premeditació, la Disposició Final 13a establix el següent règim d'entrada en vigor de la norma, sense cap rigor jurídic:

1) El que disposa l'art. 211.2 LGSS (reducció del percentatge sobre la base reguladora al 50%), a prestacions que nasquen (?) a partir de l'entrada en vigor del RDLey; o siga, 15/07/2012.
2) El que disposen els arts. – tots de la LGSS – 215.1.3 (requisits del major de 55 anys),215.3.2 (valor del patrimoni a efecte de rendes), 216.3 (increment d'edat del subsidi de 52 a 55 anys) i 217.1 (adequació dels subsidis al temps parcial), és d'aplicació a sol·licituds de naixement del dret que es presenten a partir de l'entrada en vigor del RDLey; o siga, 15/07/2012.
3) El que disposa l'art. 218 LGSS (cotització per a majors 55 anys), des del primer dia del mes següent a l'entrada en vigor del RDLey; o siga, 01/08/2012.
I, de forma general, el RD Llei entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació; és a dir, el 15/07/2012. La conclusió és òbvia: des del 15/07/2012 els “malvats” desocupats d'este país són un poc més pobre.




Enlace
http://plumaroja-plumaroja.blogspot.com.es/2012/08/nuevos-recortes-en-desempleo-no-habra.html