Carta a una caixera de Mercadona

Estimada treballadora de la cadena de supermercats Mercadona.
Tots hem pogut veure el vídeo en què, al trobar-te que nombrosos dels jornalers del Sindicat Andalús de Treballadors intentaven expropiar diversos aliments bàsics del teu supermercat per a donar-los a un banc d'aliments, vas intentar evitar-ho i vas rebre l'espenta d'un d'ells. Com resultat te vas sentir humiliada i te vas quedar plorant en un racó. Molts polítics, analistes i mitjans de comunicació han eixit en la teua defensa i s'han convertit, sorprenentment i per primera vegada, en defensors els treballadors, millor dit d'una treballadora com tu. Ara, diversos dies després, probablement seguisques indignada amb els que et van espentar i t'assentes abrigada i agraïda amb estos defensors.
En primer lloc vull dir-te que és comprensible la teua reacció instintiva d'oposició als que intentaven emportar-se el menjar en el centre on treballes, per això és necessari recórrer a la raó per a no limitar-nos a l'instint. Per a començar hem de precisar que el teu treball consistix a cobrar els productes als clients, no custodiar-los ni impedir la seua sostracció ni apropiació sense pagament. Quan vas intentar evitar-ho no estaves complint amb el teu treball, vas prendre posició en un conflicte que no era el teu, perquè la discussió per la propietat d'uns litres d'oli, altres de llet i alguna llanda, entre l'amo de la cadena de supermercats i uns activistes que volien repartir-ho entre famílies sense recursos per a menjar, era un assumpte alié a les condicions laborals del teu contracte.
Estimada treballadora, no sé si has sentit parlar de les classes socials o de la lluita de classes. Bàsicament consistix a reconéixer que en una societat hi ha rics i pobres, i que es troben en conflicte perquè a més riquesa parar els rics, més pobresa per als pobres. Quelcom molt més indignant si són estos pobres els que, amb el seu treball, aconseguixen que els rics amessen la seua riquesa. Amb el teu gest de l'altre dia el teu vas prendre una posició en eixa lluita, en eixe conflicte. Quan vas haver de decidir entre els pobres que han de recórrer a la caritat del banc d'aliments on anirien destinats els aliments sostrets del supermercat on treballes i el patrimoni de la família Roig, propietària de la cadena, amb un benefici l'any 2011 de a 474 milions d'euros, el teu, lliurement, te vas posar al costat dels segons. No et vull culpar per això, insistisc en el fet que va poder ser una reacció instintiva que et va fer oblidar que eixos productes que passen durant quaranta hores per les teues mans no són teus, són d'una família milionària, el teu només treballes cobrant als clients. Te vas equivocar a l'hora de defendre els interessos d'una classe social, vas defendre els del ric a pesar que tu eres una treballadora i els teus interessos són oposats als d'ell: perquè ell siga ric el teu has de cobrar menys, si el teu cobrares més el seria menys ric. Els teus interessos, encara que alguns insistisquen en el contrari, no són els mateixos que els de l'amo de Mercadona. No eres l'única que confon els interessos de la seua classe amb els dels rics, basta observar quants treballadors han votat al Partit Popular perquè aprove una amnistia fiscal als rics que defrauden a Hisenda o destine diners públics a bancs dirigits per directius que guanyen centenars de milers d'euros i, al mateix temps els obligue eixos treballadors a què paguen més IVA pel material escolar dels seus fills o els despedisca com a empleats públics si són interins.
Quant als que t'han defés i t'han presentat com a víctima d'uns lladres de supermercat que no respecten la llei, vull que sàpies que només ho han fet per a utilitzar-te contra els de la teua pròpia classe social, mai eixos polítics i periodistes d'Intereconomia o de la COPE s'hagueren preocupat per tu si t'hagueres quedat sense treball, mai s'han interessat perquè una caixera coure un sou digne. És més, a eixos que els va molestar tant l'espenta que vas patir, mai van dir res quan als treballadors que demanaven que no els despediren amb la nova reforma laboral, que els seus fills tingueren calefacció en el col·legi o que les medicines continuaren sent gratuïtes per als nostres pensionistes els policies els obrien el cap amb una porra.
Volguda treballadora, l'altre dia vas plorar desconsolada després de l'espenta, sens dubte te vas sentir sola. Te vas sentir sola perquè vas estar defenent les propietats d'un milionari que gana 474 milions a l'any, i mentrestant eixe milionari bé podria estar disfrutant de les seues vacacions d'agost en un luxós hotel o en un iot mentres el teu defenies el seu diners. En canvi, els sindicalistes que prenien el menjar del teu supermercat mai estan sols perquè saben quina és la seua classe social, saben de quin costat estan, s'ajuden, i per això van ser a per menjar al teu supermercat que, per cert, no és teu. En la teua mà està no tornar-te a sentir sola, no tornar a plorar per gens paregut. Eixes persones que et van espentar quan te vas posar del costat de l'empresari són les mateixes que tornaran a per menjar per a tu si demà eres tu la que no tens per a menjar. Seran ells els que t'ajuden i no els periodistes d'Intereconomia. Només necessites reconéixer als teus, són totes eixes persones que lluiten perquè ningú passe fam mentres altres es fan milionaris. Si els tornes a veure en el supermercat on treballes, recorda que no són els teus enemics, que el menjar del supermercat no és teua, que potser demà tu no tingues treball i la necessites, que ells les estaran agafant per a tu i que l'amo de Mercadona gana 474 milions a l'any.

Pascual Serrano – www.pascualserrano.net