Perd la por… o el perdràs tot

Que estem retrocedint és quelcom que tot el món sap.
Que s'han posat en marxa polítiques ultracapitalistes, i per tant feixistes, a estes altures és quelcom que ningú pot negar mes que els propis interessats en ella.
Però és que estem fregant la postguerra. I no exagere.
Les similituds es deixen veure ja.
Hi ha fam, milions de parats, un alt percentatge de famílies que no arriben a final de mes, que viuen per davall del llindar de la pobresa, ignorància i atordiment per part del poble, que es manté en un estat de vegetalisme, i una duríssima repressió policial.
Davant d'açò, el govern de torn (el PP), com ja havia començat els seus antecessors (el P$O€), es dediquen a aprovar lleis i reformes duríssimes contra les persones i sobretot els mas desfavorits; la classe obrera.
Lleis i reformes que fan moltíssim mes barat l'acomiadament, han aconseguit inclús l'acomiadament gratuït, i és que et poden tirar només per posar-te roín JUSTIFICADAMENT, o et poden abaixar el sou quan i com li plasca a l'empresari de torn.
Amb estes reformes, és mes fàcil despedir a algú que contractar, li han entregat un poder il·limitat als empresaris per a poder despedir al seu capritx, per a fer contractes fem, sous miserables, i manejar al seu lliurement els treballadors, que ara passaren a un estat d'indefención quasi total, perquè passen a les mans dels empresaris i grans cacics com si esclaus sense drets ni voluntat foren.
El Partit de la Patronal (PP) estan fent molt bé el seu treball, retallant-li els pocs drets que tenien a ls trabajadors dejándols en un estat d'indefensió semblant a què tenien en el règim feixista del general franc, del que este partit és el seu successor (recordem que el PP va ser fundat per ministres i “hòmens del moviment” de Franco, com Manuel Fraga).
Però donar-li tot el poder als cacics, explotadors i amos de les grans fortunes d'este estat, i deixar en l'esclavitud als pobres amb reformes antihumanes i retalls de drets (que recordem que van iniciar i van començar a posar en practica el govern del P$O€) no és l'única cosa que esta succeint i que s'assembla a la dictadura del general franc.
El desmantellament dels pilars bàsics de qualsevol societat, com són la sanitat i l'educació publica, i la cultura. Els retalls presents i futurs en servicis socials fan que tinguem una sanitat tercermundista i que ira empitjorant ràpidament.
L'objectiu de no invertir en sanitat publica, igual que en sanitat, té un objectiu clar: que tant una cosa com una altra quede tan malament, tan inservible, tan deficient per la falta d'inversió, que arribe un moment que el govern diga: “és insostenible i inviable el manteniment de la sanitat i educació publica com tots podeu veure.
A partir d'ara passa a les mans privades (és a dir, només per a rics que puguen pagar-ho).” O així, o ho faran a poc a poc, quasi sense donar-nos compte, per a no crear massa alarma social.
I clar, els que es queixen dels retalls en educació, en sanitat, en servicis socials, en retalls de drets als pobres i entrega de poder, privilegi i diners publique als grans rics (com va fer el govern de Sabater, d'entregar diners publique, és a dir, els diners de tods nosotrs, del nostre treball, als banquers i CIA) d'este estat, perquè repressió, terror i sang en els carrers, com esta succeint últimament en Valecia i Barcelona.
Com va succeir fa uns mesos amb el govern del P$O€ a Barcelona. Caps oberts, sang, crits de terror, detencions, palisses,…per part dels gossos del sistema, les forces de seguretat, contra tot aquell que s'atrevisca a protestar contra el govern i a defendre els seus drets, com en qualsevol altra dictadura.
I no vos preocupeu, que com en qualsevol altra dictadura, com també succeïa en el règim franquista, la TV,
els mitjans de comunicació, faran el seu paper, li menjaran el cap a la gent,
manipularen la realitat,
i a tot aquell que s'isca de la protesta inofensiva,
que no facen cap dany al sistema i a l'estat,
a les protestes ben dictades pel propi sistema perquè li siguen inofensives i no els faça cap dany,
tot aquell que s'isca d'eixes protestes marcades pel propi sistema,
els mitjans de comunicació ja s'encarreguen de, davant de l'opinió publica,
tractar-los de “radicals, antisistema, vàndals, terroristes, extremistes,…”
i totes les burrades que se'ls ocórreguen per a manipular l'opinió publica
i justificar així la repressió i violència extrema dels gossos del sistema,
també cridades fustes.
Recorda que al cap i a la fi, són els mitjans del sistema, els seus altaveus, i la manera de controlar a l'opinió publica que tenen les dictadures del segle XXI.
No sols els mitjans de comunicació fan fidelment el seu treball en esta trista dictadura repressora. També els “sindicats” del sistema, els sindicats grocs, els sindicats que viuen a costa de les subvencions de l'estat, també fan el seu paper.
Home, i és que esta clar que no mossegaran la mà que els dóna de menjar. Però han de fer el seu paper per a així poder continuar enganyant a la gent, com fan els mitjans, o com feien els sindicats verticals en el règim franquista.
Com ja van pactar amb l'estat hi haja pels anys 70, just després de la mort de franc, i per a poder ser dignes successors dels sindicats verticals del franquisme però disfressats de democràtics, la seua labor no és una altra que controlar, manipular i convertir en inofensius la ira i ràbia de la classe obrera davant dels atacs continuats de l'estat. “vota'm i calla, vota'm i seguix-me, que jo et portara pel camí de la protesta inofensiva, de la manifestació que no busca exigir els teus drets, sinó que busca que nosaltres guanyem en privilegis, poder i subvencions, on et pus manipular i enganyar, i si se'ns veu massa el plomall que estem al costat de la patronal, del govern, de l'estat, i que som sistema, perquè en casos molt extrem farem una sobra general, mai mes d'un dia! no vaja a fer algun dany als nostres amos, en la data que pactem amb ells per a fer el menor dany possible…
Ens parlen de crisi, però esta “crisi” no és mes que una excusa barata per a justificar el retalls de drets a la classe obrera, d'atacar-nos feroçment, que el sistema es radicalitze contra nosotrs, i entregar-los poder i privilegis a les classes altes.
Esta suposada crisi els ha vingut de puta mare. Des del començament de la crisi, els rics, cacics, empresaris, i amos de grans fortunes d'este estat, tenen mes privilegis i drets que mai (com amb Franco), els governs (abans PSOE i ara PP) ens ataquen radicalment i sense “mitges tintes” excusant-se que “és necessari per la crisi”, i els pobres estem pitjor que mai.
Recordem, que les grans empreses i fortunes d'este estat no han deixat de guanyar, i de pujar els seus guanys econòmics i privilegis ni una sola vegada des que va començar “la crisi”.
Les dades estan ací.
També, els elements mes reaccionaris i repressors dels cossos de “seguretat” de l'estat tenen mes llibertat, privilegis i carta blanca per a donar regna solta a les seues ànsies de violència i sadisme repressor i torturador.
Esta “crisi” és una benedicció per a empresaris, cacics, explotadors, governs de torn, policies i la resta de gossos repressors de l'estat, i només acabara quan ells vullguen, i per com els ve de bé, dubte molt que siga prompte.
I encara que la classe obrera, els mes desfavorits SEMPRE hem estat en una crisi permanent, en una crisi econòmica, en una crisi de justícia social, ara ens ataquen d'una manera mes directa i radical, mes dictatorial.
Ens prenen per idiotes:
 que cap és possible que en cap tipus de crisi, se'ls passada a les classes que menys tenen, als mas pobres, i se'ls entregue als mas rics, incrementant així la desigualtat social?
Com ens demanen que ens estrenyem els cinturons, que ens fotem i ho passem realment malament els que pràcticament no tenim res, mentres els entreguen privilegis als pocs que tenen en les seues mans pràcticament la totalitat de la riquesa?
Que sentit té açò?…
Però clar, tot açò té els seus sentit si nos en adonem qui esta darrere de tot açò, qui té tot el poder, qui dirigix realment tot.
Els governs i partits polítics, no són mes que els titelles que seguixen i obeïxen ordenes.
Els violents i sanguinaris policies i militars no són mes que els tristos gossos descerebrados dels titelles, l'objectiu principal dels quals és defendre i protegir a les classes privilegiades i sobretot, no pensar.
Darrere dels titelles, darrere dels gossos, es troba el poder econòmic mundial. Esta minoria són els que dirigixen tot realment.
Els bancs mundials, les grans multinacionals, els amos de les grans fortunes,, empresaris, burgesos i cacics…poques persones que monopolitzen en les seues mans la riquesa mundial, i amb el poder que els dóna eixa riquesa en esta trista dictadura, ataquen i exploten a la immensa majoria de la població mundial; els pobres, la classe obrera.
No hi ha fronteres, no hi ha països: el problema és el mateix a nivell mundial, ells estan units i fan que nosotrs, obrers i estudiants del món, estiguem desunits, pensant en pàtries, i nacionalismes inventats i ficats en els nostres caps per ells mateixos, per a una major manipulació. “dividix i venceràs”.
El mes trist de tot açò, el mes vergonyós és que, mentres ells et roben tots els teus drets, et convertixen en un esclau, sense dignitat,
que deambules pel màs pidolant poder tindre el mínim per a sobreviure en esta merda de món i fastigós sistema inhumà i cruel creat per ells per a mantindre'ns en un estat de semi-depresión,
amb la ment ocupada en coses materials que realment no et fan falta però que ells t'han ficat en el cap que si, per a poder llevar-te els pocs diners que tens i esclavitzar-te si no ho tens per a aconseguir-ho,
quan no et mantenen adormit amb teleporqueria i coses sense sentit que et mantinga adormit i sense preocupar-te per tu mateix ni pels teus,
convertint-te en un zombie sense voluntat, mes propi de vegetals que d'humans, i ficant-te en el cap idees com “no es pot fer res, açò és així, per molt que t'encabotes no canviaràs el món, la qual cosa el teu vols és una utopia,…”
i la resta de merda, no vaja a fer que et de per despertar i defendre't, i començar a lluitar per la teua vida, pels teus drets i pels dels teus,
mentres et mantenen en eixe estat físic i mental, i et lleven tot el que tens i per dret et pertany, el teu no feixos res per defendre't, o el màxim que feixos és queixar-te dins de ta casa o en el cantó, amb els teus quatre amics que la teoria ja se la saben de memòria.
Davant de la que esta caient,
creus que basta de queixar-te? que els diràs als teus fills, o germans menuts, quan et pregunten demà, que mentres et llevaven tot i es posava en practica la radicalització d'esta dictadura, el teu que estaves fent?
vols ser còmplice i fer el que ells volen, és a dir, no fer res i mirar per a un altre costat?
 que costat estes? No et dónes compte que és la teua pròpia vida, el teu futur, i les dels teus i molts com el teu el que t'estan llevant, la qual cosa estem perdent? És que inclús no el vegada?…
Estem davant d'una situació prou extrema. Ens han llançat fa molt de temps (abans inclús de l'arribada del PP), una declaració de guerra a la classe obrera i els atacs en tots els terrenys ja han començat. Segons ells mateixos reconeixen, açò no ha fet mes que començar.
L'atac a la classe obrera és a nivell mundial, si, però també és en el teu barri, en el teu carrer, en la teua ciutat, en el teu municipi,…en la teua família, amics i veïns. No hi ha mitges tintes. Hem de defendre'ns.
Ja no tenim res a perdre.
Ens estan llevant tot, el poc que tenim.
Ho estem perdent tot. Lluitar o morir.
Ja no val només de queixar-te. Organitza't i planta'ls cara.
Defén-te. Perd la por…o ho perdràs tot.