Alarma en l'illa dels benditos: la gestió alemanya de la crisi passa factura a la pròpia Alemanya

Michael R. Krätke – Consell Científic d'ATTAC Espanya 

Dir les coses tal com són. Caure en este atreviment és cridar a l'ostracisme social a Alemanya, el país dels il·lusionistes. [1] “Crisi? Quina crisi?”, es pregunten els ciutadans de la República Federal Alemanya mentres assenyalen amb el dit a la resta d'Europa. La crisi és cosa més prompte dels altres, no la nostra. A nosaltres ens va magníficament. 2011 va ser un any rècord. Per primera vegada el volum de les exportacions alemanyes a totes les regions del món va trencar tots els rècords i va aconseguir xifres bilionàries. Alemanya és una illa en auge econòmic rodejada per la misèria dels països veïns, que l'un darrere de l'altre cauen en la crisi.
Alemanya va aconseguir escapar de la crisi econòmica mundial de 2008-2009, però es va deixar la pell en el procés. La canceller de ferro va rescatar bancs en fallida i va autoritzar injeccions econòmiques a la indústria alemanya com el cridat Abwrackprämie, que facilitava l'adquisició de nous automòbils. Gràcies a estes mesures el país de les virtuts va incrementar el seu deute estatal a la considerable suma de 2'1 bilions d'euros. A pesar del creixement econòmic actual molts ciutadans alemanys contemplen amb ansietat la crida eurocrisi. La superioritat econòmica del “model Alemanya” no pareix immune al dubte.
Els programes d'austeritat imposats per Alemanya als països de l'Eurozona han conduït a esta i més enllà a una depressió econòmica. L'economia de la majoria dels països PIIGS (Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i Espanya) està en dramàtic declivi i la resta de la Unió Europea no ix del compromís de la crisi. La conseqüència és que els països més endeutats de la Unió Europea poden fer cada vegada menys el que, segons la lògica del model exportador alemany, de fet haurien de fer: reduir la importació a crèdit de les mercaderies de qualitat de la indústria alemanya i preocupar-se per obtindre creixents guanys i plusvàlues en l'exportació.


No temeu!
Ja l'any passat el ritme de les exportacions alemanyes va afluixar, encara que una forta caiguda de les exportacions com la de Grècia (entorn del 13%) i Portugal (9'5%) continua sent una excepció i ambdós casos a penes desequilibren l'estratègia exportadora alemanya. El 2012 està sent molt pitjor. Les exportacions alemanyes cap als països europeus en crisi cauen en picat, especialment cap a Espanya i Itàlia. Des del mes d'abril les exportacions alemanyes a tots els estats europeus retrocedixen sense excepció, de mitja del 3'6 al 4% respecte als mesos anteriors. El mes de juny ha causat alarma perquè la producció industrial alemanya destinada a l'exportació va baixar fins als nivells de l'esclat de la crisi en el 2009. L'índex de gestors de compres manufacturer d'Alemanya es va afonar entorn del 0'5% i el de tota l'economia privada –incloent el sector servicis– entorn del 0'8%, aconseguint així els seus nivells més baixos des de 2009. El motiu va ser que les comandes per a l'exportació van retrocedir tant com en el mes d'abril del 2009: un indici de com la recessió i l'estancament dels països del sud d'Europa pot botar les fronteres i arribar també a Alemanya. En el 2009 encara el 62'3% de les exportacions alemanyes es destinaven a països de la Unió Europea, en el 2010 esta xifra va caure fins al 59'97%, i l'any anterior ho va fer fins al 59'1%.

Però se'ns repetix: no temeu! Encara que continuem sent, hui com ahir, l'estat industrial de tot el món més dependent de les seues exportacions, les nostres oportunitats de futur es troben en els països emergents amb els seus imponents índexs de creixement. En Xina, a l'Índia, a Brasil, a Rússia o també a Turquia continuarem tenint a partir d'ara les vendes que necessitem per a mantindre a ple rendiment la màquina exportadora alemanya. La història està al nostre favor, sobretot si ho veiem des del punt de vista de l'estratègia exportadora. Però açò no és més que una vana il·lusió si tenim en compte l'estat de l'economia mundial actual.


Sense bones notícies

La indústria alemanya no sols s'obri pas en els mercats europeus, sinó en tot el món. Mentres en alguns punts del planeta l'activitat comercial encara registra guanys, es reduïx el superàvit de la balança comercial en termes generals. Fins a un terç d'este superàvit en les seues exportacions ho aconseguix Alemanya amb els seus socis de la Unió Europea – dels quals només el 12'3% amb estats de la zona euro–, els dos terços restants amb països de fora de la UE, però molt especialment amb el grup dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), que fa temps que no pareix estar disposat a quedar relegat a un segon pla.
Només uns quants exemples per a mostrar com s'estén la depressió: Brasil viu de les exportacions, especialment de les exportacions de matèries primeres, per a les quals Xina constituïx el seu principal mercat. Al ralentitzar-se el creixement i abaixar els preus de les matèries primeres, el creixement de Brasil es va encollir també del 7'5% en 2010 al 2'7% en 2011. Encara que Brasil és per a Alemanya un soci comercial xicotet (l'1'1% de les exportacions de l'any passat es van destinar a allí), es tracta del més important de Sud-amèrica. La proporció del subcontinent en les exportacions alemanyes és del 2%, amb tendència a la baixa.
Índia, com a soci comercial per a la República Federal molt més rellevant que Brasil, creix des de començaments de 2012 a un ritme tan lent com el de fa nou anys. La seua taxa de creixement ha caigut al 5% enguany en comparació amb el mateix semestre de l'any anterior pel fet que la seua indústria de processament de components es debilita amb la crisi.
El refredament de Xina pot observar-se ja des del 2010. Al país asiàtic se li pronostica enguany un creixement del 7'6%, el valor més davall des de 1999. L'índex de gestors de compres per a la indústria xinesa va caure en picat al maig i va aconseguir el seu valor més davall en el que va d'any, a la qual cosa el Banc Central xinés va respondre amb una rebaixa de la taxa d'interés preferencial. Que davall estes circumstàncies també descendisquen les importacions xineses a penes sorprén a ningú. D'això es conclou que no hi ha bones notícies per a Alemanya, perquè la República Popular Xina, amb un percentatge d'exportacions del 6'1%, és el quint major soci comercial d'Alemanya. A més, des de començaments d'any s'estanquen les importacions de Xina a Alemanya, causant irritació en el costat xinés. En el comerç amb Xina Alemanya registra fins a la data un forta dèficit. Al principi es va tractar d'un avantatge per als xinesos. Però d'anar-se'n al trast l'intercanvi de mercaderies amb Alemanya, a Xina no li falten alternatives: el que oferix la indústria alemanya també el poden oferir amb molt poques excepcions els proveïdors japonesos o sud-coreans.
A l'abril i maig una delegació del Fons Monetari Internacional va visitar Alemanya i va recomanar al govern alemany un paquet de “reformes estructurals”, del que, diuen, hauria d'ajudar als mercats interns alemany i europeu.