“Con el Bloc hemos topado, amigo Sancho”

Manuel Belmonte
Menbré del Consell Pólitic Local d'Esquerra Unida Alcoi

L’Església Catòlica té un bon protector dels seus interessos econòmics a Alcoi, i no és únicament, com seria d’esperar, la dreta tradicional que al llarg de la història ja ha facilitat i augmentat els privilegis d’aquesta Institució per sobre dels criteris d’igualtat, de llibertat i de justícia social que empara l’actual Constitució, sinó també –i qui anava a pensar-ho- un partit polític que es reclama de progrés. El Bloc d’Alcoi ha fet jocs malabars per a argumentar el seu vot contrari a la moció que EUPV-L’Entesa i PSOE van acordar per demanar allò que en un Estat aconfessional hauria de ser obvi: que l’Església Catòlica, com tot “cristo”, pague l’IBI de les seues propietats no dedicades al culte religiós (que són moltes i que suposen uns 3.000 milions d’euros per a les arques públiques).

En moments com els que estem vivint de crisi econòmica, amb retalls de prestacions i de serveis bàsics, on se’ns demana sacrificis salarials i s’augmenten els impostos com el de l’IBI per a tothom, l’Església i el conjunt de confessions religioses, per gràcia divina, continuen exemptes de les obligacions de la resta dels mortals. La moció presentada per EUPV-L’Entesa feia menció, no sols a l’Església Catòlica, sinó també a totes aquelles Institucions, religioses o no, que també tenen aquest mateix privilegi, però remarcava el cas de l’Església Catòlica perquè és evident que és la més beneficiada per aquest privilegi lliurat des dels acords entre el Govern d’Espanya amb la Santa Seu sobre assumptes econòmics de 1979. Ella soles sumaria més del 90% de totes les aportacions que aquestes Institucions haurien de fer si s’apliqués  la igualtat de tributs per a tothom.

El que li ha molestat al Bloc és que es féra menció explícita a l’Església Catòlica, i això és el que ha utilitzat com a excusa per no votar a favor de la moció. Es pot entendre, i per suposat respectar, els lligams catòlics dels regidors del Bloc, però no s’entén de cap manera la seua actitud com a representants d’un partit autodenominat progressista. Farien bé en deslligar les seues creences religioses de les seues pràctiques polítiques. Amb la seua actitud han impossibilitat una proposta que s’aplica en quasi tota Europa, fins i tot en la mateixa Itàlia, que han aprovat Ajuntaments governants pel PP, com Zamora, León o Valladolid, i amb la que estan d’acord –tal i com arreplega l’enquesta de Metroscopia- el 75% dels creients catòlics.

Així, la gran majoria de creients, els qui practiquen la solidaritat i l’ajuda als més necessitats, que estan a peu de carrer i saben de les dificultats socials, que per les seues conviccions cristianes dediquen la seua vida al voluntariat de manera altruista i sincera, entenen el que és just i de sentit comú. Perquè no es tracta d’atemptar contra l’Església, com diu el PP, sinó d’aplicar justícia i igualtat per a tots. L’Església espanyola és la segona major propietària de bens del conjunt de l’Estat, dels quals una gran part són utilitzats per a activitats econòmiques i no per a culte. I es tracta simplement de fer que ells, igual que tots, també aporten el seu esforç pel benefici comú. Si els regidors del Bloc d’Alcoi pensen que amb el seu vot “s’han guanyat el cel”, el que han fet és “cobrir-se de glòria” i perdre la confiança terrenal de la gent de progrés. Que Déu ens agafe confessats.

Articlé publicat en el periodic pagina 66 d'alcoi