Mentiders i incompetents

A més de les greus conseqüències econòmiques i socials que portarà el ja confirmat rescat d'Espanya per la UE, cal ressaltar un altre fet no menys important: recordar-nos a la ciutadania la desagradable creu que suposa estar governats per mentiders i per incompetents. Rajoy continua afegint mentides a les mentides dels últims mesos i ha donat un pas de gegant per a provar la nefasta gestió de la crisi del seu equip ministerial. És veritat que els interessos financers especulatius exigixen als polítics, en el seu propi benefici, l'ocultació de la realitat; però és igualment cert que els ciutadans exigim als nostres governants, en defensa pròpia, transparència informativa.
Després d'afirmar reiteradament que no hi hauria rescat, l'última mentida del govern ha sigut proclamar que és Espanya qui ha demanat el rescat, i no la UE qui ha forçat a acceptar-ho. No és el mateix cridar que eixir a obrir. Encara que Guinders ha declarat que es tracta de “un préstec en condicions molt favorables que implicarà contraprestacions únicament per a la banca”, podem preguntar-nos quin grau de credibilitat li queda al Sr. Rajoy i al Sr. Ministre per a fer-nos pensar que serà així. En els moviments socials sabem que zero. Estem seguint els passos de Grècia, Irlanda i Portugal i la pèrdua de sobirania a les mans del capital financer es farà cada vegada més patent. Vindrà la burocràcia tecnòcrata de Brussel·les a “vigilar in situ” l'evolució de les nostres variables macroeconòmiques, el pagament dels deutes i el compliment del dèficit. La resta de l'ajust ja no cal imposar-ho, perquè fa mesos que Espanya ja està “intervinguda”. Perquè este govern mentider s'ha encarregat de fer aplicadament i de motu propi el que se'ls ha exigit als altres països rescatats.

Però a més de mentider este govern és incompetent. Pesadament se'ns ha dit que la crisi era deguda que els ciutadans havíem viscut per damunt de les nostres possibilitats, i que per això, la prioritat havien de ser les polítiques “d'austeritat”. Només ara, forçats pels esdeveniments, es reconeix que el tumor estava en el sistema financer, però el problema és que difícilment es podria haver realitzat una gestió més tardana i desastrosa de la crisi de Bankia i de la resta de les caixes i bancs pròxims a la fallida tècnica. La factura que ara s'estima en 100.000 milions d'euros podria haver-se reduït considerablement si el govern haguera defés millor els interessos de les seues ciutadans enfront dels requeriments de banquers i especuladors (per exemple, prescindint en tot moment plantejar una lleva als creditors) i també si hi haguera negociat amb més professionalitat i fermesa les condicions de l'ajuda de la UE (sense acceptar, per exemple, que siga l'Estat espanyol a través del FROB qui acabe avalant els crèdits a les entitats financeres en compromisos). I açò, per no parlar de la indignitat de l'amnistia fiscal posada en marxa esta setmana…
Enfront d'este govern mentider i incompetent no hi ha una altra alternativa que la de continuar pressionant des de la ciutadania per a forçar un canvi radical de les polítiques dirigides a eixir de la crisi. És oportú recordar, encara que siga sintèticament, quatre propostes ineludibles i llargament abonades per moviments socials com ATTAC. Són estes:
1.  Creació d'una comissió formada per persones amb acreditada experiència en el món de les finances i de l'economia mundial que depure les responsabilitats dels causants de la crisi del sistema financer espanyol.
2.  Consolidació d'una potent banca pública basant-se en les nacionalitzacions realitzades, amb la qual finançar i estimular una reactivació  econòmica sostenible, generadora de riquesa social i d'ocupació decent.
3.  Auditoria del deute públic i privat existent, amb una investigació detallada i rigorosa dels contractes de deute vigent, tendent a identificar i rebutjar aquells considerats il·legítims.
4.  Modificació dels acords de la UE en matèria de fiscalitat i que permeten dotar al Banc Central Europeu de poders per a emetre títols propis de deute públic, amb els que finançar el seu pressupost i les necessàries ajudes als països i als Estats.
Utopies d'una esquerra radical? En ATTAC pensem que no. No cal oblidar que l'aplicació del programa del partit de l'esquerra grega, Syriza, si guanya d'ací a uns dies les eleccions -com és ben possible-, pot ajudar a fer despertar a una ciutadania europea letàrgica i resignada a acceptar tot el que està imposant la troica (Brussel·les, el Banc Central Europeu, el Fons Monetari Internacional). Fins a quan?

Ricardo García Zaldívar és doctor en Economia