Els rumors que Grècia abandonarà l'euro en no molt de temps són cada vegada més forta. La gota que ha omplit el got dels més optimistes han sigut les eleccions gregues, que deixa la situació institucional molt complicada, sense majories clares i amb més diputats contraris al rescat que a favor. Alemanya s'ha fartat i ja parlen de l'eixida de Grècia sense molt de rubor.
Si Grècia ix de l'euro es plantegen dos problemes: el primer, el propi de Grècia, com fer quelcom que mai es va pensar que succeiria; el segon, la situació en què queda l'eurozona. Ambdós problemes són molt greus, encara que el segon ens afecta més.
Que Grècia isca de l'euro no és tan fàcil. Primer ha d'haver-hi un canvi de moneda, i perquè no hi haja una fuga de capitals ha d'haver-hi un corralito. Possiblement hi haja un impagament de deute total, inclús als fons prestats pel pla de rescat. Després està el problema de la nova moneda, que ningú la voldria, ja que es devaluaria brutalment en les primeres hores de cotització. I segurament l'economia continuaria funcionant en euros en el mercat negre. Per descomptat açò hauria de fer-se molt bé o no aconseguirien res.
El segon problema, el que més ens afecta, és que si un país es pot eixir de l'euro, es poden eixir tots. Els països més tocats, entre els que ens trobem, patiríem una fuga de capitals. Segons Krugman, podria haver-hi un corralito tant a Espanya com a Itàlia i l'única eixida és que Alemanya relaxara la seua política imposada a la resta d'Europa o el fi de l'Euro. Prou catastrofista, la veritat, però té raó en què una eixida de Grècia de l'Euro donaria un missatge molt clar als mercats: qualsevol pot eixir.
Hi ha dos alternatives a estes eixides en fals de l'euro. La primera és que en els països que van bé hi haja més inflació que en els que van malament. Sempre és més còmode i fàcil que la devaluació que necessitem en el sud es faça per baixa inflació (comparada amb altres països) que per deflació nostra (com els salaris són poc elàstic cap avall açò es traduïx en desocupació). Açò porta temps proposant-se però Alemanya no dóna el seu braç a tòrcer, tenen males experiències amb la inflació.
La segona alternativa és que siguen els països que van bé els que s'isquen de l'Euro, principalment Alemanya. Jurídicament és més senzill, i l'euro es devaluaria enfront del Nou Marco (o Nou Centre Euro, si hi ha més països). També seria prou complicat, però no hi hauria necessitat corralitos si es quedaren països mitjanament forts en l'Euro.
Eixides complicades a una crisi complicada però per descomptat empitjorada per una complexitat política d'Europa que no es va aconseguir resoldre en l'època pròspera i que és més difícil de solucionar ara que hi ha problemes. Esperem que aconseguisquen trobar la millor via de solució.
No hay comentarios:
Publicar un comentario