El rescat i l'eixida de l'euro

Entre els aspectes ocults del rescat bancari (ocults per als espanyols, però no per als parlamentaris alemanys a què se'ls ha facilitat tota la documentació respecte d'això), es troba el compromís de l'Estat espanyol de tornar el crèdit en euros, inclús en el cas que Espanya es trobara fora de l'Eurozona. Pel que s'ha vist, en la Unió Europea es comença a considerar com possible que l'euro desaparega o, almenys, que alguns països com Espanya hagen d'abandonar la Unió Monetària. Podem estranyar-nos llavors que els mercats desconfien i que la cosina de risc s'eleve progressivament?
La desaparició de l'euro o l'eventualitat que alguns Estats hagen de retornar a les monedes nacionals són possibilitats que tot el món nega en les declaracions oficials, però que, segons pareix, a Brussel·les, Frankfurt o Berlín no es descarten en absolut. Més encara, hi ha la sospita ben fundada que tots els passos que s'estan donant des d'Europa tenen com a objecte cobrir-se davant d'esta contingència. A això s'orienten sense cap dubte els rescats. No han anat, no, a salvar als països rescatats -que, a la vista està, s'afonen més i més en l'abisme-, sinó a reduir el risc que els grans bancs, alemanys, francesos, etc. tenien en deute públic de països que, si desapareguera l'euro, haurien de devaluar i com a corol·lari a transferir eixe risc a tots els contribuents europeus i no sols als alemanys, tal com de manera fal·laç es vol donar a entendre. Concretament, l'exposició de les entitats financeres alemanyes al deute públic grec és hui molt més reduïda que al començament de la crisi.
El rescat als bancs espanyols té també una finalitat molt clara: salvar els creditors estrangers que sanegen les seues actius enfront de determinats bancs espanyols en situació de pràctica insolvència. La contrapartida radica que els contribuents assumixen 100.000 milions d'euros de deute, amb l'obligació afegida de tornar-los en euros passe el que passe, i encara que Espanya abandonara l'Eurozona i devaluara la seua moneda. No és res estrany l'interés que Alemanya, EE.UU. i les autoritats comunitàries tenien en el rescat i que forçaren el Govern espanyol a sol·licitar-ho.
En aparença, les autoritats espanyoles van presentar alguna resistència però, pel que s'ha vist, no va servir per a molt. Què haguera ocorregut si hagueren amenaçat de deixar caure als bancs i a les caixes insolvents? Per què han de pagar els contribuents espanyols als creditors estrangers? La reacció dels mercats és la prova evident que el rescat bancari no beneficia a l'economia espanyola, sinó que tira sobre ella una llosa de 100.000 milions d'euros, llosa que pot ser tremendament pesada si demà desapareix l'euro o Espanya acaba eixint de l'Eurozona. Este és el raonament que s'estan fent els mercats i, m'atreviria a dir, també el Banc Central Europeu quan es nega a intervindre comprant deute italià i espanyola.
Només a Espanya ens neguem a considerar la hipòtesi de l'eixida de l'euro. És comprensible. És una situació econòmica sense precedents, igual que no tenia precedents la constitució de la Unió Monetària. Ens dóna vertigen. Però faríem malament a seguir la política de l'estruç i no voler contemplar la realitat. No cal ocultar les dificultats i els problemes que es presentarien; però, més raó perquè estiguem preparats i sobretot perquè davant de cada pas que anem a donar ens preguntem com afectaria la nostra situació en el cas que abandonàrem l'Eurozona. Per exemple, hauríem de plantejar-nos com influiria en esta hipòtesi el rescat bancari que acabem de sol·licitar o les mesures d'ajust i reformes que estem adoptant en estos dies.
Em fa la impressió que alguns països es troben en una situació semblant a la d'un pacient a qui se li prescriu la necessitat sotmetre's a una operació dura i difícil, però davant del terror que li produïx el quiròfan, i les complicacions que sens dubte van a seguir-se d'ella, la va posposant amb l'esperança de substituir-la per pegats i medicaments. Quan al fi l'afronta, ho fa en pitjors condicions i amb anèmia. El cas de Grècia em pareix simptomàtic. No hauria d'haver abandonat l'Eurozona fa ja diversos anys? No crec que es trobara en una situació molt pitjor que en la que ara es troba, i almenys albiraria l'eixida al final del túnel, cosa que ara no li ocorre. A més, és molt possible que abans o després haja d'enfrontar-se amb la temuda ruptura i en condicions pitjors i més delicades. I en el cas d'Espanya, no ha arribat el moment de preguntar-se si abans que anar a un rescat total, que lluny de solucionar, empitjoraria la situació, no seria preferible retornar a la pesseta?