Un canó en el cul

ATTAC Espanya

Si ho hem entés bé, i no era fàcil perquè som un poc bovos, l'economia financera és a l'economia real el que el senyor feudal al serf, la qual cosa l'amo a l'esclau, la qual cosa la metrópoli a la colònia, la qual cosa el capitalista manchesteriano a l'obrer sobreexplotat. L'economia financera és l'enemic de classe de l'economia real, amb la que juga com un porc occidental amb el cos d'un xiquet en un bordell asiàtic. Eixe porc fill de puta pot fer, per exemple, que la teua producció de blat s'aprecie o es deprecie dos anys abans que l'hages sembrat. En efecte, pot comprar-te, i sense que tu t'assabentes de l'operació, una collita inexistent i vendre-li-la a un tercer que li la vendrà a un quart i este a un quint i pot aconseguir, segons els seus interessos, que al llarg d'eixe procés delirant el preu d'eixe blat quimèric es dispare o s'afone sense que tu guanyes més si puja, encara que te n'aniràs a la merda si baixa. Si baixa massa, potser no et compense sembrar-ho, però hauràs quedat endeutat sense menjar-ho ni beure-ho per a la resta de la teua vida, potser aniràs a la presó o a la forca per això, depén de la zona geogràfica en què hages caigut, encara que no hi ha cap segura. D'això tracta l'economia financera.

Estem parlant, per a exemplificar, de la collita d'un individu, però el que el porc fill de puta compra generalment és un país sencer i a preu de rialla, un país amb tots els seus ciutadans dins, diguem que amb gent real que s'alça realment a les sis de demà i es gita de veritat a les dotze de la nit. Un país que des de la perspectiva del terrorista financer no és més que un tauler de jocs reunits en el que un conjunt de Clicks de Famóbil es mou d'un costat a un altre com es mouen les fitxes pel joc de l'Oca.

La primera operació que efectua el terrorista financer sobre la seua víctima és la del terrorista convencional, el del tir en el bescoll. És a dir, la desproveïx del caràcter de persona, la cosifica. Una vegada convertida en cosa, importa poc si té fills o pares, si s'ha alçat amb unes desenes de febra, si es troba en un procés de divorci o si no ha dormit perquè està preparant unes oposicions. Res d'això compte per a l'economia financera ni per al terrorista econòmic que acaba de col·locar el seu dit en el mapa, sobre un país, este, dóna el mateix, i diu “compre” o diu “venc” amb la impunitat amb què el que juga al Monopoly compra o ven propietats immobiliàries de mentida.
Quan el terrorista financer compra o ven, convertix en irreal el treball genuí de mils o milions de persones que abans d'anar al tall han deixat en una guarderia estatal, on encara les hi haja, als seus fills, productes de consum també, els fills, d'eixe exèrcit de cabrons protegits pels governs de mig món, però sobreprotegits per descomptat per eixa cosa que cridem Europa o Unió Europea o, en termes més simples, Alemanya, a les arques dels quals es desvien hui, ara, en el moment mateix en què vosté llig estes línies, milers de milions d'euros que estaven en les nostres.

I es desvien no en un moviment racional ni just ni legítim, es desvien en un moviment especulatiu encoratjat per Merkel amb la complicitat de tots els governs de l'anomenada zona euro. Vosté i jo, amb les nostres desenes de febra, amb els nostres fills sense guarderia o sense treball, amb el nostre pare malalt i sense ajudes per a la dependència, amb els nostres patiments morals o els nostres gojos sentimentals, vosté i jo ja hem sigut cosificats per Draghi, per Lagarde, per Merkel, ja no posseïm les qualitats humanes que ens fan dignes de l'empatia dels nostres congèneres. Ja som mera mercaderia a què es pot expulsar de la residència d'ancians, de l'hospital, de l'escola pública, hem esdevingut en quelcom despreciable, com eixe pobre tipus a què el terrorista per antonomàsia està a punt de donar un tir en el bescoll en nom de Déu o de la pàtria.
A vosté i a mi ens estan col·locant en els baixos del tren una bomba diària anomenada cosina de risc, per exemple, o interessos a set anys, en el nom de l'economia financera. Anem a rebentada diària, a massacre diària i hi ha autors materials d'eixa col·locació i responsables intel·lectuals d'eixes accions terroristes que queden impunes entre altres coses perquè els terroristes es presenten a les eleccions i fins a les guanyen i perquè hi ha darrere d'ells importants grups mediàtics que donen legitimitat als moviments especulatius de què som víctimes.

L'economia financera, si anem entenent-ho, significa que el que et va comprar aquella collita inexistent era un cabró amb els papers en regla. Tenies tu llibertat per a no vendre-li-la? De cap manera. Se l'hauria comprat al teu veí o al veí del teu veí. L'activitat principal de l'economia financera consistix a alterar el preu de les coses, delicte prohibit quan es dóna a xicoteta escala, però encoratjat per les autoritats quan les seues magnituds s'ixen dels gràfics.

Ací estan alterant el preu de les nostres vides cada dia sense que ningú li pose remei, és més, enviant a les forces de l'orde contra els que tracten de fer-ho. I viu Déu que les forces de l'orde s'empren a fons en la protecció d'eixe fill de puta que li va vendre a vosté, per mitjà d'una estafa autoritzada, un producte financer, és a dir, un objecte irreal en què vosté va invertir potser els estalvis reals de tota la seua vida. Li va vendre fum el molt porc emparat per les lleis de l'Estat que són ja les lleis de l'economia financera, ja que estan al seu servici.

En l'economia real, perquè un encisam nasca cal sembrar-la i cuidar-la i donar-li el temps precís perquè es desenvolupe. Després cal recol·lectar-la, clar, i envasar-la i distribuir-la i facturar-la a 30, 60 o 90 dies. Una quantitat enorme de temps i d'energies per a obtindre uns cèntims, que dividiràs amb l'Estat, a través dels impostos, per a costejar els servicis comuns que ara ens estan reduint perquè l'economia financera ha donat un entropessada i cal traure-la del clot. L'economia financera no es conforma amb la plusvàlua del capitalisme clàssic, necessita també de la nostra sang i en això està, per això juga amb la nostra sanitat pública i amb la nostra ensenyança i amb la nostra justícia al mode en què un terrorista malalt, valga la redundància, juga ficant el canó de la seua pistola pel cul del seu segrestat.

Porten ja quatre anys ficant-nos pel cul eixe canó. I amb la complicitat dels els nostres.

  Juan José Millás– Comité de Apoyo de ATTAC España