ManoletBLOG

Cayo Lara: "El Govern sacrifica l'ocupació enfront dels retalls"

Divendres, 13 de gener del 2012 PASSA-HO:

Intervenció íntegra de Cayo Lara davant del Ple del Congrés:

En la foto Cayo Lara interviene en el debate de investidura.

Sr. President,
Senyores i Senyors Diputats

Senyor Montoro, la prioritat del seu partit, durant la campanya electoral i en el Debat d'investidura del Sr. Rajoy, va ser la creació d'ocupació; perquè bé, ni una sola de les mesures d'este decret està orientada a crear ocupació. Més prompte tot al contrari, són mesures que creguen més desocupació, més crisi i més patiment per a més persones cada dia.

Este decret continua i accentua les polítiques d'ajust que s'han aplicat a Espanya des de maig del 2010. Les dificultats que travessem són conseqüència precisament del pertinaç ajust que s'ha desenvolupat; no resolen el dèficit ni ajuden a crear ocupació. El camí mamprés pot acostar-nos a la recessió i a la depressió.

Estem davant d'un 'colp de mercat'? El ministre d'Economia, Sr. De Guinders, va dir públicament que 'si no ho fem nosaltres, ho faran altres'. Amb eixes declaracions no és una exageració parlar de 'colp de mercat'.

Vostés justifiquen les seues mesures afirmant que és impossible complir l'objectiu del dèficit, que pot rondar el 8%. Ens diuen que eixe increment del dèficit té la seua base principal en les comunitats autònomes i que desconeixien eixa dada. Curiosament vostés governeu en algunes de què més dèficit presenten. No tiren balons fora, també és responsabilitat seua, i sent cert que hi ha hagut malbarataments -valga com a exemple la construcció d'aeroports sense avions-, no és menys cert que les comunitats han tingut una disminució d'ingressos de l'Estat deguda als regals i rebaixes fiscals als més rics practicades durant anys, i a l'absència de voluntat política de lluitar contra el frau fiscal.

En els últims mesos del passat any totes les previsions pareixen confirmar que l'economia espanyola s'ha contret En este període, tant el consum privat com la inversió han mostrat debilitat, apuntant a un descens del PIB en l'últim tram de l'any 2012 d'entre el 0,2% i el 0,3%.

Les propostes contingudes en el decret no solucionen cap d'estos problemes. No són 'pa per a hui' i sí 'més fam per a demà'. Dins de tres o de sis mesos, tornaran a vindre al Congrés demanant nous sacrificis, donant una nova volta de femella a l'ajust.

D'altra banda, la cosina de risc ha tornat a créixer, fregant els 400 punts. Tot això indica que els distints missatges llançats fins al moment a fi de 'calmar i donar confiança' als mercats no han servit de res. Els especuladors estan per a especular.

Ens porten unes mesures per a aconseguir uns objectius de dèficit imposats per la Unió Europea. Però es neguen a portar a esta Cambra la carta que vostés mateixos van reclamar al Govern anterior. Porten ja eixa carta i expliquen-se'l als ciutadans.

El principal objectiu d'eixes mesures és garantir que l'Estat espanyol torne el deute als especuladors. No estem d'acord. L'objectiu més important per al nostre país, l'ocupació, ens obliga a adoptar les mesures adequades que permeten estimular l'economia productiva i crear llocs de treball. Vostés sacrifiquen les polítiques d'ocupació i no incorporen cap Pla, cap proposta que vaja en eixa direcció.

Les últimes dades de desocupació registrada que hem conegut assenyalaven tant un augment de desocupats, com una elevada destrucció de llocs de treball, tal com reflectix la caiguda de l'afiliació a la Seguretat Social.

En el seu conjunt, en 2011 quasi s'ha duplicat l'increment de la desocupació registrada respecte al 2010, un 7,86% més, mentres que la pèrdua d'afiliació a la Seguretat Social ha sigut un 62,8% superior. Cada vegada són més els parats de llarga duració, dels que més d'1,5 milions no perceben ja cap prestació.

La crisi s'ha agreujat seriosament i les polítiques d'austeritat han servit per a accelerar eixa situació, la qual cosa posa de manifest el fracàs de les polítiques d'ajust i la seua necessària i urgent reconsideració tant a Espanya com en la resta d'Europa. No es pot utilitzar la crisi com a excusa per a la privatització i el retall del públic i per a deteriorar les condicions dels treballadors. Atacar el públic és atacar la Democràcia.

Només un pla d'estimule de l'economia pot invertir la tendència actual on la desocupació és el gran llast que té el nostre país per a eixir de la crisi.

I este decret no va en eixa direcció. No contempla ni una sola mesura de foment de l'economia productiva i de l'ocupació, aprofundint al contrari en l'ajust amb un retall del gasto públic de 8.900 milions d'euros que produïx acomiadaments en el sector públic On queda la prioritat per l'ocupació?

No obstant, la pujada d'impostos que vostés proposen confirma que sí que és possible disminuir el dèficit amb més ingressos. Benvinguts a la idea que la reducció del dèficit no sols passa pel retall del gasto, sinó que també l'augment dels ingressos pot jugar un paper determinant en este objectiu.

Però estes mesures fiscals, aparentment progressives, fan recaure el seu cost principalment sobre les rendes del treball i els ingressos per IRPF. De cada 5 euros d'esta pujada d'impostos, 4 correspondran a rendes del treball i 1 només a rendes del capital (estalvi), que haurien d'estar tributant als mateixos tipus que les rendes del treball per justícia fiscal.

La recuperació de la desgravació per compra de vivenda a penes afectarà l'estoc immobiliari mentres no fluïsca el crèdit. Tampoc a la mobilitat en l'ocupació al no facilitar-se un potent mercat de lloguer. Només servirà perquè no s'ajusten els preus dels immobles, beneficiant una vegada més als bancs, que encara que seguisquen sense donar crèdit a famílies i empreses podran disfrutar d'un nou aval de 100.000 milions addicionals als ja concedits en exercicis anteriors. La Banca sempre gana i els alts directius més.

Quant a la modificació de l'IBI s'hauria d'haver realitzat en estreta col·laboració amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

Se seguix sense modificar el tractament legal de les SICAV, no toquen vostés l'impost de societats i no es recupera totalment l'Impost sobre el Patrimoni de manera que paguen més les grans fortunes. Només amb el que s'ha perdut de recaptació per este últim impost no haguera sigut necessari el retall de 8.900 milions que vostés porten.

Retallen en 600 milions el suport a la I+D+i que és crucial per a l'eixida de la crisi i per a avançar cap al necessari canvi de model productiu. No obstant, mantenen els privilegis de l'Església Catòlica. És evident que ciència i religió no mereixen per a vostés el mateix tractament. Amb l'Església hem topat, amic Sancho.

Respecte a la compensació per còpia privada no sols no suprimixen el cànon digital sinó que, a més, enganyen a tots i únicament beneficien a les multinacionals del sector carregant-ho als Pressupostos Generals de l'Estat.

Les grans empreses seguixen beneficiant-se del descontrol tributari. Mentrestant, les PIMES tributen de forma efectiva un percentatge dels seus beneficis molt més elevat que les grans empreses i els bancs. No hi ha mesures fiscals de suport a este col·lectiu i per tant continuarà desapareixent el teixit productiu generant-se més desocupació.

Benvinguts a la idea que és necessària una lluita molt més eficient i seriosa contra el frau fiscal i l'economia submergida. En efecte, són polítiques que tenen el major recorregut recaptatori i les majors possibilitats d'augmentar els ingressos fiscals sense que per a recaptar més s'haja de castigar els treballadors, pensionistes i empleats públics. Veurem com concreten vostés el seu Pla antifrau, però per descomptat no és un bo senyal que de cada 100 tècnics d'Hisenda o de Treball que es jubilen, 90 no es reposen.

Una bona proposta per a combatre el frau seria limitar a 1.000 euros tots els pagaments en efectiu.

Si tributaren adequadament totes les persones físiques i jurídiques que tenen el deure de fer-ho l'Estat del benestar gaudiria d'una salut a prova de crisi i especuladors. No estaríem debatent sobre els retalls a nous ciutadans en situació de dependència, ni als jóvens la seua renda d'emancipació, ni als pares el dret a un permís de paternitat més ampli per a cuidar dels seus fills o la congelació de les pensions per viudetat, per posar només alguns exemples.

Les seues mesures no protegixen als més dèbils, al contrari, congelen vostés el Salari Mínim per primera vegada des de la seua creació; congelen la retribució dels empleats públics i augmenten la seua jornada de treball, la qual cosa en la pràctica és una reducció salarial. Congelar el Salari Mínim i els sous dels empleats públics, suposa reduir els salaris reals dels treballadors i pressiona sobre la negociació col·lectiva. És açò protegir als més dèbils?

En la seua línia de retalls menyscaben els mitjans de comunicació pública amb la reducció en 200 milions d'euros per a RTVE, reduïxen les inversions en transport (RENFE) i en les infraestructures de compensació en la mineria del carbó.
Per tot això, no estem d'acord amb este decret llei i votarem en contra del seu convalidació. No obstant, valorem positivament alguna de les mesures d'este decret com la prolongació de l'ajuda de 400 euros als parats, que ja incloíem en el nostre programa electoral, o la pujada del tipus marginal del IRPF. No obstant, no creiem que a mitjà i llarg termini una eixida social de la crisi puga vindre de la moderació salarial, ni del retall del gasto social.

Ja anunciem que la nostra posició seria de crítica seriosa i rigorosa, de propostes alternatives per a contribuir a una eixida social de la crisi. Per això vull acabar les meues paraules demanant que accepten la realització d'un Ple monogràfic en esta Cambra on El Govern i les forces parlamentàries podem dissenyar un Pla de creació d'ocupació, que per a nosaltres continua sent el problema prioritari al qual cal subordinar les altres prioritats. L'ocupació per damunt de tot.
Proposem al Govern que òbriga una Taula de negociació amb les forces polítiques i socials per a acordar les línies fonamentals d'un nou model productiu que, per a nosaltres, ha de ser l'instrument essencial d'eixida de la crisi.

Li demanem que porte a esta Cambra una reforma fiscal completa, d'acord amb els principis de progressivitat i justícia fiscal continguts en la nostra Constitució, que ens situe en la mitjana de l'Eurozona quant a contribució fiscal, gasto social i ocupació pública.

Li plantegem que en la Cima Europea del 20 de gener defenguen vostés la implantació de l'impost sobre les transaccions financeres i es comprometen a implantar-ho a Espanya, tal com ha anunciat que farà el Sr. Sarkozy.

Senyors i senyores del Govern, el Grup Parlamentari que represente subratlla la seua actitud negociadora i constructiva. Aconseguir una eixida social de la crisi que no es recaiga sobre les esquenes dels més dèbils i dels treballadors és un objectiu que hauria de ser irrenunciable per a tots.

Mentres parlen vostés que és necessari fer sacrificis, que els treballadors espanyols han d'estrényer-se el cinturó per que així ho exigixen des de l'exterior. Senyor Ministre, com deia Oscar Wilde 'Aconsellar economia als pobres és al mateix temps grotesc i insultant. És com aconsellar que coma menys a què s'està morint de fam'. Els retalls en el gasto públic no són la solució.

I una petició final: Atés que es retalla un 10% del complement de productivitat dels alts càrrecs Per què no demana el seu Govern a la Taula del Congrés que suprimisca el fons privat de pensions a les seues senyories? L'ètica i la ciutadania li'l tindran en compte.
http://www.izquierda-unida.es/node/9896