Carta oberta a un polític corrupte

"Volgut" polític corrupte:

T'escric esta carta sabent que ni tan sols obtindré resposta, perquè si em contestares, et delataries. Et quedaràs callado. Eres un expert a callar, mirar per a un altre costat i, emparat pel silenci, robar. Però encara que mai em contestes, jo tinc un parell de coses que dir-te. Allà vaig.
Com tots els polítics, tu has gestionat els diners que és de tots. El que et fa diferent és que tu, polític corrupte, una part dels diners et l'has ficat en la teua butxaca. Per a fer-ho has utilitzat diversos mètodes: cobres per deixar fer coses que no es poden fer, contractes servicis per valors més alts del que marca el mercat -òbviament a empreses dels teus amics o de familiars- compres terrenys, els requalifiques i tu i els teus amics vos quedeu la diferència, dictes lleis que beneficien a grans corporacions a canvi d'un bon lloc quan et retires... El que feixos, en definitiva, és traspassar els diners de totes a les butxaques d'uns pocs per mitjà de mentides i trampes.
Fes el que vullgues, polític corrupte, però t'avise: el que feixos és molt greu. Pensaràs que ‘només' robes, que ‘si no ho faig jo ho farà un altre' o posaràs alguna altra excusa rèptil. Però veu amb atenció, polític corrupte. Eres molt pitjor que un lladre: eres el responsable de la mort de xiquets, d'accidents de carretera i del patiment profund de centenars de milers de persones. T'ho explique.
Els diners que el teu robes, els diners que tu i els teus amics vos heu ficat en els vostres butxaques mentres tancàveu els vostres negocis bruts en restaurants cars amb tovalles immaculats, és els diners que servia per a fer la vida de tots un poc millor, més còmoda. Era els diners que milions de treballadors aportem a la societat a canvi d'uns servicis, a canvi de viure en una societat on cap xiquet vaja a escola sense desdejunar-se, com ja passa en el nostre país. Estos diners, polític corrupte, era el que servia per a construir nous hospitals, per a pagar sous de metges i infermeres, per a cuidar les carreteres, per a repintar les seues línies blanques cada cert temps, per a pagar professors, calefaccions d'escoles, assistents socials, policies, conductors d'ambulàncies, universitats, transports públics, pensions... els diners que has robat, desgraciat, és el que servix per a pagar tot això.
Però com fins ara hi havia hagut molts diners en la caixa pública, les teues rapinyes no es notaven molt. Hi havia tant que, encara que tu et quedares una part, la resta de les coses es podien anar pagant. Però va arribar la ‘crisi', polític corrupte, i ara no n'hi ha prou. Ara és quan es veu la verdadera dimensió del teu delicte, del teu crim. Perquè cal cridar a les coses pel seu nom. El que tu has fet és un crim contra la societat.
La falta de diners públics està fent que la pintura d'una carretera no es renova amb la freqüència adequada i, una nit de pluja una família morirà estampada contra un arbre... i serà culpa teua. No hi haurà diners per a pagar suficients ambulàncies i un senyor major morirà en sa casa esperant que algú vinga a atendre'l. Perquè ara les ambulàncies tarden una mitja de 15 minuts més que abans a arribar als llocs i quan arriben el senyor hi haurà mort d'un atac de cor. I serà culpa teua. Si estàs en actiu, pocavergonya, damunt diràs que hem estirat més el braç que la mànega, que “hem viscut per damunt de les nostres possibilitats”.

Seguisc. Com has robat diners de la caixa de tots, no hi haurà suficients assistents socials per a tractar adequadament el cas d'una dona colpejada i un dia la trobaran morta perquè no hi havia recursos per a més jutges, per a més Seguretat, per a fer un seguiment del cas... no cal mencionar que el culpable d'esta mort eres tu, encara que isques per la televisió amb la cara compungida.
Un dia un xic anirà caminant per un carrer fosc -porque no hi ha diners per a pagar la llum dels fanals- i serà assaltat. Ningú l'ajudarà perquè ja no hi ha diners per a patrulles en aquella zona perquè t'ho has quedat tu, indigne. O tal vegada sí que passarà la patrulla, però un dels agents morirà perquè una bala li va travessar el cor... perquè no hi ha diners per a comprar jupetins antibales... tu pensaràs des del teu immund xalet de luxe: “què roïns són els lladres” i si seguixes en actiu diràs que “cal atallar la inseguretat ciutadana”... quan el culpable eres tu.
Podria seguir tot el dia: escoles sense calefacció, centres sanitaris tancats, funcionaris sense cobrar, servicis socials col·lapsats...
Esta nit, quan te'n vages a dormir, en ta casa de luxe en una urbanització que difícilment podries pagar si fores honest, mira dins teu. Val la pena carregar amb estes morts i estes injustícies a canvi d'uns llençols nets, uns restaurants cars, d'un cotxe i un compte corrent ben nodrida? Jo crec que no, però com eres això, un polític corrupte, de tu es pot esperar qualsevol cosa.
Per això, l'única cosa que em queda per dir-te és que mereixes el meu més absolut menyspreu, que eres pitjor que tots els lladres que omplin les presons i que eres la vergonya de l'espècie humana.
No t'agrada el que sents? No t'agrada el que dic? Perquè tens dos opcions: tornar tot el que has robat o posar-me una denúncia per injúries… però per a fer qualsevol de les dos coses has de donar la cara. I ja sabem que no tens valor de fer-ho, perquè a més d'un miserable, un assassí, un traïdor i un lladre, eres un covard.
Polític corrupte, el refranyer és clar: “A tot porc li arriba el seu Sant Martí”. Que dormes bé... mentres pugues. Molt prop de la teua luxosa casa hi ha gent que este hivern no té per a calefacció i faran foc amb qualsevol cosa que esquirol.

Publicat per Bruno Vincesc, activista per la igualtat del ser humà (Alacant) Espanya.

http://hablandorepublica.blogspot.com/2012/03/carta-abierta-un-politico-corrupto.html