LA VERITAT SOBRE BANKIA

Que Rajoy, i especialment l'equip de Luis de Guindos es neguen en redó a què s'investigue Bankia, no és una conjectura ni una opinió, sinó una certesa avalada pels fets i les negatives contumaces. La mateixa postura és la d'Esperanza Aguirre en la Comunitat de Madrid, que ha negat una iniciativa d'UPyD per a obrir una comissió d'investigació. Segons ha pogut saber Diari L'Aguijos de boca d'un alt executiu de Bankia que ha volgut explicar-nos breument el que es va viure eixos dies, la situació es va desbordar durant el cap de setmana anterior a la dimissió de Rato, que es va produir el 7 de maig. En eixe moment en la ciutad ja es parlava de l'imminent relleu i rescat de Bankia, un  rumor que en els alts cercles financers “venia sonant” des de feia entorn d'un mes, però que fins eixe moment no era sinó un de tants rumors sense confirmar dels que circulen diàriament. El dissabte, dos dies abans a la dimissió, les reunions i cridats es van accelerar fins a extrems de paroxisme. Una d'eixes reunions va tindre lloc durant el matí del dissabte en el Club de Golf de La Moraleja, concretament en la terrassa situada en la casa del club del clot 18 situada en el camp 1. En eixa reunió, que va durar uns tres quarts d'hora, van participar un membre de l'Oficina Econòmica del Govern i dos alts executius de Bankia. Els enviats de Rato volien conéixer detalls sobre el pla que l'equip de De Guindos tenia preparat respecte al banc, ja que la informació que els havia arribat des d'economia era parcial i no molt clara. En eixa reunió els representants de Rato van deixar un missatge nítid, perquè se li traslladara personalment Rajoy: “No hi haurà ni investigacions ni bogeries de pilotes, perquè si algú vol tocar els nassos, tindrem refredat tots. Ah! i el relleu en la presidència ha de ser pactat”, ens compte este alt executiu de l'entitat, bon coneixedor de tot el que succeïx eixos dies. Eixe mateix matí, al migdia.


Menjant amb Arzak en el restaurant Sandó per a acordar una eixida no traumàtica

Segons ha pogut saber Diari L'Aguijón, al migdia d'eixe mateix dissabte, tres consellers i un alt executiu de Bankia van participar en una menjar privada en el selecte restaurant Sandó, junt amb la Plaça de Santo Domingo a Madrid, i que últimament s'està convertint en un d'eixos sanedrins madrilenys de la cuina, a l'estar dirigida pel famós xef basc amb tres estreles Michelín Juan Mari Arzak. Durant eixa menjar, on va haver-hi no pocs nervis, van acordar parlar amb Rato i convéncer-li perquè per tots els mitjans es pactara amb Rajoy l'eixida i el rescat del banc, i que esta eixida no fóra “traumàtica per a ningú”. O el que és el mateix, per a cap dels consellers de l'entitat. Un dels comensals, una persona molt pròxima al president de la patronal madrilenya Arturo Fernández,  va ser l'encarregat de fer les gestions amb Esperanza Aguirre, sense la qual no es pot entendre l'arribada de Rato al front de Cajamadrid després de la guerra originada per la presidenta madrilenya pel control de la caixa en 2009 amb l'anterior president i amic personal d'Aznar, Miguel Blesa. Quasi simultàniament se celebrava una altra menjar en què van participar altres tres consellers de Bankia en el restaurant La Pesquera, habitualment utilitzat com a lloc de menjars de treball per alts executius de Bankia, la conclusió de la qual va ser quasi la mateixa que en la dels seus companys en Sandó.

Rajoy accepta pactar l'eixida de Rato i el nou president de l'entitat.

L'endemà, diumenge, les reunions s'acceleren, i els telèfons no deixen de sonar. Durant eixe matí afloren un palmito de tres noms per a presidir l'entitat i rellevar Rodrigo Rato de forma pacífica al front de Bankia. Els tres noms que es remenen des d'Economia i La Moncloa són els d'Estanislao Rodríguez Pose, exsecretari d'Estat amb Aznar, José Manuel González-Páramo-erm, actual conseller en el Banc Central Europeu i el mandat del qual culmina en breu i el de l'actual director general de Servicis d'Estudis del Banc d'Espanya, José Luis Roín de Molina. Un quart nom es maneja, però és ràpidament descartat perquè suposaria una pèrdua de poder espanyol en el BCE, el d'Antonio Sáinz de Vicunya, actual cap del servici jurídic del Banc Central Europeu i que va sonar com a candidat per a substituir a González-Páramo-erm en el consell del BCE i plaça que perdrà Espanya a favor d'un conseller holandés. No obstant, cap d'estos noms agrada a Rodrigo Estona, ja que dubte que estos no vagen a iniciar una investigació sobre allò que s'ha succeït en l'entitat fins eixe moment. Així transcorre tot el diumenge.

El dilluns 7 de maig, el dia clau. La dimissió i l'aparició de Gorigolzarri.

El dilluns 7 de maig amanece amb Bankia en tots els rogles del món financer madrileny fins al punt que membres de la Comissió Nacional del Mercat de Valors fan consultes per a valorar la suspensió de  la cotització de l'entitat. Sobre les 9.30 del matí Rodrigo Estona parla personalment amb Rajoy i li proposa dos noms alternatius. El primer és de l'economista Fernando Fernández,  actual conseller de Xarxa Eléctria i execonomista cap del Banc Central Hispà i de Banc de Santander, i  el de José Ignacio Goirigolzarri per a succeir-li, un home molt conegut en el món de la banca especialment pel seu pas per BBVA i Argentaria, però sempre que no es realitze cap tipus d'investigació sobre allò que s'ha succeït en Bankia. Les fonts consultades per Diari senyalen que Rodrigo “Rato té un interés especial en aquell moment, i quasi podria dir-te que una obsessió per que no s'investigue l'eixida a bossa, i certs crèdits polítics que s'han concedit”. Davant d'eixa asseveració tan directa, i davant de la insistència perquè ens aclarisca allò que s'ha assenyalat sobre els crèdits, el nostre interlocutor ens assenyala “d'això ni puc ni he de dir-te res més, investigueu vosaltres, però hi ha molt que amagar en crèdits concedits a empreses vinculades a càrrecs del PP i sobretot en la Comunitat de Madrid i el seu entorn, i que van en la línia del que vau publicar sobre els crèdits de Rato a Intereconomia on vau apuntar millor del vosaltres mateixos sabíeu. Com és lògic, no es poden concedir crèdits a empreses de què u és accionista, i moltes altres coses que hi ha, però això investigar-ho vosaltres, que en eixos sou molt bons”.

Unes hores més tard, i prop ja del migdia Rodrigo rato presentava públicament la seua dimissió, i anunciava que seria rellevat en el càrrec per José Ignacio Goirigolzarri i l'altre candidat de Rato, Fernando Fernández entrarà dies després  a formar part del nou consell de Bankia. L'acord estava tancat, i des del govern es llança públicament el missatge que qualsevol investigació és innecessària i que posaria en perill tot el sistema bancari i la imatge d'Espanya en els mercats. En el paquet acordat es troba també la dimissió petició per Rajoy i De Guindos, de tots els consellers de Bankia, que es produïx el dia 25. L'endemà de produir-se esta notícia, des de la Comunitat de Madrid s'inicia una oledada de declaracions agressives, especialment per part de la Delegada del Govern a Madrid contra el moviment 15-M, i des d'alguns mitjans de comunicació molt pròxims a La Moncloa s'inicien campanyes per a centrar l'atenció en el 15-M'i distraure-la del cas Bankia. Després, la polèmica dels xiulits. Qualsevol cosa, perquè no es conega la veritat.