Els ajustos pressupostaris aplicats en els països europeus més afectats per la crisi econòmica, com Espanya i Grècia, pareixen no tindre efecte i estan molt lluny de contribuir amb els objectius plantejats per la Unió Europea (UE) per a eixir d'esta situació.
En els últims dies Espanya ha plantejat la possibilitat d'adoptar noves mesures d'ajust si veu en risc l'objectiu de reduir el dèficit públic al 6,3% del Producte Intern Brut (PIB) al terme de 2012.
“Si persistiren elements de risc que posaren en perill l'èxit d'este objectiu, el govern aprovaria noves mesures d'ajust”, va manifestar El Govern espanyol en un document publicat en la seua pàgina en internet, el passat 3 d'agost.
L'administració del president Mariano Rajoy fa esta acotació després de l'últim retall pressupostari anunciat al juliol passat, que va incloure l'augment de l'Impost al Valor Agregat (IVA), la reducció a 50% de la taxa de reposició de la prestació per desocupació a partir del sext mes de desocupació, l'eliminació del bo de nadal a funcionaris i alts càrrecs, a més de la privatització dels servicis associats al transport ferroviari, portuari i aeroportuari.
L'objectiu d'estes mesures, que se sumen als 10.000 milions d'euros retallats a l'educació i la salut, és reduir 65.000 milions d'euros en dos anys.
D'esta manera, Espanya obeïx a les imposicions de la UE de baixar, en dos anys i mig, el dèficit públic a menys de 3%, a partir del 8,9% registrat en 2011. La meta plantejada per Madrid establix 6,3% en 2012, 4,5% en 2013 i al 2,8% en 2014.
Les tisorades del govern de Rajoy es produïxen al mig de les negociacions per al desembossament del rescat per a sanejar la banca espanyola per part de Brussel·les, que en primera instància sumaran els 30.000 milions d'euros; però el fons total podria aconseguir els 100.000 milions d'euros.
Fam i sense sostre a Espanya
En contrapartida, la població espanyola seguix en el carrer. Funcionaris públics, policia, militars i treballadors en general protesten contra les mesures d'austeritat, que no han tingut cap efecte positiu per a ells.
Milers de ciutadans han quedat sense llars. Des de l'inici de la crisi, en 2008, unes 400.000 famílies han sigut desallotjades de les seues vivendes pel fet que no han pogut continuar amb el pagament de la hipoteca, segons informació proporcionada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.
A més, la desocupació va en augment. La taxa de desocupats va aconseguir al juny el 24,9%, segons l'oficina d'estadística europea Eurostat.
La crisi creix i ja mostra la desesperació dels espanyols davant de la negligència de les autoritats. Esta setmana es van registrar saquejos en dos supermercats de Sevilla i Cadis per part d'un grup de desocupats i sindicalistes per a destinar-los a un menjador social.
Els ciutadans van aconseguir emportar-se unes tres tones de productes de primera necessitat les instal·lacions de Mercadona d'Écija, a Sevilla, i Carrefour d'Arcs, a Cadis.
Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda, vila on es va produir un dels saquejos, va dir que “probablement torne a repetir-se l'acció”. “Algú ha de fer quelcom perquè hi haja famílies que puguen menjar tots els dies”, va citar Premsa Llatina.
Va precisar que el 35% de les famílies de les grans ciutats està per davall del llindar de la pobresa, hi ha tres milions de pobres i més de 200.000 famílies on tots els seus membres es troben desmpleados i sense cobrar cap prestació.
Més retalls a Grècia
Mentrestant, la coalició governant a Grècia, encapçalada per la formació conservadora Nova Democràcia (ND), va aprovar dilluns passat 6 d'agost un nou retall en els comptes públics, que aconseguix els 11.500 milions d'euros, en resposta a les imposicions del Banc Central Europeu, la Comissió Europea i El Fons Monetari Internacional (FMI).
L'ajust inclou l'acomiadament del menys 40.000 treballadors estatals ( dels 150.000 llocs laborals que es preveuen eliminar per al 2015), disminució de salaris a uns 68.000 treballadors d'empreses públiques, reducció de pensions, així com augment en les tarifes mèdiques. D'acord amb mitjans grecs, també s'espera que l'edat de la jubilació s'eleve de 65 a 67 anys.
Estes mesures formen part del compromís que va adquirir Grècia per a rebre el salvataje d'uns 130.000 milions d'euros de part de la troica dels ens europeus i el FMI. Des de 2010, la UE i el FMI han atorgat uns 240 mil milions d'euros a la nació hel·lena.
A la parell de l'anunci dels nous retalls, l'Institut d'Estadístiques Hel·lé (Elstat) va publicar el nou rècord històric de desocupació a Grècia, que s'ubica en 23,1%.
D'acord amb Elstat el número de desocupats s'acosta al milió 150 mil, 600 més que a l'abril passat i 320.540 per damunt del mateix mes de 2011.
Entre altres mesures del govern grec encapçalament pel primer ministre Antonis Sàmares, està la privatització del menys 60 empreses estatals, entre elles l'aeroport d'Atenes, empreses de gas, loteria i ferrocarrils.
El premier va justificar esta acció al recordar que en 2011, amb les privatitzacions es van recaptar 1.800 milions d'euros i s'estima aconseguir enguany uns 3.000 milions més.
Grècia, que en 2012 va entrar en el seu quint any consecutiu de recessió, va fixar a l'abril del 2011 l'estalvi de 23.000 milions d'euros per a complir els seus objectius de dèficit a finals de 2014.
No hay comentarios:
Publicar un comentario