Retrat de María Brey pertanyent a la biblioteca d'Azaña
María Brey, cosina de la mare de Rajoy, sempre va ser la tia “roja” de la família i una dona oblidada, a pesar del seu incansable treball a favor de la cultura. El seu delicte: ser republicana.
María Brey Mariño va nàixer en Pobla de Trives, Orense en 1910. Va estudiar en la Institució Lliure d'Ensenyança, i va cursar estudis de Filosofia i Lletres en la Universitat Central de Madrid. En 1931, quan tenia tan sols 21 anys, va aprovar l'oposició al cos d'Arxius i Bibliotecaris, i va ser destinada a Santiago de Compostel·la. Més tard es va encarregar de la Biblioteca de la Presidència del Consell de Ministres de la Segona República a través d'un concurs de mèrits, on va entaular una gran amistat amb Manuel Azaña.
Compten d'ella que era una dona reservada, molt introvertida i sobretot “molt gallega”, amb una voluntat de ferro. Li agradava llegir novel·les policíaques. Va posar tot el seu interés a portar la cultura a qualsevol racó d'Espanya, però sens dubte li va tocar una època difícil.
María va ser una dona que va desenvolupar una gran activitat d'investigació literària i va publicar nombrosos treballs. Va traduir a autors com Lacroix, Asselineau, i va convertir el castellà actual el Llibre de bon amor.
El seu amor per la cultura i els llibres la va unir Antonio Rodríguez-Moñino-Rodríguez-Moñino, amb qui es va casar en 1939. Antonio era a més de republicà, un excel·lent bibliòfil i bibliògraf que durant la guerra civil va salvar el més important del patrimoni cultural escrit (Biblioteques de Durán, Gayangos, Barbazán, Lázaro Galdiano, Descalces Reals, Escorial, etc.) Junt amb María Brey va continuar treballant incansablement descobrint en els insondables fons de les biblioteques de tot el món i publicant el ric patrimoni bibliogràfic espanyol. El matrimoni va arribar a posseir la major biblioteca privada d'Espanya amb prop de dèsset mil volums.
Durant la guerra civil, María Brey sempre va romandre en el ban republicà i es va ocupar de la Junta d'Adquisició de Llibres, fins que al finalitzar la contesa les autoritats franquistes van iniciar contra ella un procés de depuració per considerar-la roja i ultraesquerrà. L'informe emés el 25 de gener de 1940 detalla nou acusacions sense proves, la majoria procedents d'acusacions de persones anònimes: "És una esquerrana i gens cordial amb els seus companys", "Era notori que era ultraizqueirdista, tenia amistats íntimes amb els rojos i, inclús, vivia en 'república de rojos”. Estes són algunes de què arreplega l'informe de depuració. L'últim testimoni correspon al governador civil de València.
María Brey mai va poder defendre's. Va ser destinada a la biblioteca de la delegació d'Hisenda de Huelva, el pitjor destí dels possibles en aquell moment. Es tractava d'un dur castic que la va inhabilitar durant cinc anys per a l'exercici de qualsevol post de comandament o confiança.
Per la seua banda, el seu marit Antonio Rodríguez-Moñino-Rodríguez-Moñino no va voler exiliar-se i va patir també un expedient de depuració, sent inhabilitat per a la docència durant més de vint anys, condemnant-li a trasllat forçós fora de la província de Madrid per cinc anys i sent desposseït de la seua càtedra; la resolució de l'expedient es dilataria fins a 1966.
En 1943 va demanar trasllat a la Biblioteca de Les Talls, on va romandre fins a 1961, data en què junt amb el seu marit es trasllada a Nova York, començant a treballar ambdós per a l'Hispanic Society of Amèrica. Finalment van tornar a Espanya i María va començar a treballar com a arxivera en una institució pròxima al règim, la Fundació Lázaro Galdiano.
La tia roja de Rajoy va morir en 1995. El llegat Rodríguez-Moñino-Rodríguez-Moñino–María Brey, una de les biblioteques privades de i sobre literatura espanyola més importants del món, va ser cedit a la RAE per disposició testamentària de María Brey.
No hay comentarios:
Publicar un comentario