Senyor Rajoy, la meua preocupació i la del nostre Grup quan veníem este matí s'ha convertit en indignació després d'escoltar especialment la segona part del seu discurs. Senyor president, crec que és un bon moment perquè estrenya el botó bo -si és que queden alguns botons bons en la Presidència del Govern- i que li diga al senyor ministre d'Indústria, al senyor Sòria, que resolga el problema dels miners si de veritat li preocupa a vosté seriosament la cua de la desocupació. Si no es resol, una part important d'eixos miners estarà formant part d'eixa cua que a vosté tant li preocupa.
Hi ha una frase d'una història que deia: ‘Bienvenido, míster Marshall'. Hui podríem dir: ‘Mal vingut, míster Marshall'. Ve vosté sense un pla per a les persones; ve vosté d'Europa amb un pla per als bancs, amb el fuet a la majoria i amb el ‘guant blanc' als defraudadors de ‘coll blanc', valga la redundància. Ens diu vosté que hi haurà un pla d'estímul de l'economia, que s'aprova, de 120.000 milions d'euros, però ara el que es posa realment damunt de la taula són 4.500 milions d'euros. La resta es posposa. Però vénen 30.000 milions d'euros per a tapar el forat de la Banca i, especialment, perquè paguen també els compromisos que tenen contrets amb altres bancs europeus.
El fuet a la majoria és el paquet de retalls. És un paquet de retalls dur que ataca als parats retallant del 60% al 50%, a partir del sext mes, la prestació, que a més avança el compliment del ‘pensionazo' -vull recordar-li que vosté i el seu grup van votar en contra del ‘pensionazo' que es va aprovar en la legislatura anterior-. Lleva regidora. Crega vosté que perquè retall un 20% dels regidors es van a resoldre els problemes econòmics d'Espanya? Això s'anomena retallar la democràcia. Lleva salari als empleats públics. Ha dit vosté que s'han creat en el sector privat dos milions de parats i que en el sector públic s'havien creat 200.000 ocupacions. Perquè, benvinguts els 200.000 ocupacions; tant de bo s'hagueren pogut crear en el sector privat tants ocupacions multiplicades pels que s'han creat en el sector públic.
Elimina als alliberats sindicals. De nou li torna a fer un regal a la CEOE; igual que el regal que li va fer amb la reforma laboral abaratint l'acomiadament d'una manera importantíssima a pesar que va dir vosté en la campanya electoral que no abaratiria l'acomiadament en este país. És un nou regal a la CEOE. Ha plantejat vosté abaixar dos punts en dos anys a la Seguretat Social, i això té dos efectes immediats: un, que posa en perill les pensions d'este país i, el segon, que és un transvasament més de rendes de la part dels salaris a la del sector empresarial; és a dir, als beneficis del capital, en la línia i la tendència que tenim a Europa i a Espanya d'estar transvasant recursos de les rendes del treball als beneficis del capital, especialment al sector financer que hui té asfixiats als països, asfíxia a les economies i asfíxia a la democràcia, com bé estem veient en este moment a l'actuar al dictat que estan marcant els mercats financers.
Hui, senyor Rajoy, ha tirat vosté gasolina als carrers d'este país amb el discurs que ha fet ací este matí, i quan s'aplique -segurament s'aplicarà- ho va a comprovar, però no busque vosté més responsables. Deia ‘guant blanc' perquè, respecte a l'ITF, l'Impost sobre Transaccions Financeres als banquers, es van a estudiar vies per a poder posar-ho en marxa. És a dir, per als de baix no s'estudien vies però per als de ‘guant blanc', per als que han creat i estan creant el problema real a Europa i en este país, per a estos es poden estudiar vies. Almenys manifeste vosté, perquè ho sapiem, perquè ho coneguem, perquè vegem, la protesta solemne en la Unió Europea davant d'este tipus de polítiques, si és que són altres els actors que les estan possibilitant.
Hui no sé si estem -a més de la claredat de l'última part del discurs- en una nova cerimònia de la confusió. No passa un moment sense que els ciutadans ens vegem sobresaltats amb notícies que se succeïxen unes a altres en un pèlag de contradiccions. Senyor Rajoy, quina és la veritat? La que ens acaba de comptar ara respecte a Europa?, la que ens va comptar ahir en roda de premsa el senyor De Guinders, que a les poques hores era desmentida per la filtració del memoràndum?, la que ens va comptar vosté en la seua roda de premsa de 10 de juny, que contradeia també a les declaracions del ministre d'Economia realitzades un dia anterior? Crega vosté sincerament que així poden traslladar un mínim de confiança i credibilitat als ciutadans…
Vostés, senyor Rajoy, estan demostrant que no són de fiar, i d'això no els salva ni la posada en escena en la catedral entregant el Còdex Calixtino. Senyor Rajoy, és vosté conscient que totes les mesures que estan adoptant, a més de no figurar en el seu programa electoral, la qual cosa fan és provocar més patiment a molta gent? És conscient que els retalls que han adoptat i que ens anuncien no calmen als mercats i als especuladors financers? És conscient que continua augmentant la cosina de risc? És conscient que paguem més interessos que mai pel deute? És conscient que els retalls només creguen més recessió, més precarietat, més desocupació i més pobresa? És conscient que al final de l'any hi haurà 6 milions de parats? És conscient que la tercera part d'ells no té cap tipus d'ajuda, a pesar que està arreplegat en la Constitució Espanyola? En el sector públic hi ha hagut una caiguda de l'afiliació a la Seguretat Social de 60.000 persones en els últims set mesos. Sap que se'ls retalla a més de 170.000 cuidadors de dependents un 15%? És conscient que les llistes d'espera quirúrgiques augmenten d'una manera ostensible? És conscient que els empresaris també són víctimes d'esta política de retall i d'ajust dur, amb un 41% més concurs de creditors que al juliol del 2011? Sap que en el primer semestre de 2012 han tancat 21.000 empreses, el doble que en el mateix període de l'any anterior? I sap que al juny d'enguany hem tingut 42.000 autònoms menys que en el mateix mes de l'any anterior?
Senyor Rajoy, no es tracta només que premis Nobel com Stiglitz o Krugman hagen fet una severa crítica de les mesures de retalls i d'austeritat. La qüestió és que no hi ha un sol exemple en la història econòmica que avale que d'una crisi d'esta naturalesa es puga eixir amb mesures d'austeritat, retall de gasto i restricció de la demanda pública i privada. Ací està el cas de Grècia. Per això la crisi és cada vegada més profunda. La llum del túnel s'allunya cada vegada més i el patiment s'amplia encara a més persones. S'està cometent un autèntic delicte contra l'Estat. D'entre els seus embolics i les seues coses a Europa, com va dir en una compareixença davant d'un mitjà de comunicació, ens venia vosté un acord europeu de grans beneficis per a Espanya.
Ens van comptar vostés que havien pressionat primer per a aconseguir un rescat a la Banca amb la garantia de l'Estat. Després havien vençut a la senyora Merkel, aconseguint un suposat rescat ja directe, només amb condicionalidad a la Banca. No obstant, després de les reunions de l'Eurogrup i de l'Ecofin d'ahir i despús-ahir, la realitat ha tornat a donar un nou gir de 180 graus. El que es presenta ací hui, senyor Rajoy, és una intervenció en tota regla, encara que procuren no pronunciar eixa paraula. Si ja és greu el fet que ens rescaten, més greu encara és que el seu Govern haja faltat a la veritat i haja ocultat els ciutadans la realitat del que estava ocorrent. Estem ara en una intervenció, i a més ‘barata'. Almenys a Grècia -permeta'm la ironia, dins del dramatisme de la situació- li han dedicat el 50% del seu producte interior brut; a nosaltres, de moment, ens conformen amb 30.000 milions d'euros per a tapar alguns forats de les entitats financeres. En este mar de confusions tornem que estem amb un rescat a la Banca amb la garantia de l'Estat; temporal. Veurem en el temps si és temporal o és definitiu. És a dir, un transvasament del deute privat a la deute pública. És a dir, que no sols cal pagar una crisi que no hem creat la majoria sinó que ens endeutem per a pagar la festa d'uns quants, perquè estos 30.000 milions van directament al FROB, per als bancs, per la qual cosa augmentarà ostensiblement el deute del nostre país, que caldrà tornar amb interessos. A canvi d'este rescat se'ns exigixen en paral·lel condicions molt rigoroses, encara que vostés s'encaboten de manera contumaç a continuar negant l'existència d'esta condicionalidad.
Sobre la pujada de l'IVA, els exigixen a vostés pujar l'IVA. ‘La pujada de l'IVA és l'estocada que el mal governant li apega a tots els seus compatriotes que ja estan molt castigats per la crisi. Pujar l'IVA és un desbarat perquè la pujada de l'IVA afecta fonamentalment pensionistes i parats'. Li sonen eixes paraules, senyor Rajoy? Són seues. Són frases literals seues que va dir en este Parlament. ‘Pujar l'IVA és perjudicial per a la crisi econòmica i per a la recuperació de l'ocupació a Espanya. És ineficaç, és injusta, profundament injusta. És un impost sobre els parats i els pensionistes. És el més injust dels impostos que paguen proporcionalment els que menys renda tenen. La política econòmica que porta a pujar l'IVA ens portarà més crisi i més desocupació, perjudicarà el consum i l'ocupació; portarà més desocupació, ja que portarà contra les cordes a xicotetes i mitjanes empreses i autònoms i, en definitiva, portarà una situació més complexa i més difícil'. Quina raó tenia vosté, senyor Montoro! Perquè estes són les seues paraules literals que també va pronunciar en un moment determinat i són les mateixes que hui pose damunt de la taula. Perquè és veritat; tenia vosté raó llavors i tinc raó ara quan dic les seues paraules.
El que ja és esperpèntic -i permeta'm l'expressió, encara que no sóc una persona que utilitze mals adjectius-, la qual cosa no és admissible, senyor ministre d'Hisenda, és que justifique la pujada de l'IVA que hi ha molts que no ho paguen i que haurien de fer-ho. Crega vosté que la Policia, que la Guàrdia Civil de Tràfic haurien de deixar de posar denúncies perquè hi ha molta gent que vulnera les lleis de circulació? És el mateix argument; ho ha traslladat vosté a l'economia. Ho diu precisament el ministre d'Hisenda d'un Govern que empara i promou el delicte fiscal a través d'una impresentable amnistia, ampliada i suavitzada a petició dels defraudadors, que és injusta, ineficaç i immoral, i vosté ho sap.
‘Guant de seda' amb els forts i ‘puny d'acer' amb els dèbils, senyor Rajoy. Amb quina autoritat moral els exigirà als ciutadans que complisquen amb les seues obligacions fiscals quan des del mateix Govern es patrocina eixe incompliment? La mateixa Direcció General de Tributs ha elaborat un informe per a defraudadors que ha sigut qualificat pels tècnics del propi ministeri com un verdader fullet divulgatiu per a evasores fiscals. Ho han dit els tècnics, no ho diem els polítics. Vosté mateix, en el seu discurs d'investidura, senyor Rajoy, va afirmar que lluitaria contra el frau fiscal. Vostés mateixos, amb els seus actes i els del seu Govern, s'estan qualificant sols.
Senyor Rajoy, este rescat limita la nostra sobirania i, per tant, la democràcia; una democràcia segrestada, que deixa en draps menors a la sobirania del poble espanyol. Es lleven competències al Govern per a traspassar-les a un Banc d'Espanya en llibertat vigilada per un òrgan com el Banc Central Europeu, que no té qualsevol control democràtic; de fet, el Banc Central Europeu està actuant com un autèntic lobby per a la Banca europea i la Banca internacional. Se'ns imposa la creació d'una oficina fiscal, un organisme burocràtic més que se superposa a esta Cambra, que és la que hauria de controlar el pressupost i la seua execució.
Ens imposen la creació de societats de gestió d'actius immobiliaris -bancs roïns, en termes castellans, en termes populars-, que vosté mateix va negar quan jo li vaig preguntar en el debat d'investidura. Senyor Rajoy, li vaig preguntar si crearia un banc roín. Perquè ja estan ací els bancs roïns. Vosté va dir que no, que no es crearien els bancs roïns. Quin és el valor de la paraula d'un president?
Ens imposen l'aprofundiment i aplicació de la reforma laboral, eixa de què vosté va dir que era per a crear ocupació indefinida, que té com exclusiva finalitat reduir els costos salarials; una reforma que, com han reconegut vostés, no sols no generarà ocupació, sinó que provocarà pèrdues de centenars de milers de llocs de treball. No es poden fer pitjor les coses, senyor Rajoy.
El memoràndum d'este rescat augmentarà la recessió i els retalls socials per a pagar el deute dels bancs, una deute causada per ells mateixos i patida pels ciutadans. Hem passat dels ‘hòmens de negre' als ‘hòmens del frac'. Un economista diria que s'està produint una transferència massiva de riquesa des dels ciutadans cap al sector financer; un ciutadà diria planerament que li estan robant.
I tot això sense ni tan sols obrir una comissió d'investigació, la qual cosa obligarà sens dubte a judicializar l'exigència de responsabilitats a aquells que ens han portat a esta situació. Una comissió d'investigació que vostés s'han negat a crear fins en quatre ocasions en este Parlament, i ara el que pretenen què és, donar-nos ‘gat per llebre' amb un succedani d'investigació escenificat amb una vintena de compareixences que han plantejat en la Comissió del FROB? Sí, oberta, en este cas.
Tornarem a presentar la iniciativa per a crear una comissió d'investigació de veritat per a aclarir tota la veritat, perquè este país ho està reclamant majoritàriament. Els ciutadans volen –volem- saber la veritat i també han de saber que els retalls en Educació i Sanitat no es destinen a millorar el funcionament i la situació del públic, sinó a pagar els forats causats pel capital financer. Parlant dels retalls en Sanitat i Educació, dels últims 10.000 milions d'euros retallats vull recordar-li les seues paraules a l'inici de la campanya electoral: ‘Ficaré la tisora a tot menys a sanitat, educació i pensions, senyor president'. I ha ficat la tisora en Sanitat i en Educació, i als pensionistes els estan ja ficant la tisora en les farmàcies, però no és culpa dels farmacèutics. Quant d'incompliment de paraula, senyor Rajoy. Ja sap un dita popular: El que falta a la seua paraula a més ja no pot faltar. La credibilitat se li escapa a borbollons i es manifesta en cada enquesta que està fent el Centre d'Investigacions Sociològiques.
No obstant, senyor Rajoy, vosté porta a esta Cambra una desesperança més. El meu grup parlamentari no es limita a fer crítiques sinó que també té propostes alternatives, tenim propostes alternatives perquè hi ha alternatives distintes. Vostés no proposen eixit cap avant sinó regressió social i regressió democràtica. Senyor Rajoy, li sol·licitem fa temps una reunió per a exposar-li un conjunt de mesures per a elaborar una eixida social a la crisi creant ocupació. Només hem rebut una resposta dilatòria. Li emplacem que es produïsca eixa reunió però, sobretot, que es produïsca un debat en este Parlament per a veure quin és el model alternatiu de futur i com podem crear ocupació, i en això sí que estem disposats a mullar-nos en un acord.
Hem presentat en esta Cambra proposades de reforma fiscal per a finançar l'estímul de l'economia real i la creació d'ocupació, reformes per a aconseguir una major justícia fiscal i impositiva que han sigut rebutjades pel corró de la seua majoria absoluta. Hem presentat propostes concretes per a combatre el frau i l'economia submergida però el seu grup també les ha rebutjat, tristament en coherència amb el seu injust afany d'amnistiar als defraudadors. Usen vostés la seua majoria absoluta per a alçar una barrera contra tot allò que pot ajudar-nos a eixir de la crisi en benefici de la majoria social, però no la fan valdre enfront de les imposicions de Brussel·les.
Senyor Rajoy, per a anar acabant vull manifestar que ens pareix insuficient la pròrroga d'un any per a aconseguir l'objectiu del dèficit. Espere i li demane que utilitze eixa mateixa flexibilitat amb les comunitats autònomes, amb les que es va a reunir el ministre en el Consell de Política Fiscal i Financera este dijous, perquè no tenen a penes capacitat per a augmentar els seus ingressos fiscals, i les exigències que vosté els ha imposat estan portant a l'angoixa a milions de ciutadans en les comunitats, dóna igual que les governe el PSOE, que les governe el PP o que les governem de manera compartida nosaltres amb el Partit Socialista. Trasllade vosté eixa flexibilitat -repetisc- que li ha concedit Brussel·les a les comunitats i no utilitze en cap cas la possibilitat d'ajudar en el deute a les comunitats com un xantatge per a aconseguir una major austeritat.
Les comunitats autònomes estan gastant en este moment un 37% de l'erari públic però en Sanitat, en Educació i en servicis socials, que els tenen transferits. L'Estat, excloent la Seguretat Social, suposa un 22% del gasto públic i, no obstant, és major el dèficit aplicat a les comunitats autònomes que a l'Estat espanyol. Reconsidere i reflexione sobre eixa situació perquè se'l van a dir les veus que continuaran eixint a més de les seues pròpies files, dels seus propis alcaldes, regidors i presidents de comunitats autònomes, que són els que han de posar la cara per a dir-li a la gent que no, per la qual cosa la gent té més patiment. Si seguix vosté per eixe camí cada vegada s'escoltaran més eixes veus, però també s'escoltaran més veus en els carrers del nostre país.
Vull que em responga a una pregunta, senyor president, si ho considera: Si està disposat a prendre la decisió de paralitzar tots els desnonaments en les vivendes de les entitats financeres intervingudes amb recursos públics, més enllà de les recomanacions als bancs que ens va portar el senyor ministre d'Economia.
En tot cas, vull dir-li que el meu grup va a oposar-se amb resolució a què en els bancs en què haja entrat l'Estat continuen desnonant i tirant la gent dels seus llars perquè només han comés un delicte: han perdut l'ocupació i no poden pagar la hipoteca. I un Estat seriós, social, responsable no pot permetre que amb recursos en les entitats financeres s'estiga tirant eixa gent al carrer, repetisc, perquè a més s'està convertint en còmplice d'eixos desnonaments i ens fa còmplices a tota la societat espanyola.
Senyor Rajoy, concloc ràpidament -encara estic en el temps que em permet el president de la Taula- amb la cita d'un president d'un país la reserva federal de la qual sí que fa els seus deures, almenys des de la crisi del 29. Es tracta de Thomas Jefferson i segur que la coneixen perquè és molt coneguda. Deia Jefferson en 1802: ‘Pinso que les entitats bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que tots els exèrcits llestos per al combat. Si el poble nord-americà permet un dia que els bancs privats controlen la seua moneda, els bancs privats i totes les entitats que floriran entorn d'ells privaran els ciutadans del que els pertany, primer, amb la inflació i més tard amb la recessió, fins que els seus fills es desperten sense casa i sense sostre sobre la terra que els seus pares van conquistar'. És una bona cita que més de 200 anys després té vigència plena en la nostra economia desenvolupada capitalista de producció.
Hi ha diners per a buscar una eixida no per la via dels retalls, sinó per la via dels majors ingressos. Hi ha un estudi que ha presentat recentment Ghesta, un sindicat dels tècnics d'Hisenda, i diu que es poden conquistar, en un període relativament curt de temps, 63.000 milions d'euros. Plantegen que cal fer un tram més del 35% en l'Impost sobre Societats. És que els que guanyen diners en les empreses han d'aportar un 35%! Estem en els temps de crisi i això no està plantejat. S'ha d'investigar en l'economia submergida i es poden aconseguir, dels 23 punts, 10 punts treballant seriosament contra l'economia submergida; que el IRPF es pot tocar en els tipus marginals; que es pot prohibir les operacions a curt; que ja és hora que s'acabe amb les Sicav en el nostre país i que l'Impost de Transaccions Financeres es pot posar en marxa. A més, es pot posar una fiscalitat verda, però una fiscalitat verda no és posar un impost a les energies renovables. Això no és fiscalitat verda. Eixa és una fiscalitat que camina en la direcció contrària a la fiscalitat verda.
Senyor Rajoy, una part fonamental de tot açò que vosté està fent no està en el seu programa. He agafat el programa, m'he preocupat de llegir-ho i comprovar les mesures que vosté ha adoptat, i no està en el seu programa electoral. Està en el Pla Nacional de Reformes del Partit Popular que no va acompanyar la campanya del Partit Popular. Ací sí que hi ha una part important de les mesures que ja vénen moltes d'elles des d'Europa, del consens de Washington i del Tractat de Maastricht, eixe a què vosté ha al·ludit, perquè d'ací també vénen els mals, del tipus de construcció europea que s'ha fet.
Nosaltres estem per Europa, però una altra Europa, no l'Europa a la que el Banc Central no puga donar recursos als països a l'1% per al nostre deute sobirà i li'ls done als banquers perquè especulen amb els recursos col·lectius contra les ciutats, contra els ciutadans i contra els pobles. Cal fer una altra arquitectura, no depén de nosaltres sols, però plantege-ho cada dia que se sent en un Consell de la Unió Europea; plantege-ho cada dia. No és tan complex que ho llegim i que ho escoltem en eixos mitjans de comunicació. Com no estava açò en el seu programa, senyor Rajoy, hi ha una cosa gravíssima i és que vosté vulnera un contracte que hi ha establit amb els seus electors. No li he votat, és una obvietat, com vosté a mi tampoc, però amb els seus electors -i jo no sóc qui per a defendre ací els seus electors- vosté va contraure un comprimisc en la campanya electoral i ha de complir amb eixe compromís i, si no, té l'obligació d'eixir i explicar exactament per què no pot complir amb eixe compromís, i això ho fa vosté poc, senyor Rajoy. No ha volgut fer un debat sobre l'estat de la Nació. Vosté ha vingut a portar-nos el que ha passat a Brussel·les fa 13 dies i, a més, a dir-nos el que farà en el Consell de Ministres de divendres que ve. Pregunte al poble, senyor Rajoy. Sotmeta estes mesures a un referèndum perquè estem en un estat d'excepció social i econòmica en el nostre país. Estem en una democràcia intervinguda. Faça-ho, senyor Rajoy.
Concloc, i li done les gràcies per la seua amabilitat, senyor president, que no és més -cal dir-ho- que la que ha tingut amb els altres intervinents anteriors. Senyor Rajoy, en el Consell de Ministres del divendres el rei formarà part d'eixe Consell de Ministres. La notícia és que estarà. Ja no estarà? Estarà en la primera part del Consell de Ministres. Senyor Rajoy, apel·la vosté al rei per a abonar unes mesures clarament injustes i inútils? Vosté sabrà el que fa.
Nosaltres apel·larem als ciutadans, a les treballadores i als treballadors per a combatre les mesures que vosté ha portat hui ací, a este Congrés, perquè, senyor Rajoy, vosté ha traspassat massa ‘línies roges' en estos set mesos de Govern i de gestió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario