ManoletBLOG

Espanya, consumatum est

"Fa uns dies, la mentida i la demagògia es travestían de metàfora surrealista i cruel. Francisco Camps, totalment innocent, es doctorava cum laude gràcies a una tesi escrita amb faltes d'ortografia. Els desagraïts alumnes que li van rebre i increpaven no han sabut[...] apreciar en la figura d'ex president la rància estirp d'aquells que acumulen tots els valors representats en el testament polític de Franco"

Bartolomé Nieto(*). ATTAC ALACANT

Fa trenta-sis anys, els alumnes que llavors cursàvem en l'Institut d'Ensenyança Mitjana, vam haver de suportar la ignomínia final del règim: el testament polític (sic) de Franco es va penjar amb xinxetes en les parets de les aules. I des d'eixa talaia freda, irreal i distant, se'ns llançava tots els dies l'anatema terrible amb què suposadament es tancaven els quaranta anys de dictadura: al cap i a la fi, Espanya estava predestinada a canviar, però tot estava “lligat i ben lligat”. El Partit Fariseu, l'autèntic govern del món en les tenebres, el verdader representant, ací i allà, de l'aristocràcia financera, de la podridura intel·lectual, de la mentida interessada, del feixisme atemporal i permanent, es preparava, una vegada més, per a regirar el seu rostre insuportable en una democràcia de fatxada amable, en un imperialisme generós, en un pròsper capitalisme pobletà. Va acceptar com un mal menor el llavat estètic del seu feroç programa, i es va llançar a acontentar-nos amb extraordinaris jocs de màgia política… Eixe primer acte de la gran farsa, ja ha finalitzat. Han caigut les màscares.

No ha sigut sinó fins este mes de febrer 2012, quan he pogut comprovar no sols que eixa sentència es complia, sinó que, com és costum inveterat d'este partit universal, el cercle es tanca amb l'habitual posada en escena de la ultradreta (perdó, l'ultracentre; en USA, el Tea party; a Síria, els alauíes, a Rússia, els nous rics; etc): retard econòmic, desocupació galopant, corrupció generalitzada, retrocés social i democràtic, i manipulació de la Justícia,  però sobretot el més descomunal desplegament de demagògia que ni el mateix Hitler, verdader virtuós d'esta estratègia,  mai haguera somiat.

 Ara que són evidents les raons i causes de la nostra ruïna econòmica i social, ara que ja ni tenim l'escapatòria d'acusar a un enemic exterior de quins són els nostres mals eterns, ara que ja és públic i notori qui és el que roba, quant ens roba i on guarda els diners i l'esperança que ens roba, ara entra en acció el gran arma de destrucció massiva d'eixe partit: el revisionisme radical de la realitat a través de la paraula, és a dir, la gran mentida que tanca el cercle d'eixe joc de prestidigitació global. La gran mentida que consistix no sols a tornar del revés la veritat, sinó a proporcionar-nos als que patim les nefastes conseqüències,  el paper afegit de culpables, d'immorals i d'esclaus sense consciència històrica. Per a així acabar de destruir-nos.

 Està dit. A Rússia, han sigut els llauradors i els grisos ciutadans d'un país fred i trist els que han ocasionat amb el seu treball silenciós l'esclat d'una màfia real més salvatge i inhumana que la nascuda en la pròpia Corleone. En Síria, és la població civil (xiquets i ancians, per més senyals) la que s'ha posat el trage de terrorista per a derrocar al democràtic, afectuós i adalil de la generositat, règim d'Al-Assad. En Estats Units, són les classes socials més baixes, les que amb el seu comportament immoral han consumit productes financers adulterats, contaminant així tot el planeta.

I a Espanya, ho acaba de dir la vicepresidenta de l'actual govern: ja s'han acabe les grans obres i els grans esdeveniments, perquè ja se sap, que d'este balafiament, d'este robatori a gran escala, d'esta descomunal estafa els únics responsables som els funcionaris, els assalariats, els desocupats i els pensionistes. Però açò, a qui s'ho estàs comptant, Soraya? A algun despistat d'un poble perdut en les muntanyes de Lleó que encara no té internet, o als ciutadans i contribuents de la Comunitat Valenciana?

Ho acaba de dir la Reial Acadèmia de la Història, que Franco no va ser “totalitari”, que això no era més que una interpretació rancorosa i egoista dels seus milers de represaliats (i de totes tots, desagraïts).

I ho acaba de dir i avisar el Tribunal Suprem: el PODER (així, amb majúscules) no es toca. El jutge Garzón utilitza (ara sí) mitjans “totalitaris” per a traure la llum del cas Gurtel i és, per tant, una amenaça per a la democràcia per intentar aclarir els crims del franquisme. Amén: l'Església Catòlica té un estrany Evangeli en què el perdó i la caritat no permeten a uns quants milers de rojos localitzar i soterrar els seus morts.

I ho acaba de rematar Francisco Camps, exemple i metàfora d'este partit etern que governa Espanya des de la prehistòria amb distinta música, amb distintes banderes, amb distintes sigles, però amb el mateix sectarisme, la mateixa immoralitat messiànica, i el mateix profit: el Partit Fariseu. Com han demostrat de manera concloent les proves presentades, Camps és completament innocent i Garzón, un pocavergonya, en paraules ni més ni menys que del  Cap del Consell Juridic Consultiu de València.

Fa uns dies, la mentida i la demagògia es travestían de metàfora surrealista i cruel. Francisco Camps, totalment innocent, es doctorava cum laude gràcies a una tesi escrita amb faltes d'ortografia. Els desagraïts alumnes que li van rebre i increpaven no han sabut, com la resta de valencians i espanyols, apreciar en la figura d'ex president la rància estirp d'aquells que acumulen tots els valors representats en el testament polític de Franco: la democràcia, la moralitat, l'honor i, sobretot, la VERITAT.

Consumatum est.

(*)Bartolomé Nieto
Membre d'ATTAC PAÍS VALÈNCIA
Membre del Comité Científic, de Reflexió, Debat i Formació d'ATTAC-ALACANT

Text extraanat de:
http://www.attacpv.org/web3/index.php?option=com_content&view=article&id=998:espana-consumatum-est