Bancs salvats, ciutadans afonats

Grècia ha deixat de ser un problema per a convertir-se en una ruïna. Poc importa que no puga tornar els diners rebuts o que el país rode dret a l'abisme; no hi ha malament que per ben no vinga: el que és roín per a la gent, és bo per als bancs, i a l'hora de decidir qui ha de trencar, si els bancs o la gent, el dubte ofén. [1]
Calia evitar com fora que Grècia cessara de pagar el seu deute sobirà l'any 2009, perquè això hauria ocasionat la fallida immediata dels bancs alemanys i francesos que havien adquirit els seus bons, i de rebot el de les entitats americanes asseguradores dels mateixos, provocant un terratrémol financer molt més greu que el de Lehman Brothers, un desastre mundial capaç d'acabar amb el sistema.
Per això, ràpidament els poders fàctics es van posar a treballar, i comptant amb la complicitat dels seus propis governants per a véncer la resistència dels seus ciutadans (més de deu sobres generals), van elaborar un pla de rescat les condicions del qual, impossibles de complir, afonaven al país cada vegada més en la misèria, perquè el seu objectiu real no era salvar a Grècia, sinó als seus creditors.[2]
Van acordar que l'import de les ajudes rebudes es depositara en un compte bloquejada destinada a reembossar als creditors, i que només els diners sobrant, és a dir res, es dedicara a atendre les necessitats de la població. L'única cosa que van obtindre els seus habitants no van ser euros, sinó retalls.[3]
El resultat després de tres anys d'ininterromputs rescats, es resumix en una recessió imparable de l'economia, seguida d'una rebaixa generalitzada de salaris, de pensions, educació i sanitat, adobada amb embargaments i acomiadaments a mansalva, una escalada imparable dels impostos i un creixement astronòmic del deute del país. Res de nou per cert. També en el Mercader de Venècia, el prestador jueu Shylock reclamava cobrar el seu deute en carn. El mateix dret que assistix per cert als “mercats”.
Els recursos econòmics aportats pels estats al Fons de Rescat Europeu, han anat a parar directament a les arques dels bancs privats alemanys i francesos permetent-los recuperar el que li'ls devia, i transferir els seus deutes als estats, i en definitiva, al conjunt dels ciutadans. Una jugada mestra.
Però per a dissimular l'espolie, s'ha demonitzat sense parar a la població grega, acusant-la de balafiament, corrupció, mala administració, peresa, etc., ocultant que bona part del seu deute provenia d'adquirir armament a Alemanya i França, finançada pels bancs de tals països. De fet, “Grècia va ser un dels cinc importadors d'armes més importants d'Europa en el període 2005-2009 arribant a representar la compra d'avions de combat el 28 % de les seues importacions”. [4] Lamentablement, ni encara amb tot eixe arsenal bèl·lic han aconseguit guanyar la batalla als seus prestadors.
A ningú pot estranyar que ara que a Grècia li han espremut fins a l'últim cèntim, se li invite cortesament que abandone l'euro. Perquè l'euro és un club de senyors, no de pobres.
Mentrestant, ací, a Espanya, com a bons llatins, hem seguit un camí semblant al seu. Els bancs espanyols es van endeutar massivament amb la banca europea per a finançar l'orgia de la rajola, la construcció de milions de vivendes innecessàries que, a hores d'ara, romanen buides sense trobar comprador. Un llast de què no aconseguixen desprendre's i que ha tirat per terra la seua solvència.
Però de seguida els nostres dirigents es van traure de la mànega una bateria d'invents, FROB, esquemes de protecció d'actius, barra lliure de liquiditat o avals per a salvar la nostra banca amb els diners de tots sense que es notara massa, mantenint de pas l'opacitat i el misteri sobre la quantia de les ajudes públiques rebudes perquè ningú s'escandalitzara.
Factura que no es veu, factura que no se sent. Però encara que s'intente negar l'evidència sostenint que la recapitalització dels forats patrimonials de les entitats s'ha realitzat a cost zero i que la crisi bancària no li ha costat un sol euro al contribuent, coincidint amb el seu esclat, s'han rebaixat les pensions i els salaris dels funcionaris, alhora que el dèficit públic es disparava i la cosina de risc aconseguia cotes desconegudes, segurament per casualitat més que per una altra cosa. [5]
Potser per això, per a tranquil·litzar als estrangers, que menys crèduls que nosaltres, no es fiaven dels nostres artificis comptables, el nostre gran partit únic, PPSOE, es va afanyar a modificar la constitució, fixant un límit màxim de dèficit públic que garantisca que ací també cobraran en primer lloc els creditors, relegant les necessitats socials a un segon pla. Els diners és sagrat, la salut dels ciutadans no tant.
I com la brutal caiguda de l'activitat econòmica exigix una reconversió urgent del sector bancari que este no pot escometre per falta de recursos, el govern ha tornat a acudir  ràpid en el seu auxili, promulgant una norma a la seua mesura, la reforma laboral, que li permetrà desprendre's de la plantilla excedent a preu de saldo.
L'acomiadament lliure ha vingut per a quedar-se.
Els nostres bancs ens han deixat sense casa ni ocupació, i a falta de salari ens haurem de conformar amb el que repartisquen els antidisturbis, però ningú podrà dir que no els agraïm prou tot el que fan per nosaltres.


Notes.
[1]  O ens n'anem de l'euro o ja podem despedir-nos de l'estat de benestar,  Andrés Herrero, rebel·lió.org,  16.12.2011, http://www.rebelion.org/noticia.php?id=141343
[2] Esta UE és un conya, J.Jacks, cotizalia.com, 28.02.2012, http://www.cotizalia.com/opinion/desde-londres/2012/02/28/esta-ue-es-un-cachondeo-6703/
[3] Alemanya aprova el segon rescat a Grècia, Rafael Poch, 27.02.2012, lavanguardia.és, http://www.lavanguardia.com/economia/20120227/54261282596/alemania-aprueba-el-segundo-rescate-a-grecia.html
[4] El deute odiós de Grècia, Francois Chesnais, http://www.herramienta.com.ar/revista-herramienta-n-44/la-deuda-odiosa-de-grecia
[5] Les pensions pagaran el deute de la banca, Andrés Herrero, kaosenlared,net, 2.12.2010.http://old.kaosenlared.net/noticia/pensiones-pagaran-deuda-banca.

http://armakdeodelot.blog.com/2012/03/13/bancos-salvados-ciudadanos-hundidos-recomendado/