A Espanya.

Un poble ha sigut durant mil anys, des del segle VI al XVI, el primer poble d'Europa, igual a Grècia per l'epopeia, a Itàlia per l'art, a França per la filosofia; eixe poble ha tingut un Leònides amb el nom de Pelai, i un Aquil·les amb el nom del Cid; eixe poble ha començat per Viriat i ha conclòs per Reg; va tindre un Lepant com els grecs van tindre Salamina; sense ell Corneille no haguera creat la tragèdia, ni Cristóbal Colom descobert l'Amèrica; eixe poble és el poble indomable del Fur Jutge: quasi tan proveït com a Suïssa pel seu relleu geològic, perquè el Mulhacén és al Mont Blanc com 18 és a 24; ha tingut la seua Assemblea de les selves, contemporània del forum de Roma, meeting dels boscos, que el poble regnava dos vegades per mes, en el noviluni i en el pleniluni; ha tingut Talls en Lleó setanta-set anys abans que els anglesos tingueren el seu Parlament de Londres; ha tingut el seu Jurament del Joc de Pilota, en Medina del Camp, davall D. Sancho; des de 1133 en les Corts de Borja, ha tingut el tercer estat preponderant, i s'ha vist en l'Assemblea de la nació a una ciutat, com Saragossa, enviar 15 diputats; des de 1307, davall Alfons III, ha proclamat el dret i el deure d'insurrecció; a Aragó ha instituït l'home cridat Justícia, superior a l'home cridat Rei; enfront del tron ha oposat el temible si nàs, nàs; ha refusat l'impost a Carlos V. Al nàixer eixe poble ha tingut en escac a Carlemany, i al morir, a Napoleó. Eixe poble ha tingut malalties i patit plagues; però, en resum, no ha sigut més deshonrat pels frares que els lleons pels polls. No han faltat a eixe poble més que dos coses: saber prescindir del papa i del rei. Per la navegació, pel comerç, per la invenció aplicada al globus, per la invenció d'itineraris desconeguts, per la iniciativa, per la colonització universal, ha sigut una Anglaterra, amb l'aïllament de menys i el sol de més. Ha tingut famosos capitans, doctors, poetes, profetes, herois, savis. Eixe poble té l'Alhambra com Atenes el Partenó, i un Cervantes com nosaltres un Voltaire. L'ànima immensa d'eixe poble ha tirat sobre la terra tanta llum, que per a ofegar-la ha sigut necessari un Torquemada; sobre aquella torxa, els papes han posat la seua tiara, apagaluces enorme. El papisme i l'absolutisme s'han concertat per a acabar amb eixa nació. Després, tota la seua llum l'han convertit en flama, i s'ha vist a Espanya unida a la foguera. Aquell cremador desmesurat ha cobert el món; el seu fum ha sigut durant tres segles el nuvolot horrorós de la civilització, i acabat el suplici, acabada la crema, s'ha pogut dir: Eixa cendra és un poble.

Hui renaix la nació d'eixa cendra.

El que és fals respecte al fènix, és cert respecte al poble.

Eixe poble renaix Renaixerà xicotet? Renaixerà gran? Eixa és la qüestió.

Espanya pot reconquistar el seu rang. Pot tornar a ser la igual de França i d'Anglaterra, oferta immensa de la Providència. L'ocasió és única. La deixarà escapar Espanya?

De què servix una monarquia més en el continent? Espanya súbdita d'un rei, súbdita de les potències, que enxiquiment! D'altra banda, fundar una monarquia en estos moments és prendre's treball per a cosa que ha de durar poc de temps. La decoració canviarà.

Una República a Espanya seria la pau a Europa, i l'alt dau als reis és la pau; seria França i Prússia neutralitzades; la guerra entre les monarquies militars, impossible pel només fet de la revolució present, la mordassa posada a Sadowa i Austerlitz, la perspectiva de les matances reemplaçades per la del treball i la fecunditat, Chassepot destituït en profit de Jacquart; seria l'equilibri del continent bruscament establit a costa de les ficcions, pel pes de la veritat en la balança; seria la vella potència, Espanya, resguardada per eixa jove força, el poble; seria, davall el punt de vista de la marina i del comerç, la vida tornada a eixe doble litoral que hi ha regnat sobre el Mediterrani abans que Venècia i sobre l'Oceà abans que Anglaterra; seria la indústria florint allí on bull la misèria; seria Cadis igual a Southampton, Barcelona igual a Liverpool, Madrid igual a París. Seria Portugal tornant a Espanya per la sola atracció de la llum i de la prosperitat: la llibertat és amant de les annexions. Una República a Espanya seria la prova pura i simple de la sobirania de l'home sobre si mateix, sobirania indiscutible, sobirania sobre la qual no pot recaure votació; seria la producció sense tarifes, el consum sense duana, la circulació sense traves, el taller sense proletariat, la riquesa sense parasitisme, la consciència sense prejuís, la paraula sense mordassa, la llei sense mentida, la força sense exèrcit, la fraternitat sense Caín; seria el treball per a tots, la instrucció per a tots, el cadafal per a ningú; seria l'ideal fet tangible, i el mateix que hi ha la golondrinaguía, hi hauria la nació-exemple. Res de perill en això. Espanya democràcia, és Espanya ciutadella. La República a Espanya seria la probitat administrant, la veritat governant, la llibertat regnant, seria la sobirana realitat inexpugnable; la llibertat és tranquil·la perquè és invencible, i és invencible perquè és contagiosa. L'exèrcit enviat contra ella retrocedix contra el dèspota.

Heus ací per què se la deixa en pau:

La República a Espanya seria en l'horitzó la irradiació de la veritat, promesa per a tots, amenaça per al mal únicament; seria eixe gegant, el Dret, en peu a Europa, darrere d'eixa barricada crida els Pirineus.

Si Espanya renaix monarquia, és xicoteta.

Si renaix República, és gran.

Que trie.

Víctor Hugo.

Este article de Víctor Hugo va ser escrit el 22 d'octubre de 1868 i publicat per primera vegada amb este mateix títol el 15 de novembre de 1868 en el periòdic de Casp "El descamisat".

http://buscameenelciclodelavida.blogspot.com.es/2012/02/espana.html