De Guindos, o la ignorància i la mala educació

El diputat d'Esquerra Unida Alberto Garzón ha intervingut hui en el Congrés dels Diputats per a interpel·lar el Ministre d'Economia Sr. de Guinders.

Mentres Alberto Garzón intervenia, el Ministre parlava amb altres persones sense prestar-li atenció i fins al president del Congrés va haver de cridar a l'orde a "les seues senyories" (de veritat que no comprenc com encara es manté esta denominació per a referir-se als zorrocotrocos que no tenen el més elemental sentit de la cortesia i l'educació) pel gresca que estaven organitzant. Per cert, una resposta molt expressiva del tastament polític de qui la du a terme esta de tractar de posar nerviós a un diputat jove quan intervé en el Ple (Pot veure's la retransmissió de la sessió ací).

Quan Alberto Garzón va acabar de parlar, el Ministre, a diferència del que havia fet fins ara, no va tindre a bé respondre-li. I es va quedar tan fresc. Dic jo, que precisament per això, perquè és un fresc.

No pot ser una altra cosa una persona que li parla ara a la societat espanyola com si fóra un savi del que ha de fer-se per a eixir de la crisi quan ell ni es va assabentar en el seu dia del que s'estava venint damunt. No exagere. Així mostrava fa uns dies la seua ignorància el diari Públic:

El 10 de juliol del 2008, en la seua intervenció anual en l'Escola d'Estiu de FAES, el think tank del PP, De Guinders va explicar que el principal problema que afrontava l'economia mundial era la "tensió inflacionista" i va advertir del risc d'una "suau recessió".

A penes dos mesos després, Lehman Brothers, el banc d'inversió nord-americana del que De Guinders era executiu president per a Espanya i Portugal i membre del seu consell a Europa quedava reduït a runes i la seua fallida arrossegava l'economia mundial a una crisi de què encara no ha eixit.

O era un perfecte ignorant sense idea del que llavors ocorria al seu voltant o potser quelcom pitjor, un pocavergonya que sabia perfectament el que estava passant i el que passaria però que enganyava a qui ho sentia per a dissimular els choriceos del banc que ell i altres executius de la seua mateixa talla moral dirigien en aquell moment. El sabrà el que era.

Però, per si això fora poc per a fer currículum, ara de Guinders ens mostra que, per molt que haja sigut els diners que la seua família es gastara a portar-ho a bons col·legis, és també un perfecte maleducat i tan demòcrata com el pal de la granera.

Què menys que acusar rebut quan algú ens parla? què menys que replicar en un parlament a qui en nom del poble es dirigix respectuosament a un? Alberto va desitjar sort al Ministre la primera vegada que va debatre amb ell en una comissió. Ho va tractar, com hui, amb educació i respecte, amb cortesia i bones maneres per moltes que foren les diferències que li mostrara en el seu discurs.

Però de Guinders no és com Alberto. Ni té la seua formació humana ni la seua educació. I, per la qual cosa dóna a entendre, tampoc té els coneixements que li permeten contradir políticament i tècnicament el que li argumenta un economista estudiós de 26 anys. Només té el poder que li dóna el ser un empleat avantatjat dels banquers i grans especuladors que mouen el món. I eixe és l'únic i suprem argument que pareix que està disposat a utilitzar quan, amb tota cortesia i educació, li posen sobre la taula idees diferents de les seues.

Ja sabem, perquè, que a més de ser representant directe de les grans empreses i bancs o dels grans grups de pressió, per a ser ministre del Partit Popular es necessita també molta ignorància o cinisme i prou mala educació.

I després diu Rajoy que ells són gent com a Déu mana!