Cinc sords i cegos

Imatge de la justícia que circula per Internet.

La credibilitat, ho saben tots els periodistes, és quelcom que costa molt guanyar i que es perd en un segon. La justícia és com la credibilitat, que té els peus de fràgil vidre, perquè per molt que hi haja milers de resolucions racionals, raonables i justes, un sol fallada desafortunada pot destrossar la seua imatge per a molts anys.
Es recorden de la sentència que va absoldre a l'exjugador de futbol americà i exactor O. J. Simpson de l'assassinat de la seua exdona i el seu amant?. El veredicte va ser retransmés en directe per les televisions de tot el món, com havia televisat la seua fuga a bord d'un tot terreny fins que va ser detingut per la policia, i va posar a prova el sistema de jurat als Estats Units. Simpson contra el que hi havia nombroses evidències de la seua participació en el crim, va ser exculpat per un jurat favorable, encara que després, en un altre procés aparentment contradictori, va ser condemnat a indemnitzar civilment per les morts als hereus de les seues víctimes.
Recorden a Mikel Otegi Unanue, el militant de Jarrai que el 10 de desembre de 1995 va matar de sengles tirs d'escopeta als ertzaines Iñaki Mendiluce i José Luis González Vilanova quan patrullaven per davant del seu domicili en la localitat guipuscoana d'Itsasondo?. Va ser jutjat en Sant Sebastià per un jurat popular. Al març de 1997 va ser absolt, després de dictaminar el jurat que Otegi no era amo dels seus actes quan va disparar contra els policies. Va ser lloc en llibertat i per a quan el Tribunal Superior de Justícia va anul·lar el juí, Otegi ja s'havia integrat en ETA i estava en parador desconegut.
Són sentències desafortunades, allunyades de la lògica i del sentit comú, que han marcat a una generació i han destrossat la imatge de la justícia.
Ara, cinc ciutadans sords i cegos, ja que no han vist ni oïda les proves contra Francisco Camps, “l'amiguet de l'ànima”, ni la comptabilitat de la trama corrupta de la Gürtel, tenen dubtes de si l'expresident de la Generalitat es va pagar els trages i li han declarat absolt. No han vist com a Camps i Betoret es van confessar culpables i, probablement, ara s'estiguen estirant els pèls per no haver confiat que podien quedar exculpats. Tampoc han sentit Ricardo Costa exigir caviar a Álvaro Pérez, el Bigots, per al sucar de Nit de Nadal.
Camps tenia raó, ell sap que els seus conciutadans, a pesar de la corrupció existent a la Comunitat Valenciana, li continuen votant amb majoria absoluta i no li anaven a deixar en l'estacada. I així ha sigut.
El sistema de jurat ha revelat imperfeccions que es deurien corregir, encara que no crec que este Govern escometa eixes reformes a la vista del resultat.
És un gran dia per al Partit Popular, que veu absolts a dos dels seus líders, i per a la corrupció en general, que pot apreciar com amb un poc de perseverança els seus lladronicis poden quedar impunes. Però també és el dia més trist per a la justícia ja que els espanyols ho recordaran com aquell dia en què va ser xafada per cinc sords i cegos.