Motius per a la desobediència civil

Hem d'obeir les lleis quan els que les promulguen i apliquen es conduïxen de manera immoral? Hem de continuar pagant impostos quan es destinen a fins immorals? Amb el Rei al cap, els representants de l'Executiu, el Legislatiu i el Judicial, s'estan comportant de manera tan indecorosa que sobrepassa els límits de l'espectacle.




Després del seu escandalós afonament, Bankia, l'entitat financera portada a la fallida pels gestors polítics del Partit Popular va ser salvada per l'Estat. Quelcom que no podran dir els malalts que moren per falta d'assistència sanitària. El ministre Luis de Guindos ha anunciat en el Congrés que l'Estat, a través del FROB, “recolzarà plenament qualssevol necessitats de capital que tinga l'entitat”.

O siga, que hi ha diners per a Bankia però no n'hi ha per a la Sanitat ni per a l'Educació públiques, que estan patint severs retalls pressupostaris. Recorden quan Mariano Rajoy demanava “uns pocs euros al mes” referint-se al límit que hauran de pagar els pensionistes pels medicaments en funció de la seua renda? Un esforç, deia, “necessari i imprescindible, perquè en este moment no hi ha diners per a atendre el pagament dels servicis públics. No hi ha diners perquè hem gastat moltíssim en els últims anys”.

Però hi ha diners a cabassades per a Bankia. En un primer moment, Guinders va estimar que necessitarà 9.000 milions d'euros addicionals entre capital i provisions, el gros dels quals seran aportats pel sector públic. Però tot apunta que la injecció final serà d'al voltant de 23.000 milions de diners del contribuent. L'aportació de diners públics en Bankia, suposa:

Dos vegades la tisorada a sanitat i educació. Equival pràcticament a la mitat de tot l'esforç dramàtic que s'està duent a terme per a rebaixar el dèficit de la nou dada del 8,9% al 5,3% imposat per Brussel·les.
Quatre anys de tot el que es gasta en investigació: La injecció en Bankia equival a multiplicar per quatre tots els diners que l'Estat gasta en investigació en un any.

El 80% de la factura del deute: La crisi, que primer va augmentar el volum de deute de l'Estat i la portarà fins al 79% del PIB a final d'enguany, ha incrementat també amb força els diners que s'ha de destinar a pagar els interessos per finançar-se davant de l'augment de la desconfiança sobre Espanya. Enguany, a esta partida es destinaran 28.800 milions d'euros. La paradoxa és que, en compte d'endeutar-se per a invertir en àrees productives o en investigació, la major part d'estos diners s'ha de destinar a pagar venciments de deute anterior. Entre el deute a curt termini (lletres) i els bons, que són emissions a llarg, el país ha de tornar uns 145.000 milions d'euros al llarg d'este exercici. Font: El País.

Mentrestant, es descobrix que Hisenda li va concedir al banquer Botí temps suficient per a regularitzar les seues cuentas opaques i esquivar el delicte fiscal. Emilio Botí, el seu germà Jaime i tots els seus fills s'han salvat de la presó i d'unes fortes sancions gràcies a la benevolència de l'Agència Tributària —implacable perseguidora del contribuent que cometa la menor relliscada— que, al juny del 2010, en compte de manar-los a la inspecció els va concedir un temps preciós per a regularitzar la seua situació. Els Botí van pagar 200 milions d'euros sense ser sancionats. Ara, el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu arxiva la causa confirmand en la interlocutòria que esta regularització basta per a concedir la crida “excusa absolutòria”.

Quan la Justícia és un conya
En 1985, l'alcalde de la ciutat de Xerés, Pedro Pacheco, va pronunciar una frase que ha fet història: “la Justícia és un perfecta conya”. En 2012, l'afirmació manté plena vigència per obra i gràcia del president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Dívar. El comportament del qual ha omplit el got de la credibilitat de la Justícia.

Així que no és res estrany que un altre jutge corrupte s'acabe d'alliberar de la presó a pesar d'haver sigut condemnat per suborn. A l'abril del 2007, l'exmagistrat de Marbella (Màlaga) Francisco Javier d'Urquía va cobrar 60.000 euros d'Azan Khan, un imputat en el cas Hidalgo de blanqueig, a canvi de deixar-li en llibertat baix fiança tant a ell com a la seua esposa i al seu fill. Condemnat per suborn, el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia ha alliberat a Urquía d'entrar a la presó per a complir una condemna de dos anys per este delicte.

Retalls per a tots, menys per a l'Església i el Rei
L'Església Catòlica seguirà sense tindre que pagar per llei l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) i no tindrà tampoc que patir cap retall pressupostari en la quantitat que rep de l'Estat. La majoria absoluta del PP i el suport de CIU han tornat a frenar la proposta de l'esquerra política perquè també l'Església participe de l'austeritat generalitzada.

Segons IU, l'Estat entrega a l'Església Catòlica més de 9.000 milions d'euros anuals entre portaciones directes i indirectes: assignacions tributàries via IRPF, exempcions en distints tributs, finançament de personal que impartix religió catòlica i de centres d'ideari catòlic, transferències per a assistència sanitària i obra social, finançament de funcionaris capellans, manteniment de patrimoni artístic de la seua propietat, i altres subvencions i finançament d'esdeveniments religiosos o per a associacions d'àmbit local.
L'austeritat imposada als espanyols tampoc s'aplicarà al caçador major d'elefants del Regne, l'august sogre d'Iñaki Urdangarín. Els dos partits majoritaris, PP i PSOE, s'han negat a rebaixar l'assignació de la Casa del Rei. En 2012 la família reial percebrà 8,26 milions d'euros, un 2% menys que en 2011. El diputat Joan Tarda, d'ERC, ha criticat que el monarca coure “cent vegades més” que el president del Govern i guanye en un sol dia el mateix que un mileurista en tot un any.

El ciutadà que proteste cívicament en el carrer contra este repugnant panorama es trobarà amb la repressió policial. L'única resposta que és capaç de donar un Estat caigut en mans dels autèntics antisistema: els que corrompen el sistema democràtic.

Una mostra de l'actuació dels policies formats en la mateixa escola policial en què va aprendre maneres Romero, la fusta.

L'informe anual d'Amnistia Internacional sobre L'estat dels drets humans en el món dóna compte de les informacions que denuncien “l'ús excessiu de la força” contra les manifestacions del 15-M, també conegut com els indignats. Encara així, hem de perdre la por. No hi ha policia suficient per a fer callar a l'immens conjunt de parats, precaris i gents de qualsevol tipus i condició empobrides per esta banda organitzada de pocavergonyes amb punyetes.