La guerra civil que preparen a Grècia.

Després que ací a Espanya, el capital europeu i nord-americà acabara amb tot badall de sobirania al maig de l'any 2010, ara ens diuen que “hem evitat la intervenció”. Que algú m'explique que és si no intervenció. La societat espanyola es precipita al buit, mentres que uns pocs continuen engreixant els seus criminals beneficis. Assistim al desmantellament del contracte social, el capitalisme rebutja els seus mecanismes de reconstrucció i opta per esgotar els recursos restants obviant l'autodestrucció. Si alguna vegada el capitalisme es va guiar per algun tipus de lògica, esta també ha sigut past de les flames.

Però d'altra banda el capitalisme industrial, d'estat. Al contrari que el financer, lluita per mantindre el control del seu feu. És com un monstre de dos caps que no es posa d'acord amb seguisc mateix. Intenta disciplinar al seu germà perquè, a pesar que són fills de la mateixa prostituta, tenen diferències; i una d'elles és que el capitalisme institucionalitzat vol mantindre el poder a tota costa, encara que açò li impedisca tindre majors beneficis. Que explicació tindria el rescat financer si no? És una forma d'allargar el patiment, una gàbia de metall per a algú que esta ofegant-se al mig de l'oceà pacifique rodejat de taurons. “Prompte tindràs el teu aliment, però has d'esperar”.

Alexis Tsipras, històric activista de Grècia

 i dirigentde SYRIZA

Bueno, basta de metàfores. Tot té a veure amb quelcom que preocupa molt a este monstre bicèfal. I eixe quelcom s'anomena Grècia. Tant li preocupa que ha de traure's de la copalta una panda avara pallassos que es fan cridar “alba daurada”. Que es comporten com si acabaren d'eixir d'una cova (… Sí), colpegen els periodistes i a altres representants polítics. Curiós. No obstant han obtingut mig milió de vots en les passades eleccions parlamentàries. O això va dir la televisió (si ho va dir la televisió és per que interessa, sens dubte). La veritat és que este partit polític xenòfob, va ser la gran sorpresa de les eleccions gregues, contra tot pronostique. I és que és un misteri perquè ningú entén d'on van traure tants suports. És un partit que només disposa de seu en la capital del país, mai ha superat el 3% del cens en numere de vots, només apeguen cartells pel seu barri i de tant en tant, si són molts, donen alguna que una altra palissa a qualsevol immigrant que este només... anem les mateixes maldats que els cadells de la ultradreta ací a Espanya ... En definitiva, quan van conéixer els resultats, quasi no tenien mes de 150 afiliats. No sabien com s'havien d'organitzar per a poder assistir a totes les conferències, debats parlamentaris i altres actes públics i donar l'aparença que, a pesar de ser sempre els mateixos en tots els debats televisats i parlamentaris, “són molts i molt perillosos” (…).

Tot val amb tal d'evitar que SYRIZA soterre al bipartidisme titella d'Alemanya. I és que les enquestes, i el carrer, diu “basta ja!”. L'esquerra radical no és la panacea, no obstant és un front ampli on moltes forces polítiques han unit per a combatre l'enemic principal, que és la classe econòmica i política subordinada als desitjos del capital industrial i financer franc-alemany.

I és que SYRIZA, i el seu representant Alexis Tsipras porta de cap als titellaires d'este teatre. Les qüestions que planteja este home, són per exemple. La renegociació del pla de “rescat”. A més d'afirmar que gran part del deute no correspon al poble pagar-la, amenacen amb no pagar el deute en condicions “desfavorables” per als ciutadans. Nacionalitzar els bancs i posar-los baix control de l'estat, i no per a malvendre'ls després, eixir de l'OTAN i retirar totes les seues bases (oi!), retirar les tropes en l'estranger, reduir de forma radical el gasto militar (Grècia, fins ara estava al capdavant dels països que mes gasten en armament per numere d'habitants), dissoldre els antidisturbis, augmentar el salari mínim, recuperar servicis públics, pujades d'impostos a les rendes mes altes, combatre el frau fiscal de les grans fortunes... Tota una bateria de míssils que apunten a l'entrecuixa dels “mercats”. Es pot qualificar com una galtada a Angela Merkel, i el preludi d'un temps en què els països de la perifèria d'Europa podrien seguir este model, sempre que els hòmens poderosos i adinerats del món no facen res per a evitar-ho... Per descomptat no cometran eixe tremend error. Ja estan planificant tota una sèrie de “escenaris possibles” per si de cas el poble diu “NO” al full de ruta marcada per Berlín.

Hui precisament el principal òrgan d'expressió a Espanya del totalitarisme mercantil Europeu (el telenotícies de la 1r tve) admetia que el rescat financer s'avanç per a previndre la inestabilitat que possiblement provoquen els resultats electorals del pròxim cap de setmana a Grècia. Entre esbosses es llig d'esta manera; “els mercats tenen por de la democràcia”. El corresponsal del NODE a Berlín, Miguel Ángel García ens comptava que -la comissió europea estava plantejant mesures extraordinàries per a combatre la incertesa i la inestabilitat, fruit d'un resultat “advers” de les eleccions gregues.- recalque -pel possible augment de la presència de l'esquerra radical i els nazis (banda sonora de Darth Wader i l'imperi galàctic)- i diu a continuació, quan els telespectadors estan cagant-se en els pantalons de por... -Estes mesures podrien ser; evitar l'extracció excessiva de diners dels caixers (corralito), revisió del tractat de Schengen (tancament de fronteres)... -. Pareix que, com va dir Alexis Tsipras “guanyar les eleccions no ens garantix el poder, faltarien les altres institucions, i estes no es prenen per les urnes”.

En poques paraules, Grècia es va a veure submergida en el caos absolut, els governs europeus posseïxen ferramentes de persuasió (mes bé coacció). I no van a quedar-se de braços creuats mentres perden el control sobre la població. Cap rei deixa el seu tron sense camejar. I és que, perquè el capital europeu continue regnant a Grècia és necessari desestabilitzar el país, generar una situació de caos, violència i inseguretat perquè part de la població demane a crits la volta dels partits tradicionals. Que paper juguen els nazis en tot açò? Naturalment ells són els candidats mes favorables per a ser els catalitzadors d'eixe procés. Òbviament l'ús de la paraula “nazi” a Europa és quelcom molt recurrent per als de dalt. La por i el terror són ferramentes de control de masses. Però l'opinió que mes preocupa als titellaires és la dels Espanyols, Italians i Portuguesos (Grècia és un altre cas que explicara en breus). Ja que les seues poblacions són les que van a haver d'assumir la completa transformació de les seues economies per a posar-les al servici dels bancs i indústries de països centreeuropeus. En poques paraules, la perifèria d'Europa serà configurada com la nova Amèrica Llatina dels anys 90, ja que ara estos països es mostren irreverents amb la globalització liberal, Alemanya i França han de recórrer a sacrificar als seus antics “socis” per a salvaguardar la competitivitat, dit d'una altra forma; perquè els rics continuen sent rics, molts altres han d'afonar-se en la misèria.

"Que ve la dreta!"

un clàssic que no pot faltar en unes eleccions

Si Grècia no accepta això, llavors se li obligara. Ja que el règim criminal que ens manen no permetrà que un esclau es rebel·le i propose una alternativa quan esta pretén ser ocultada al públic. Esta alternativa els dóna molt mes por als mercats que la que va decidir seguir Islàndia fa 3 anys.

Grècia ja ha sigut saquejada fins a tal punt que, els partits de “règim” han esgotat totes les seues reserves de combustible i s'han immolat pels seus amos i amos. Per tant, alliberen el camí perquè altres forces prenguen el timó del que queda del barco. Ara bé, encara que és obvi que una victòria de l'esquerra radical no canviara immediatament la situació dels grecs, si pot canviar immediatament la consciència i les idees d'aquelles persones que havien perdut de vista el verdader enemic i com combatre-ho. Tindre l'oportunitat d'assenyalar als culpables i poder dir, davant dels “déus”, que realment no són déus, si no mentiders i lladres és quelcom que pot canviar de forma radical la correlació de forces. Encendre mistos és quelcom que no molesta a ningú, però fer-ho al costat d'una muntanya de pólvora ho canvia tot.

Els pobles d'Europa estan esperant inconscientment que algú diga “hi ha alternatives”. I evitar que eixe missatge se senta és l'únic problema que verdaderament preocupa als governs del capital. Per això, Grècia serà el camp de batalla físic, on es va a alliberar la batalla per la democràcia. Els bancs i les multinacionals pressionaran als seus titelles perquè estes disposen les seues fitxes. Alba daurada és un producte prefabricat, ideal per a la comesa de dirigir el país cap a la guerra civil. Qui sap si en el que dure l'estiu, els mercats els servisquen en safata de plata la possibilitat d'un colp d'estat junt amb l'exercite grec, on inclús queden molts nostàlgics de la “Grècia dels coronels”.

La dominació que exercixen sobre nosaltres, no és possible per mitjà de la força, però si per mitjà de la ignorància. Per això tractaran d'evitar que este problema se “enquiste”. Seran capaços d'agranar ràpidament les veus que clamaren a Grècia pel dret dels pobles a decidir? No sàrria la primera vegada que es carreguen a mig país sencer amb tal de salvaguardar els seus privilegis. Recordem que pas a Espanya, a Xile, a Veneçuela els faltat poc però resistim, a Síria estan fent tot el que es puga per a generar un altre conflicte prefabricat, a Alemanya, Ebert i els seus socis van vendre al poble als nazis, Argentina, Equador, Guatemala, Hondures, El Salvador, Líbia... La llista és interminable.

Estar molt atents, perquè este estiu esta molt carregat de pa i circ, amb els jocs olímpics i l'eurocopa. Situació perfecta per a “agranar” als dissidents del totalitarisme mercantil.  

Publicat per Ciro Rojo