Llauradores netegen un terreny abandonat per la sequera en l'aldea de Nachol, en el nord de Bangla Desh.
"Amb una major consciència sobre la resiliència climàtica, més dones, en especial llauradores sense terra, viudes, divorciades i altres en situació d'aïllament en el nord-oest de Bangla Desh, treballen en terres abandonades per a contribuir a la producció i a la seguretat alimentària. " "Les dones encapçalen la marxa cap a un futur orgànic més just. La pregunta per als governs i la comunitat internacional, inclosa la CSW, és si el món les seguirà, o no."
ANANTAPUR, Índia/BARIND TRACT, Bangla Desh, 29 feb (IPS*) -
L'agricultura és el suport d'uns 1.300 milions de xicotets agricultors i treballadors sense terra en el món, i 43 per cent són dones.
( Este és el primer de dos articles sobre dones rurals, canvi climàtic i seguretat alimentària.)
La gran majoria d'eixes 560 milions de dones viuen al límit, i fins als canvis ambientals més xicotets poden conduir-les al fam crònica i la misèria.
Davant de les conseqüències sense precedents del canvi climàtic, com la generalitzada inseguretat alimentària de 2011 i enguany en diverses regions del món, les llauradores són en extrem vulnerables i ignorades pels seus governs i altres autoritats encarregades de dissenyar estratègies per a eradicar la fam i la pobresa.
En este context, la 56 sessió de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW per les seues sigles en anglés), que sesiona des del 27 d'este mes fins al 9 de març en la seu de l'Organització de les Nacions Unides a Nova York, ha posat en lloc prioritari l'apoderament de les llauradores.
Si les llauradores tingueren un accés equitatiu als insumos, el seu rendiment augmentaria entre 20 i 30 per cent, i s'elevaria la producció agrícola del Sud en desplegament de tal mode que entre 100 i 150 milions de persones deixarien de passar fam, resa un comunicat de premsa divulgat el dijous 23 per ONU Dones (http://www.unwomen.org/és/).
La CSW es va proposar enguany analitzar el "apoderament de dones rurals i el seu paper en l'eradicació de la pobresa i la fam, el desenvolupament sustentable i els desafiaments actuals, i acordarà mesures urgents per a marcar una diferència en la vida de milions de llauradores".
Resistint a la sequera a escala local
Mosammet Rini-Ara Begum mostra amb orgull un muntó d'arròs guardat en un cobert de llanda provisori ubicat en el jardí de sa casa, en la nord-occidental regió àrida de Barind Tract, a Bangla Desh.
"És la tercera vegada que tinc una collita tan bona a pesar de la sequera", comenta la dona de 34 anys i mare de tres fills, mentres obri la prop de bambú del seu xicotet magatzem i els grans d'arròs bullit que resplendixen al sol.
Fa diversos anys, milers d'agricultors d'esta regió de 7.500 quilòmetres quadrats van abandonar la producció, en especial d'arròs i blat, a causa de la calor i a les sequeres inusuals.
Assessorats per especialistes en cultius resistents a eixes condicions climàtiques, Rini i el seu espòs van cultivar una nova varietat, coneguda com BRRI-56, que tolera bé l'excés de calor i l'escassetat d'aigua.
A diferència d'altres varietats que necessiten pluja immediata després de la sembra, la BRRI-56 creix sense aigua durant diverses setmanes. També sobreviu a la calor excessiva, que en esta regió sol aconseguir els 50 graus entre juliol i novembre, quan madura el gra.
"Oferim tot tipus de suport als agricultors, en especial a les dones pobres, que solen necessitar assessorament professional i la demostració dels èxits obtinguts pels seus parixes", va explicar Mujibor Rahman, líder del Club de Gestió Integrada de Pesticides, una xarxa d'agricultors locals del districte bangladesí de Chapainawabganj.
"Hi ha riscos meteorològics quan es cultiva en condicions extremes. Però com tenim prou coneixement en matèria d'adaptació, estem preparades per a assumir qualsevol desafiament", va dir a IPS l'agricultora Joynab Banu, de 32 anys, del districte de Rajshahi.
L'agricultura representa 36 per cent del producte intern brut de Bangla Desh i empra a aproximadament 60 per cent de la força de treball. L'arròs cobrix 75 per cent de les terres agrícoles del país, la majoria en la zona nord-occidental.
Amb una major consciència sobre la resiliència climàtica, més dones, en especial llauradores sense terra, viudes, divorciades i altres en situació d'aïllament en el nord-oest de Bangla Desh, treballen en terres abandonades per a contribuir a la producció i a la seguretat alimentària.
Dones encapçalen cultius "orgànics"
La regió d'Anantapur, en el meridional estat indi d'Andhra Pradesh, és àrida, no té arbres i té un pobre sòl roig. L'escassetat de pluja, uns 553 mil·límetres a l'any, la convertixen en el segon districte del país més vulnerable a les sequeres.
Les imprevisibles pluges monsòniques, d'una banda, i l'escassetat de precipitacions, per un altre, atribuïdes al canvi climàtic, van deixar males collites any rere any, i a principis de 2000 eren mils els agricultors endeutats que s'havien suïcidat.
La desesperació i la creixent producció per contracte (http://www.fao.org/ag/ags/contract-farming/index-cf/es/) entre productors i agroempresas van portar a una dependència insostenible de fertilitzants químics, creant sòls cada vegada més necessitats aigua, un recurs escàs, i disparant els costos de producció.
Però en la localitat de Singanamala, una subdivisió administrativa rural d'Anantapur, llauradores com Ramadevi, de 41 anys, Lingamma, de 38, i Katamayya, de 41, van decidir tornar als pesticides i fertilitzants orgànics i, des de llavors, van aconseguir importants estalvis.
Nagamanamma, de 31 anys, també es va passar a l'agricultura orgànica en 2009 en un predi arrendat que no arriba a una hectàrea.
"Vaig optar per l'agricultura orgànica per una raó: requeria treball familiar i no el tipus d'inversió que demanda el cultiu amb químics", va dir a IPS.
El primer any va elevar la seua producció de cacauets, plantada en la mitat del terreny, de set a 15 sacs de 42 quilograms, i va reduir els seus costos de 40 a 12 dòlars.
En esta regió són comuna els atacs de cucs rojos peluts a les plantacions de meló d'alger, col·locades junt amb la de cacauets.
Abans, les dones havien de pagar 40 dòlars per una dosi de 80 mil·límetres d'un pesticida químic concentrat, però els insumos orgànics van reduir el cost a menys de la desena part.
Amb llavors de nim, recol·lectades en la selva veïna, s'elabora un pesticida que costa només 10 dòlars la bossa de 50 quilograms.
Els beneficis de l'agricultura orgànica van arribar fins als llauradors sense terra. Un grup de recol·lectors, de xicotets agricultors i de dones de 10 aldees veïnes mantenen la Cooperativa de Productors de Singanamala, que elabora pesticides orgànics.
Amb ajuda d'una organització no governamental van instal·lar una màquina per a polvoritzar les llavors. Abans, els comerciants locals explotaven a les recol·lectores de llavors, però ara es compartixen els beneficis de forma equitativa.
Les dones encapçalen la marxa cap a un futur orgànic més just. La pregunta per als governs i la comunitat internacional, inclosa la CSW, és si el món les seguirà, o no.
* Amb aportes de Naimul Haq (Barind Tract, Bangla Desh) i Manipadma Jena (Anantapur, Índia).
Article obtingut de: http://www.ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=100250
Una dona desbrossa un camp plantat amb sèsam en Ecuatoria Oriental, a Sudan del Sud.
MBARARA, Uganda, 1 mar (IPS) - La 56 sessió de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW, per les seues sigles en anglés) es desenvolupa en la seu de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) a Nova York amb l'apoderament de les llauradores com a prioritat de l'agenda.
Segons un comunicat de premsa divulgat la setmana passada per ONU Dones, les llauradores "constituïxen una quarta part de la població mundial. Representen una gran porció de la força laboral agrícola, produïxen la major part dels aliments cultivats, especialment en l'agricultura de subsistència, i realitzen la major part del treball d'atenció no pagament en les àrees rurals".
No obstant, "el suport i el benestar de les dones i xiquetes rurals està directament relacionat amb l'ambient en què viuen", va dir a IPS la subsecretària general i directora executiva adjunta d'ONU Dones, Lakshmi Puri.
"En molts països, les dones i les xiquetes rurals han sigut impactades directament pels efectes del canvi climàtic. Al llarg de la CSW (que sesiona des del 27 de febrer fins al 9 d'este mes) escoltarem dones rurals de tots els continents (parlant) sobre les formes en què han sigut impactades pel canvi climàtic", va afegir.
Va explicar que l'objectiu és "amplificar les seues veus perquè puguen ser sentides pels líders del món".
Mentres es realitza la conferència a Nova York, les dones en el Sud global es troben en l'ull de la tempestat, ocupades a desplegar una combinació de tècniques tradicionals i tecnologies agrícoles d'adaptació per a afrontar els efectes del recalfament planetari.
Beneficis d'una acció col·lectiva
Winfred Baryabamu, agricultora del sudoccidental districte ugandés de Mbarara, va passar mesos estalviant el seu diners amb esforç per a adquirir el tresor que guarda darrere de la seua vivenda amb sostre de chapa: un gran tanc que usa per a recol·lectar aigua de pluja durant l'estació humida.
Esta llauradora de 35 anys treballa també com a mestra. Quan arriba a sa casa, plena un bidó amb aigua del tanc, suficient per a preparar-li el menjar a la seua família i donar-los de beure a les seues cabres.
"Abans que fora construït este tanc havia de viatjar cinc quilòmetres per dia durant l'estació seca per a recol·lectar aigua", va explicar.
Ara, Baryabamu integra un grup de 100 dones en Mbarara que han aconseguit un major accés a l'aigua durant tot l'any.
El tanc es va construir utilitzant un fons comú d'estalvis que ella i altres dones van crear, amb el suport de l'Agència per a la Cooperació, Investigació i Desenvolupament (ACORD), per a afrontar les sequeres que esgoten els pous i els brolladors en la regió.
Els canvis extrems del clima han fet que les regions d'Uganda propenses a les sequeres siguen més insegures que mai.
Grups de dones van col·laborar en la construcció del tanc, mentres que ACORD va comprar materials com a ciment, tela metàl·liques i canelles.
L'encarregat de projectes d'ACORD en el districte de Mbarara, Dunstan Ddamulira, va dir a IPS que la collita de pluja li havia donat més seguretat d'aigua a les dones.
"Els nostres fills solien vindre a casa de l'escola i s'anaven a recol·lectar aigua. No tornaven fins a la nit", va comptar Baryabamu a IPS. "Ara, arriben de l'escola per a descobrir que l'aigua els està esperant".
Adaptant l'agricultura tradicional
Mentrestant, a Sudan del Sud, llauradores treballen amb diverses organitzacions no governamentals en cultius resistents a les variacions climàtiques, així com en activitats sostenibles com la cria de caprins i l'apicultura.
"Les dones són les que aran la terra per a plantar, desbrossen, sembren, cullen i inclús venen el producte en el mercat en el cas que hi haja excedent", va assenyalar William Taban, assessor agrícola en l'estat sursudanés d'Ecuatoria Central.
Amb l'ajuda d'organitzacions i agències internacionals, les dones van aconseguir establir-se en grups, "destinats en la seua majoria a viudes i llars liderades per dones, perquè creiem que són les més vulnerables a la pobresa i la fam", va explicar Isaac Woja, agent d'extensió agrícola en Ecuatoria Oriental.
L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), Norwegian People's AID, Catholic Relief Services i Concern Worldwide són alguns dels grups que col·laboren.
Les dones cultiven aliments com a cereals, lleguminoses i verdures per a millorar la nutrició general dels seus fills i generar ingressos en el mercat. La major part del territori de Sudan del Sud és semiárido, i les precipitacions són insuficients. Per a mitigar els efectes de la sequera en l'agricultura rural tradicional, s'estimula a les dones a què cultiven productes resistents a les sequeres.
"Jo cultive mandioca perquè no es veu afectada per la sequera. Pot créixer ben inclús quan hi ha poca pluja. Estic assegurada d'aliments inclús quan no plou", va dir a IPS la llauradora Alice Naponi, fadrina i amb quatre fills, propietària d'una granja prop de la capital, Yuba.
En la majoria de les aldees, les dones ara planten cereals com a melca, boga i mill en gra que, coincidixen els agricultors, generalment sobreviuen a l'escassetat de pluja i maduren ràpid.
No obstant, les dones estan seriosament limitades per les disparitats de gènere en relació a la propietat de la terra.
"Si una dona vol començar una gran plantació, encara ha d'apel·lar al seu espòs perquè contacte als líders de la comunitat, que són els responsables d'atorgar la terra als membres. En la majoria dels casos, els líders comunitaris, que són hòmens, ens frustren", va dir Naponi a IPS.
De fet, ONU Dones va reconéixer que, "encara que les dones tenen els mateixos drets de propietat en 115 països i els mateixos drets d'herència en 93 nacions, les disparitats de gènere en la terra persistixen en tot el món".
Organitzacions no governamentals a Sudan del Sud estan a l'avantguarda del suport a les activitats agrícoles, subministrant equipament i llavors de varietats millorades, importades de la veïna Uganda. No obstant, Woja va alertar que no tots els programes de desarollo agrícola eren infal·libles.
Algunes "llavors millorades importades van ser provades a Uganda però no a Sudan del Sud. El que estem aplicant actualment és un mètode d'assaig i error que no hauria de ser estimulat", va sostindre.
"Si cultivem collites que no van ben ací i els agricultors fracassen en determinada temporada, es crearà una situació d'inseguretat alimentària", va alertar, assenyalant que existia un greu problema de planificació de polítiques.
Efectes secundaris
A Mèxic, llauradores es van agrupar per a lluitar contra la crisi financera i ambiental. En molts casos, organitzacions no governamentals locals van col·laborar amb este procés construint estructures formals i desenvolupant capacitats.
"Busquem dones que siguen capaços de produir articles en els seus propis horts, i les ajudem perquè posen en conserva o venguen les seues verdures, començant amb una microempresa", va dir a IPS l'encarregada de producció i comercialització del Consorci Valor Rural, Magalí Costa.
Cada vegada més, les dones exercixen un important paper en les activitats econòmiques, plantant, estalviant llavors i venent el que produïxen, a més de continuar realitzant pràcticament 100 per cent del treball en les llars, que quasi mai és pagament.
Quasi 13 milions de dones viuen en zones rurals a Mèxic, segons l'Institut Nacional de les Dones. Des de 2008, la pobresa prolifera en tot el país, aconseguint a 52 milions de persones però impactant particularment a les llauradores.
Dels 19 milions de llars mexicanes, 39 per cent són rurals. D'eixos, 11 per cent estan encapçalaments per dones, la majoria de les quals són pobres.
Açò significa que les dones no sols porten generalment la càrrega de l'escassetat d'aliments o les fluctuacions dels preus de les matèries primeres, sinó també dels canvis en el clima, que poden tindre efectes de llarg abast en tota la població rural.
Estes estadístiques justifiquen l'apoderament de les llauradores, el lideratge del qual genera efectes més positius i amplis que els esforços de comunitats liderades per hòmens.
"Les dones brinden més suport a la família. Qualsevol respatler que se'ls proveïsca sempre repercutirà en tots els membres de la família", i eventualment en la resta de la comunitat, va explicar Woja a IPS.
Mentres es du a terme la CSW, les dones de tot el món només poden esperar que els líders finalment reconeguen el paper que juguen les llauradores en els esforços per a un futur més estable.
* Amb aportes de Charlton Doki (Juba, Sudan del Sud), Wambi Michael (Mbarara, Uganda) i Emilio Godoy (Ciutat de Mèxic).
http://www.attacpv.org/web3/index.php?option=com_content&view=article&id=1010:campesinas-marcan-el-paso-ilas-seguira-el-mundo&catid=29:opinionsaltermundistesmenusustent&Itemid=55
No hay comentarios:
Publicar un comentario