La lletra xicoteta del rescat a Espanya

Per Ignacio Escolar

Ja és oficial: Espanya és el quart país de la zona euro que s'acull a un rescat per a salvar els seus comptes. Per molt que El Govern intente disfressar la realitat, per molt que siga només un rescat financer (com el d'Irlanda, d'altra banda), la realitat és que Espanya perd hui gran part de la seua sobirania. Encara que no hi ha condicions explícites per a la política econòmica i fiscal del país, n'hi ha implícites. La UE i el FMI no ens van a regalar 100.000 milions d'euros.

El rescat no es condiciona de forma directa amb uns ajustos concrets –com amb Grècia, Portugal i Irlanda–, però el propi comunicat de l'Eurogrup deixa clara que sí que hi ha retalls pendents: “L'Eurogrup està convençut que Espanya complirà els seus compromisos sobre l'excessiu dèficit i amb les reformes estructurals, a fi de corregir els desequilibris macroeconòmics en el marc del semestre europeu. El progrés en estes àrees serà vigilat molt de prop i regularment revisat ??en paral·lel amb l'assistència financera. Traduït: si no es complix prompte amb el dèficit, l'aixeta per a la banca també es tanca.

En pròximes dates, tal vegada la setmana que ve –hi ha qui diu que serà millor que arribe abans de les eleccions gregues–, Mariano Rajoy ens llegirà als espanyols la cara oculta d'esta “ajuda” exterior. Encara que el rescat no estiga formalment condicionat, implícitament sí ho està: els diners per a salvar la nostra banca no eixirà gratis per a la societat. Des d'Alemanya recepten des de fa anys a Espanya quatre mesures per a l'ajust fiscal, per a quadrar els comptes públics. Quatre grans retalls de què Rajoy ens farà prendre dos tasses: pensions, funcionaris, IVA i prestacions per desocupació.

El Govern dóna dos d'estes tisorades per segurs –pujada de l'IVA i retall a funcionaris– i està intentant resistir-se com pot als altres dos: a tocar les pensions i les prestacions per als parats. “Les dos primeres estan ja quasi descomptades, però les altres dos provocarien seriosos problemes socials”, assegura un alt càrrec del Govern.

Pujada de l'IVA. No es tracta només de pujar altres dos punts el tipus màxim, del 18% al 20 % o al 21%. També passa per canviar determinats productes i servicis de l'IVA reduït a l'IVA normal. Per exemple, els hotels i restaurants. En gran part d'Europa paguen l'IVA normal. Ací, per ara, és IVA reduït.

Retall a funcionaris. Amb quasi seguretat, es congelaran les noves places i també es retallaran els salaris, probablement a través de reduccions en les pagues extres i en els complements. La línia roja està en els acomiadaments: a reduir el nombre total de treballadors públics, no sols eliminant interins. No seria novetat en un país intervingut: ja ha passat a Irlanda, a Grècia i a Portugal.

Pensions. És un dels retalls que El Govern està intentant evitar, conscient de la seua tremenda impopularitat. Hi ha tres ingredients en esta recepta: elevar encara més l'edat de jubilació –a Irlanda, per exemple, ja estan en els 68 anys–, accelerar l'entrada en vigor de la jubilació als 67 i, com última opció, retalls les pensions que ara mateix es paguen.

Prestacions per desocupació. En dos formats: endurint les condicions per a accedir al segur de desocupació i també reduint la seua quantia i la seua duració.

A més d'estos quatre duros retalls que es remenen, preparen-se també per a la premis menors: taxes, copagos, peatges, privatitzacions… El Govern espanyol pretén passar a la història com el primer a Europa que va afrontar una intervenció sense perdre el poder i sense donar tan sols la cara –que Rajoy no comparega és insultant–. Després de totes les seues mentides, a pesar de la seua recent majoria absoluta, tindran la legitimitat social necessària com per a convéncer els ciutadans que accepten un ajust així?