“Tots els diners que faça falta”

Juan Torres – Consell Científic d'ATTAC Espanya

Entenc que pot resultar quelcom repetitiu este comentari, però com romandre en silenci quan una vegada més les autoritats públiques manifesten que no hi ha problema cap per a salvar els banquers mentres que retallen els recursos que salven les persones? El ministre de Guinders ha dit de nou que hi haurà tots els diners que faça falta per a capitalitzar Bankia, açò és, per a deixar-ho net i en bones condicions per a privatitzar-ho quan arribe el moment, que és el que faran sense cap tipus de dubte, perquè si desitjaren mantindre un Banc públic ja ho haurien creat i no precisament a base de material de derrocament. És normal que la gent s'indigne quan s'assabenta d'estes coses. Com es pot explicar que no hi haja límits imposats pel dèficit i el deute a l'hora de destinar diners públics als Bancs i que al mateix temps no hi haja ni un euro per als servicis públics?

Com és possible que El Govern es dispose a injectar milers de milions d'euros a Bankia sense depurar primer responsabilitats, sense posar sobre la taula la gestió que han dut a terme els seus directius, el dany que ha fet a l'erari públic la ingerència constant dels governants “liberals” de la Comunitat de Madrid que tan contraris a l'intervencionisme es proclamen constantment? Com es pot acceptar que El Govern de Rajoy estiga tots els dies amb el mala fama del cafelito dels funcionaris i del cost que suposen per a l'Estat i no es pare a plantejar quant ens va a costar als espanyols la gestió de Rato i dels seus estrategs?

Per què donar per fet que cal posar diners públics en Bankia quan se sap que el que ha ocorregut allí és el resultat d'una sèrie de passos estratègicament daus per a arribar a la situació en què estem?

I com es pot acceptar el desvergonyiment que El Govern recórrega als auditors més tramposos del planeta perquè posen en clar els comptes de Bankia i del seu matriu, el Banc Financer i d'Estalvis (BFA)? A qui vol enganyar El Govern contractant els mentiders més grans del sistema financer mundial perquè proporcionen transparència!!? Com es pot consentir que el Ministre d'Economia contracte Goldman Sachs per a aclarir la situació de la Banca espanyola quan és el Banc que més ha faltat a la veritat i que més estafes ha comés en els últims anys? Qui ha imposat que l'auditoria la faça algú que se sap que mentirà, que no ha donat mai puntada amb fil, que ha falsejat les anteriors que ha fet per a justificar, en cada moment, la qual cosa li interessava a ell mateix o als seus patrons i socis? Com és que es fan compte permanentment sobre el que val una operació dels nostres hospitals, les classes que donen els nostres mestres o l'atenció dels nostres majors i El Govern no cau en el que ens va a costar que ens faça els números un parell d'auditors delinqüents?

El Govern de Rajoy seguix sense prendre ni una sola mesura que garantisca de veritat el que és fonamental aconseguir: el finançament de les empreses i de l'economia en el seu conjunt. Simplement es dedica a administrar els interessos dels dos o potser tres grups bancaris que acabaran sent els amos en solitari del sistema financer espanyol.

A qui cal donar-li tots els diners que faça falta no és a entitats financers congostos i als banquers que han provocat la situació en què ens trobem, perquè ho van a utilitzar per a volatilitzar-ho sobre la marxa en els seus balanços. Qui necessita eixos diners són lassos xicotetes i mitjanes empreses que han de pagar l'escassíssim crèdit que ara reben al 12 o 15%, o inclús al 30% si es dóna en circumstàncies més extraordinàries o urgents.

Els propis errors del Govern (de l'actual i de l'anterior, tot cal dir-ho) o la seua complicitat i dependència amb el gran capital financer, li restringix cada vegada més el marge de maniobra. Cada dia que passa perd possibilitats d'actuació i es veu més obligat a discórrer per un camí que s'estreny contínuament, que ja quasi és com el d'una corda fluixa. Però està a temps, a pesar de tot. Encara que no pot actuar de totes maneres.
No n'hi ha prou amb afirmar ara que Bankia actuarà com un bon Banc públic (i no sols nacionalitzat) perquè això és insuficient. A estes altures es requerix una miqueta més que un Banc. És necessari un sistema de finançament de l'economia i, per això, també un protocol d'actuació financera que obligara no sols a altres més que es nacionalitzaren, sinó a tot el conjunt del sistema. L'economia espanyola està a la vora del col·lapse per falta d'aire financer, de crèdit. Si no se li proporciona prompte, es ve baix.

L'Estat està encara en condicions de posar en marxa un motor financer que la posara novament en moviment i en una altra via diferent de la insostenible que ha seguit anys arrere.

No queda molt de temps però potser no siga la pressa de temps el més preocupant, sinó l'anestèsia que domina a la població en general, als empresaris, que s'encaminen a milers cap al tancament i la ruïna ennuvolats per una visió ideologitzada de la realitat imposada des de la Banca i la gran empresa que els ofega; als treballadors, que han caigut en la fal·làcia de creure que el que millor els convé és tractar de salvar-se ells mateixos; a la majoria dels jóvens, que res pareix poder despertar-los del son, que ni tan sols és de Morfeu, en el que els mantenim.

Reaccionarem o ens continuarà pareixent lògic, natural i acceptable que es dispose de tots els diners necessaris per als banquers mentres que ens lleven als altres fins a l'aire?