No sense Grècia

No i de cap manera ho tolere. I crec que amb mi també hi ha més gent de bé que no passaria per semblant espolie i genocidi, contra tots els ciutadans grecs; exceptuant, clar està, les grans fortunes que no posen ni un euro per al pagament del suposat deute, residixen en l'estranger i porten una vida de luxe.
Mentrestant, els seus conciutadans han d'abandonar els seus fills per no poder mantindre, viuen en el carrer i patixen fam. Per no estendre'm.
Perquè bé, pareix que la banca-capital genocida alemany, ja no vol jugar. Després d'haver deixat el país com a Àtila.
I és que esta banca és genocida.
Ha comés genocidi via eliminar quasi en la seua totalitat l'estat del “medioestar” que diuen alguns, i venut totes les joies de la iaia pertanyents a l'estat.
Fins ha venut la gestió del port d'El Pireu als xinesos!
Suïcidis és el que més es veu; morts per malalties sense tractar criden-se SIDA, cardiopaties, malalties nefrològiques i càncer, són més silencioses. Però estan ací.
Mentrestant Rajoy posa en marxa les mateixes mesures que han portat al país hel·lé a la debacle social i econòmica.
Han assolat tot. En compte dels huns, estos neoburros són els hotros.
I van començar igual que a Espanya: infraestructures i aniquilació de la seua agricultura, per a no fer competència a França i els seus aliats com El Marroc.
Van arrancar, per imposició europea, tots els seus cultius: només queden xicotetes hortes.
I, com a Espanya, no van portar cap indústria alternativa
M'atrevisc a assegurar que si hi ha hagut alguna possibilitat idea o patent innovadora grega o espanyola, les que abans cridàvem grans multinacionals s'han fet amb elles, per a arrumbar-les en un baül i impedir amb això que li pogueren fer competència.
Després, destruït el país i la seua economia, se'n van sense donar comptes a ningú: això és genocidi econòmic amb conseqüències letals per a la ciutadania.
Els autors d'esta barbàrie hauran de respondre davant dels tribunals. No escaparan.
No és estrany que davant d'una ciutadania inerme a qui ningú defén, en virtut de lleis electorals pròpies de la restauració d'Alfons XII, rebutge la política.
Però és que açò no és política. Açò són cuentas opaques que es munta la banca per a continuar sent el poder real; ni tan sols fàctic.
S'ha llevat la careta. Vaja com deu d'esgotat estar.
En quant va voler desapancalarse i no va veure diners en efectiu a Grècia i Itàlia, va fer baixar a terra als seus hòmens d'or. I quan estos, Monti i Papademos, es van adonar que no existia eixa riquesa comptable ciberespacial, van començar a saquejar tot el poc que havia deixat la maleïda UE. És a dir, res.
Única opció: reduir estat al mínim i cobrar tots els seus ingressos després de minvar al màxim els seus gastos.
Resultat: aniquilació.
I després se'n van, com a bons psicòpates que són: mai es posen en el lloc de l'altre, es creuen més llest que la resta, mers peons en el seu joc, i mai preveuen les conseqüències dels seus actes.
Tolerem que no hi haguera referèndum a Grècia, perquè almenys digueren si volien ser destruïts i portats a la indigència.
Açò ho portarem sempre en les nostres consciències.
I, ara demanem referèndum per a Espanya? Té gràcia si no fóra un cruel sarcasme.
Anem camí a Grècia; encara que la rebel·lia dels espanyols va fer que no matàrem totes les vaques que volia esta UE, ni arrancàrem, un dir, oliveres i vinyes.
És a dir, que acabàrem amb la nostra agricultura.
Però a efectes de “mercat”, dóna el mateix: estem parats i un parat no paga els seus deutes perquè no pot.
I en eixes, el PP aprofita la conjuntura per a imposar un programa de màxims via decret llei.
Bueno, els importants, els econòmics.
Els accessoris, potser van per projecte de llei, com la de la transparència fosca.
En estes condicions, en les que una bona part de la ciutadania crega que això és Política, cal dir-los amb els fets que no ho és.
I dir-ho amb els fets significa anar-se'n del parlament i no ser còmplices d'esta opereta bufa que, en menys que canta un gall, es va a convertir en novel·la de Dickens.
Hi ha una altra política, una altra economia; però cap de les dos està en el parlament. Amb minúscules, perquè té de cambra de representació popular com jo de vedette del Folies Berger.
Per açò, m'importa poc la pujada de la bossa d'ahir. Vaig cometre un gran error: no contemplar totes les variables. I se'm va escapar una fonamental: la reunió del BCE el dijous.
Gran error. Però en eixe consell del BCE, sostinc que el Bundesbank es va a mantindre en els seus tretze i ni compra de bons, amb els que d'altra banda no estic d'acord, ni res dóna res.
No estic d'acord dels compra de bons perquè és un programa per a salvar la banca, a més de donar-los grans beneficis, i afonar els ciutadans.
A més, cal demanar-los oficialment. I vindran, més que segur, amb més retalls a costa dels que no han creat la crisi i, no obstant, patixen el “castic luterà”.
Després, perquè fins que no es faça una auditoria del deute, a mon no em colen festes bancàries com a préstecs de l'estat i, damunt, em pengen amb els seus interessos.
Jo no pagament el que no dec.
I finalment i no menys important: no recorren sempre al símil de la família que ha gastat massa i ha d'ajustar-se el cinturó?
Perquè qui és el llumeneres que aconsella la mateixa família pagar deute contraient més deute?
És un moment transcendental. I la banca-capital alemany s'ha ficat, ja ho he dit, en un atzucac.
I per al que ve fa falta política, que és una altra cosa que escalar llocs en una organització, fer la rosca al poder del moment, col·locar-te en una llista electoral, i a viure que són dos dies.
Política de veritat amb polítics sense interessos amb banca genocida. Només amb els seus votants.
Este sistema es cau. Tot el que està dins d'ell es cau, perquè estem davant d'un canvi d'era.
Va morir la contemporània i amb ella les tàctiques de Göebbels per a una ciutadania que no era de cap manera l'actual.
Comença l'era digital.
I amb ella el futur que és el nostre
Un futur que no pot fundar-se en l'hegemonia de persones o països sobre altres.
Ho he dit moltes vegades: no val tot ni en l'amor ni en la guerra.
Gens bo pot eixir de quelcom que utilitza arts fosques per a aconseguir qualsevol dels dos.
El fi mai justifica els mitjans.
I quan consents la ignomínia en ta casa, el teu edifici o una altra nació del món, l'estàs invitant al saló de ta casa.
Justo açò és el que ens ha passat als europeus: que hem passat àmpliament dels diferents expolios de la resta de continents.
Si no ho fem bé, llegarem el caos a les generacions futures.
I en circumstàncies com esta, ix el bo i el pitjor del ser humà. Templat pel bo.
El futur és el nostre: només cal llevar-se de damunt el llast d'esta banca-capital genocida. I creieu-me: caurà pel seu propi pes.
Merkel no pot canviar la llei de la gravitació universal per decret.
Ni la banca-capital alemany.
Gràcies a Zeus, hi ha coses que excedixen les capacitats del ser humà.
Només això ens salva.

http://lacomunidad.elpais.com/vaya-tropa/2012/7/31/no-sin-grecia