Inquietud per l'evolució de la crisi
L'Executiu, desbordat per la cosina de risc a 540, confia que baixe després de les eleccions
Guindos i Santamaría busquen suports a Alemanya i Washington
Ni tan sols veterans polítics, i per tant especialistes a posar cara de pòquer, com a Mariano Rajoy, Luis de Guindos o Cristóbal Montoro podien ahir ocultar en els seus rostres la tensió del pitjor moment econòmic de la història recent d'Espanya. El Govern està fent el que es puga per transmetre tranquil·litat, i dóna molts arguments tècnics per a això, en públic i en privat. Però la veritat és que la preocupació és difícil de dissimular, i ahir es palpava en el Congrés, no sols en El Govern, també en els grups de l'oposició.
Rajoy va guanyar les eleccions amb la idea que amb el PP arribaria la confiança dels mercats a Espanya. “La cosina de risc a Espanya s'anomena José Luis Rodríguez Zapatero”, va arribar a dir abans de les eleccions Soraya Sáenz de Santamaria, ara vicepresidenta. Amb Rajoy s'ha aconseguit una prima que no es veia des de 1993, quan encara hi havia pesseta i l'euro estava molt lluny. Mai el PP va imaginar un escenari tan complex cinc mesos després d'arribar a La Moncloa.
El Govern no té molt d'interés per l'autocrítica. “Per a criticar-me ja hi ha molts voluntaris, no entraré jo també”, sol dir Rajoy amb la seua coneguda rabasta. Ell i els seus estan convençuts d'haver fet els deures. No es veuen responsables d'eixa desconfiança a Espanya que mostren els mercats. Tal vegada per això les explicacions es busquen fora.
El discurs de Rajoy cada vegada s'assembla més al de l'últim Zapatero. El problema no és Espanya, és l'euro i Europa, insistixen tant el president com els seus ministres. La principal explicació de la prima disparada —ahir va arribar a 540 en un matí duríssima per a l'Executiu— és Grècia. Arguments quasi idèntics als de l'expresident.
I els mercats no ataquen només a Espanya, també a Itàlia. Els tres arguments principals són quasi idèntics als que repetia l'expresident socialista quan la prima acaçava al seu Executiu.
El Govern té prou identificats els problemes, tots exteriors —de Bankia pràcticament no es parla—, i està treballant per a resoldre'ls. Però admet que no és fàcil.
Tot es juga de moment a una carta bàsica i impredicible: les eleccions gregues. L'Executiu, segons diverses fonts, ha arribat a la conclusió que és molt difícil que quelcom es moga a Europa i en el BCE abans d'eixos comicis de resultat incert convocats per al 17 de juny. Es prepara així per a 18 dies de bogeria, en els que ningú sap què pot frenar la prima de risc. “Serà molt dur, però hem de passar esta ratxa i tot millorarà després”, assenyalava un ministre.
Si guanya l'esquerra, com indiquen els sondejos, l'eixida de l'euro de Grècia és una possibilitat. La pressió creixeria sobre Espanya, Itàlia i altres. Ningú sap bé què passaria. En tot cas, el BCE i Alemanya tindrien una papereta difícil. És quasi impensable que això no els obligara a reaccionar. Si no és així, i s'alien conservadors i socialistes per a fer un Govern que accepte les condicions de la UE, com va augurar ahir Guindos, arribaria un altre escenari, més estable, però també impredicible. No està clar ni tan sols quin seria millor per a Espanya. El que sí que assenyala El Govern és que és difícil que passe quelcom fins que es resolga eixa incògnita.
L'Executiu, en tot cas, no està quiet. La crisi només es resoldrà amb suport internacional. I això és el que està buscant. Ahir Guindos se'n va anar a Berlín per a reunir-se amb Wolfgang Schaüble, el poderós ministre d'Economia alemany. L'home del no. Un dels principals obstacles per als intents d'Espanya i altres països de convéncer al BCE perquè intervinga.
Hui Soraya Sáenz de Santamaría, la vicepresidenta, fins ara poc visible en assumptes econòmics, viatja a Washington i té concertades dos reunions importants: una amb el secretari del Tresor dels EUA, Timothy Geither (equivalent al ministre d'Economia), i la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde.
Ambdós són personatges clau de les decisions econòmiques mundials i estan pressionant a Alemanya, fins ara sense èxit, perquè accepte un gir en la política europea d'austeritat i ajude als països amb problemes com Espanya. La crisi espanyola, que és la crisi de l'euro, inquieta molt als EUA, fins al punt que pot posar en risc la reelecció de Barack Obama.
El Govern espanyol assegura que el viatge als EUA de la vicepresidenta està previst i organitzat fa molt de temps i no s'emmarca en el moment de crisi del deute espanyol. Encara que siga així, és obvi que este és l'assumpte que monopolitza el treball de quasi tot El Govern de Rajoy, especialment de l'àrea econòmica, i serà sens dubte l'eix central d'eixes conversacions.
Guindos ja va viatjar als EUA a buscar suports fa setmanes. Espanya podria comptar amb el respatler de l'Administració d'Obama i del FMI si voldria promoure un gir de política a Europa, encara que Rajoy seguix de moment fidel a la seua aliança amb Angela Merkel i es nega a recolzar, almenys en públic, eixe gir en la política d'austeritat que defenen els socialistes francesos, per exemple.
Rajoy s'ha acostat a François Hollande, però en el seu entorn descarten que el president espanyol vaja a apuntar-se a un “front del sud” amb França, Itàlia i altres per a pressionar a Alemanya. L'estratègia de Rajoy continua passant per acostar-se als alemanys per a convéncer-los. Fins ara no ha tingut èxit.
Ja ningú en l'Executiu oculta que el problema són els alemanys. Fins a Mario Draghi, assenyalen en privat, pareix ja decidit a ajudar a Espanya. Però els alemanys, que tenen molt poder en el BCE, no li deixen. De fet, ahir a l'Executiu li arribaven quasi al mateix temps bones notícies de Brussel·les, ja que la Comissió admet retardar un any l'objectiu del dèficit i recolza que el fons de rescat ajude als bancs directament sense intervenció dels Estats —és el que necessita Rajoy perquè el suport no siga una intervenció—, i roïnes de Berlín, que rebutjava de ple esta segona opció.
Per a l'Executiu, tots els problemes estan fora, no a Espanya. A Alemanya, diuen, no hi ha claredat perquè Merkel està en plena negociació amb els socialdemòcrates per a aprovar el pacte d'estabilitat. A França, Hollande espera el resultat de les legislatives, també el 17 de juny. Holanda està sense Govern. Per això insistixen en el fet que vénen unes setmanes molt difícils.
Però també donen arguments per a tranquil·litzar: Espanya pot aguantar, assenyala Guindos, perquè no ha d'eixir a demanar molts diners enguany. El Tresor està ben finançat, assegura. No hi ha moltes subhastes importants en les pròximes setmanes. Rajoy, com a bon gallec, s'aferra ja a una sola idea: escamparà. Clar que el problemón espanyol seguix damunt de la taula: s'anomena Bankia, i està encara lluny de resoldre's.
ES INFORMACIÓN
No hay comentarios:
Publicar un comentario