Ya estem intervinguts Resistència!!

Ja estem intervinguts.
 El PP imposarà demà noves mesures d'agressió contra les classes populars. Mentrestant, molts i moltes busquen solucions, a fi d'incrementar la resistència i buscar noves alternatives en la postmodernitat i en la renúncia del de “ni d'esquerres, ni dretes”, per a col·locar-li a gents d'esquerres el producte i que ho recolzen. No són les renúncies postmodernes i suposadament populistes basades en el dret constitucional, més que en la resistència popular, les que ens faran autoorganitzar-nos, i és imprescindible i ja el fer-ho, a més amb contundència.
Hui afortunadament el referent, l'únic referent, són els miners. Han degut tornar les restes de la classe obrera històrica, per a assenyalar-nos el camí. Per a emocionar-nos amb el seu pas i els cantells i himnes que ens van fer reaccionar i lluitar en altres moments i que ara tornen amb força.
Així el PP, ja té motius per a estar preocupat. No per l'oposició col·laboracionista d'un PSOE tan autista com a decadent i en crisi, per no ser ni d'esquerres, ni referent més que d'una altra forma de gestió del capitalisme.
Quan tot pareixia afonat ens han quedat els moviments socials, cívics i els sindicats de classe. Estos no s'afonat, és més, han sorgit amb força noves, expressions de protesta i rebuig al neoliberalisme. A pesar de vacil·lacions i confusions, de por i de dubte, al final hem sabut estar.
Per això demà, i no importa la calor, estarem en el carrer. A més sis milions de parades i parats i diversos milions de precàries, precaris i eventuals, no podem fer vacacions, per tant hem de respondre i ja. Per això demà dia 11 en el vas miner i concentracions solidàries d'altres punts de l'estat – Com la de Granada,- hem de començar la resposta contundent i l'organització per a triomfar contra l'Europa dels capitalistes, banquers i mercaders i l'Estat Espanyol, de rics, rendistes i constructors, que ens domina i ens afona en la misèria.
Ells han fracassat, han fracassat – els partits del sistema, els banquers, els economistes neoliberals, els buròcrates de Brussel·les – i ens estan afonant, per això ha arribat l'hora de la convergència sociopolítica, de l'aliança de les classes obreres i populars, l'aliança sindical i l'orgull de ser d'esquerres, és a dir de ser portadors de la llavor d'un món nou. Només el socialisme, el socialisme transformador, republicà i igualitari, ens permetrà frenar la barbàrie i la pobresa, en la que conservadors, neoliberals, liberals i socialdemocrátas de la tercera via i monàrquics, ens han portat.
Hi ha un model liberal, amb una democràcia de baixa intensitat i el domini totalitari dels mercats i les dretes i un altre que situa la sobirania popular, la justícia, la igualtat i el repartiment, per damunt dels interessos dels poderosos. Proposar el creixement, el creixement sense més, com a solució a una crisi sistèmica i múltiple, però sobretot ambiental, és fals, enganyós i suïcida.
Amigues i amics, aconseguim l'àmplia aliança social, sindical, popular i de les esquerres transformadores que Susan George entre altres molta persones proposa. Permeteu-me un record grat en estos temps de recuperar emocions que ens permeten connectar entre els i les de baix, i és la imatge de la bella i veterana lluitadora social Susan George entonant la Internacional en la Universitat d'estiu d'ATTAC en Saarbrücken, en el Sarre alemany. Era tota una paràbola, que es donava en la conca del Rhur, pàtria de naixement de Die Linke i un nou moviment social reunit i reflexionant.
La postmodernitat, no ens farà lliures, ens farà discutir i pensar, és cert, però el camí és dur, dur com la marxa minera feia Madrid, dur com el pedrenyal, però sense emocions i idees senzilles de fraternitat i igualtat, no hi ha futur. Perquè hi haja futur cal proposar un projecte Quin és el nostre projecte?