La reforma financera impulsada pel Ministeri d'Economia i Competitivitat podria no complir un dels seus principals objectius: que torne a fluir el crèdit a l'economia real. Fonts del sector financer auguren que durant els pròxims cinc o sis anys el crèdit continuarà baixant o es mantindrà pla. La causa? Que l'economia espanyola encara ha d'aprofundir en el seu desalçament.
Per al que sí que servirà la reforma de Luis de Guinders serà per a ajudar a sanejar els balanços de les entitats financeres, i per a aprofundir en el procés de concentració del sector, a què encara li queda prou camí per recórrer, segons assenyalen experts del sector, que, encara que no especifiquen quantes entitats quedaran al final de la segona ronda de fusions, les fonts del sector financer consultades auguren que “es mantindran tres grans entitats i la resta hauran de ser jugadors de nínxol”.
En este context, la persistent necessitat importació de capitals per a finançar l'activitat econòmica provoca que les entitats financeres tinguen serioses dificultats per a reactivar el crèdit. D'acord amb les dades que publica el Banc d'Espanya, al tancament del mes de gener, la banca espanyola comptava amb un volum de crèdit concedit d'1,76 bilions d'euros. Per la seua banda, els depòsits aconseguixen els 1,4 bilions.
Este gap comercial —la proporció del crèdit que no pot finançar-se via captació de passiu per part de les entitats— de prop de 400.000 milions d'euros ha de finançar-se en els mercats majoristes. Quelcom que en els últims mesos ha sigut prou complicat per a les entitats financeres espanyoles a causa de les tensions en els mercats de liquiditat i a la desconfiança en tot el que implicara la banca espanyola.
I eixa falta de confiança ve motivada per l'exposició al mercat immobiliari de la banca espanyola, que encara que el Banc d'Espanya i el Ministeri d'Economia s'han encabotat a fitar amb llum i taquígrafs, els inversors i analistes internacionals no s'acaben de creure, segons assenyalen les fonts consultades.
Sanejar els balanços
Perquè les entitats tornen a posar en marxa el flux del crèdit han de solucionar abans diverses dificultats. La primera d'elles serà complir amb les provisions extraordinàries exigides pel Banc d'Espanya, que si bé, segons sostenen diverses fonts del sector, no solucionaran el problema, sí que suposa una acció decidida del Govern de Mariano Rajoy per a fer-li front. En este sentit, dels prop de 176.000 milions d'euros comptabilitzats com a problemàtics de la cartera total de crèdits destinats a activitats immobiliàries, només 45.000 milions estaven provisionats.
La reforma financera de Luis de Guinders permet multiplicar per dos eixa xifra, i alleujar les futures pèrdues de les entitats, que encara han de torejar amb el prop d'un milió de vivendes nova construïda no venuda que tenen en els seus balanços, que és el que preocupa als inversors internacionals, més si es té en compte que la demanda de vivenda ronda les 250.000 anuals, segons comenten els experts consultats.
En este context, els analistes de banca estimen poc probable que l'economia espanyola torne a disfrutar dels nivells de crèdit dels anys previs a la crisi, ni dels beneficis de què disfrutaven les entitats. A pesar de les injeccions massives de liquiditat a tres anys realitzades pel BCE, que només serviran per a alleujar els venciments de deute a curt termini de les entitats, però que hauran de tornar entre finals del 2014 i febrer del 2015 a l'organisme que presidix Mario Draghi, i que només suposa un alleugeriment temporal per al sistema financer espanyol.
http://chorizosibericos.blogspot.com.es/2012/03/la-banca-espanola-augura-cinco-anos-mas.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario