Polítics estafadors

Juanse Soca – ATTAC Castella-La Manxa 

L'any 1984 el grup de rock basc La Polla Rècords va traure a la llum el seu primer LP (Salve). Contenia 19 cançons les lletres del qual van ser compostes pel seu cantant Evaristo, entre elles “Delinqüència”. En el text d'esta cançó es diu: Banquers, uns lladres sense palanca i de dia polítics estafadors juguen a viure de tu (…/…) Delinqüència, delinqüència és la vostra. Fastigosos!, delinqüència és la vostra, vosaltres feu la llei.
Potser Evaristo era un visionari? És esta lletra un fidel reflex del que estem vivint? I dic açò no ja pels banquers, l'activitat del qual és consubstancial a la rapinya, l'engany en la lletra xicoteta, la usura, la venda d'actius tòxics i de sa mare si fa falta, sinó pels polítics que ens està tocant patir a la ciutadania.

Amb relació a estos “pares de la pàtria”, si buscàrem un enquadrament legal al nexe que s'establix entre els polítics i els ciutadans, òbviament hauríem d'acudir a una relació contractual existent entre dos parts, en la que hi ha una sèrie de drets i obligacions per a les mateixes, de tal forma que l'incompliment dels termes pactats poden ser denunciats per qualsevol d'elles, bé exigint el compliment d'allò que s'ha acordat, bé donant per resolt el contracte. D'esta manera, la conducta que ha d'exigir-se'ls a estos servidors del bé comú, als que ningú obliga a prendre eixe compromís de servici públic, seria la d'un comportament impecablement honrat i escrupolosament veraç amb els ciutadans, essència del que és una verdadera democràcia, que no oblidem significa “govern del poble”. Molt diferent del que els polítics actuals estan fent.
Si tenim en compte que en el nostre dret civil privat hi ha una sèrie de normes d'obligat compliment, igualment la relació governant-governat hauria d'estar subjecta a l'imperi de la llei. Si els tribunals espanyols porten anys condemnant en l'orde civil la publicitat enganyosa, és a dir, aquella que, de totes maneres, induïx o pot induir a error als seus destinataris, pot afectar el seu comportament econòmic, perjudicar o ser capaç de perjudicar un competidor, o bé silenciar dades fonamentals dels béns, activitats o servicis, sempre que la dita omissió induïsca a l'error als destinataris; de la mateixa manera s'hauria de condemnar en l'àmbit polític davant de l'engany produït per mitjà del programa electoral que no és complit. Com? Perquè exigint el compliment d'allò que s'ha oferit en el programa, i si açò no fóra possible, restituint-nos el nostre vot per a recolzar aquells projectes polítics que sí que complisquen amb el que promet. En definitiva, per l'imperi de la norma i davall la coacció dels tribunals, els polítics haurien de ser cessats dels seus càrrecs si no compliren amb el que promet.

D'altra banda, en l'orde penal les conductes d'engany, quan afecten l'orde socioeconòmic o al patrimoni de les persones, com ara les estafes, vénen a ser castigades, a banda de la restitució del bé o el benefici il·legítimament obtingut, amb penes privatives de llibertat. El nostre Codi penal, en l'article 248.1, ve a tipificar l'estafa dient: “Cometen estafa els que, amb ànim de lucre, utilitzaren engany prou per a produir error en un altre, induint-ho a realitzar un acte de disposició en perjuí propi o alié”. Les penes, depenent del perjuí ocasionat i la seua especial gravetat, poden oscil·lar entre els 6 mesos i els 6 anys de presó.
Si aplicàrem els preceptes civils i penals a l'activitat política, i sobretot a les promeses electorals que cada 4 anys ens vénen fent els 2 únics partits polítics que tenen possibilitats de governar (PSOE i PP), ens trobem que, sistemàticament, els ciutadans venim sent enganyats sense el més mínim escrúpol i sense que eixe tipus de conductes siguen sancionades. A canvi del nostre vot (el nostre bé jurídic, la nostra contraprestació) ens oferixen un producte publicitat en el programa electoral, en el que ens oferixen una forma de governar que de totes maneres estan disposats a complir (publicitat enganyosa). Pel que, en termes de dret civil, hi ha un incompliment contractual que ens dóna dret als ciutadans a exigir la resolució del contracte electoral, amb la pertinent indemnització dels danys i perjuís que ens ocasionen per la rifada.

No obstant, el més encertat seria enquadrar este tipus de conductes en l'ESTAFA atés que, per mitjà de l'engany, estos ciutadans, els polítics, ens fan realitzar un acte de disposició, el nostre vot, que va en el nostre propi perjuí per ser utilitzat –com ve fent l'actual govern del PP- per a restringir-nos tota una sèrie de drets, àrduament adquirits durant anys per mitjà de lluites socials; retallant servicis bàsics i essencials per a la societat, com ara educació, sanitat, dependència, etc., i en altres casos per mitjà de l'aprovació de lleis objectivament injustes com la reforma laboral, l'amnistia fiscal i altres més que vindran. A canvi, els polítics obtenen un lucre econòmic que no pot negar-se: sous privilegiats, dietes, viatges, honors, compatibilitats per a l'exercici d'activitats empresarials i professionals, indemnitzacions pel cessament dels seus càrrecs, pensions de jubilació màximes… I també els privilegis d'una casta social que fa que quan abandonen la política siguen contractats per grans companyies amb sous astronòmics (els últims casos els d'Elena Salgado i Ángel Acebes). No els porta a la política l'afany de servici públic, l'altruisme, no, fa temps que la política s'ha convertit en un mig de vida en què es refugien tot tipus de personatges, en molts casos delinqüents.
Quan la setmana passada una delegació del govern alemany va vindre a Espanya perquè els explicaren les reformes i retalls que ha realitzat el govern de Rajoy, em vaig sentir estafat perquè a mi i als altres espanyols, els ciutadans i votants d'esta país, ningú ens ha explicat el perquè de les mateixes i per què han incomplit les seues promeses electorals. Només ens diuen que “són necessàries i beneficioses per a nosaltres, i que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats”. Potser, subreptíciament, el PP ha canviat la Constitució i la sobirania nacional ja no emana del poble, sinó d'Alemanya?

Sí, jo almenys em sent estafat per estos polítics, i exigisc el seu castic abans que canvien les lleis i siguem els ciutadans, els votants, els seus per discrepar d'ells, i ens castiguen convertint Espanya en una presó en què no tinga cabuda la llibertat d'expressió, el dret de reunió, el dret de manifestació, el dret de sobra…