L'euro mai va estar en perill

Article publicat per Vicenç Navarro, 11 d'abril del 2012

Este article critica la postura àmpliament generalitzada en cercles econòmics, inclosos progressistes, que assumeixen que els polítiques fiscals d'austeritat han estat necessàries en els països de l'Eurozona per salvar l'euro.


Hi ha una impressió generalitzada que vam estar a la vora que l'euro desapareguera i que la Unió Europea es desmembrara. Josep Oliver, Catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, i un dels economistes a qui llig en El Periòdic sempre amb gran interés i, sovint, com ara, amb desacord, repetix esta percepció en un article “Els Estats Units d'Europa”, publicat en tal rotatiu l'últim 01.03.12, assenyalant que pareix que estem eixint del perill de col·lapse de l'euro i desmantellament de la UE, però hem d'anar encara amb molt atenció i cautela perquè estem lluny d'haver eixit de la crisi actual.

De l'article pareix deduir-se que, segons el professor Oliver, la causa que ens estiguem allunyant del precipici es deu a les polítiques de rectitud fiscal, promogudes pel govern de la canceller Angela Merkel i aplicades a tots els altres països. Pareixeria, perquè, que el Professor Oliver atribuïx el que considera una millora a la política d'ortodòxia fiscal que ens ajuda a eixir del compromís en què ens trobem. Últimament el Professor Josep Oliver ha indicat el seu suport a les polítiques de retalls de gasto públic, encara quan ha protestat per la manera indiscriminada i injusta de tals retalls.

Amb el gran respecte que li tinc el professor Oliver, he d'indicar que estic en profund desacord amb ell. Sóc conscient que esta lectura de la realitat és la més comuna, però això no la fa més creïble o precisa. En primer lloc, l'euro mai va estar en perill. Si haguera estat en perill, haguera caigut en picat el valor de tal moneda, cosa que no ha ocorregut. Encara que es va devaluar enfront d'altres monedes, com el dòlar nord-americà, l'euro mai va baixar més en el valor que tenia quan es va establir (veure el meu article “L'euro no està en perill. El benestar de la població sí que ho està”. El Plural. 26.12.11). En realitat, el descens de l'euro va ser un canvi positiu per a l'economia real productiva, perquè va facilitar la millora de les exportacions a zones que comercialitzen amb els països de la Unió Europea. El que la banca i l'establishment europeu clamaren que calia implementar polítiques d'austeritat a fi de salvar a l'euro, no vol dir que l'euro estiguera en perill. La Banca i el Banc Central Europeu (BCE) van perdre credibilitat des de fa molt de temps.

Quant al descens dels interessos del deute públic, això té poc a veure amb les polítiques d'austeritat. El fet més important que ha ocorregut per a explicar tal baixada no és la reducció del dèficit de l'Estat espanyol, sinó la decisió del Banc Central Europeu de comprar deute públic espanyol en els mercats secundaris. Esta decisió ha sigut la que ha determinat la baixada de tals interessos. En realitat, el nivell dels interessos és modificable i depén de causes polítiques. Contra el que el professor Oliver indica, no són els mercats financers els que determinen el nivell dels interessos del deute públic. Este nivell és més una variable política que econòmica. I pot modificar-se fàcilment per mitjà de la intervenció del BCE. Este, que és en la pràctica un lobby de la banca, modula les seues intervencions amb l'objectiu d'aconseguir el que desitja, com la privatització dels servicis, la desregulació dels mercats laborals, l'eliminació dels convenis col·lectius i altres mesures que, en realitat, tenen poc a veure amb la fortalesa de l'euro, i molt a veure amb els interessos empresarials de la banca i altres elements del capital financer. Baste només de llegir les declaracions del President del BCE, Mario Draghi (que havia sigut Vicepresident del Banc Goldman Sachs) a la revista Wall Street Journal  (24.02.12) en el que, amb tota claredat i contundència, indica que “l'Europa Social és inviable”, assenyalant que l'era de l'Europa Social ha acabat. Totes les condicions que el BCE està posant a Espanya perquè intervinga és que reduïsca més i més l'Estat del Benestar, instruccions que el govern Rajoy està complint amb els ulls tancats. Creure's que abaixar tal gasto públic farà recuperar “la confiança dels mercats” és d'una ingenuïtat que queda clarament en evidència amb el que està ocorrent a Espanya. Per desgràcia, pocs vam ser els autors que denunciem estes polítiques fiscals quan es van presentar com la solució a la gran recessió. Hui, els fets ens han donat la raó. Seria de desitjar que economistes com Josep Oliver, que sense cap dubte pensen en les seues propostes millorar la qualitat de vida de les classes populars, es donaren compte d'això al més prompte possible.