QUE AGRICULTURA I QUÈ ALIMENTACIÓ PER A EUROPA?

La Reforma de la Política Agrícola post-2013, una nova oportunitat per a posar 

a l'agricultura europea al servici de la Societat, i no del mercat.

La Política Agrícola Comuna (PAC) i la reconversió del sector espanyol
La PAC és la primera política unitària de la Unió Europea (des de 1962), i encara hui suposa el 40% del seu pressupost total. En l'Europa de postguerra, els seus objectius inicials van ser incrementar la productivitat agrària i garantir l'autoabastiment de la UE a preus raonables per al consum.

Per a això establia tres principis bàsics: un mercat únic agrari; preferència comunitària per a les produccions de la UE; i solidaritat financera ens Estats membres.

En estos 50 anys, la UE s'ha convertit en una potència exportadora, gràcies a les subvencions, i al mateix temps importadora, en ambdós casos per davall dels costos de producció. La qual cosa arruïna l'agricultura llauradora en els països d'origen i destí. Les successives reformes de la PAC han acompanyat a les negociacions en el marc de l'Organització Mundial del Comerç, suprimint la protecció de les produccions locals.

A partir de l'Agenda del 2000 de la UE (1997), el 1r Pilar de la PAC (80% del pressupost total en 2008) recolza una major intensificació de l'agricultura, la qual cosa genera una major dependència i endeutament de les explotacions, la reducció i la precarització de l'ocupació agrària, i majors danys ambientals. I introduïx un 2n Pilar (20% del pressupost) que subvenciona l'abandó de terres i el canvi d'activitat, i en menor grau intenta compatibilitzar l'activitat agrària amb el medi ambient. Li trobes el sentit?

La PAC ha fomentat el creixement en detriment de la qualitat de les aliments, causant impactes ambientals creixents i la desaparició de milions d'explotacions. Aquelles més xicotetes, que generaven ocupació familiar i economies locals, que aprofitaven els recursos locals i consevaban l'agrobiodibersidad. Al contrari, els ingressos de les grans empreses agroindustriales i de les proveïdores d'insumos (llavors, fertilitzants, pesticides, etc.) no han parat de créixer.

En els pròxims mesos s'obrirà el debat en el Parlament Europeu sobre la Reforma de la PAC (2013-2020), amb la qual cosa està en joc el 40% del pressupost de la UE, la gestió del nostre territori i la nostra alimentació. Açò incumbix a tota la societat!

La injustícia de la PAC en númers:

• Entre 1982 i 2010 han desaparegut 1,2 milions de llocs de treball en el sector agrari espanyol.
• Entre 2003 i 2011 la renda agrària ha abaixat un 27%. Entre 1995 i 2010 les vendes de l'agroindustria van créixer un 65%.
• El preu final dels aliments és, de mitja, 4,5 vegades el que reben els/es.  Els baixos preus en origen fan a la producció dependent de les subvencions en un 35%.
• El 16% dels majors perceptors d'ajudes directes de la PAC a Espanya van rebre el 75% del total. La mitjana de les ajudes percebudes de de 5.642 Euros/explotació, mentres que algunes empreses com Freixenet, Mercadona o García Garrión reben milions.
• L'endeutament mitjà de les explotacions agràries des de 2008 és superior a la renda agrària. Açò suposa un important transvasament de fons a les entitats de crèdit i a la indústria agroquímica.
• La modernització de l'agricultura ha generat des de 1960 increments de producció superiors a l'increment de població en el món. No obstant el nombre de persones famolenques va superar en 2009 els mil milions.

Possibles tendències de la Nova PAC
La UE ampliada a 25 països pretén reduir els costos, i sobretot les aportacions dels països més rics, oblidant el principi de solidaritat. La reforma de la PAC pressuposa un increment substancial de la població mundial, davant de la qual cosa proposa una major tecnificació de les produccions (una segona revolució verda?) i més competitivitat. No obstant, hui sabem que:

• La tecnificació no manté l'ocupació agrària ni produïx aliments de qualitat, i genera greus perjuís ambientals.
• La competitivitat (és a dir, els mercats globals) fa que els aliments no sempre arriben a qui els necessita, i arruïna les economies dels països de menys recursos.

El debat se centra en tres elements:

• Pagaments directes: Este moment és una oportunitat per a una redistribució més justa de les ajudes, segons  criteris socials i ecològics. No obstant, pareix que es continuarà recolzant als grans propietaris de terra i a l'agroindustria, i no a l'agricultura familiar i sostenible.
• Mesures de mercat: La producció es pretén abandonar a mercé de l'agroindustria i la distribució agroalimentària, i a l'especulació dels mercats. A més, es plantegen les assegurances privades com a elements de regulació, així  com els mercats de futurs, sent ambdós elements de l'especulació financera.
• Desenvolupament rural: Continuïtat en la diversificació econòmica (o desagrarizació), i reforç dels aspectes ambientals. Les propostes de la lluita contra el canvi climàtic se centren en el foment de cultius energètics, i per a complir els seus objectius caldria destinar el 47% de la superfície agrària europea. on es van a cultivar els nostres aliments? I si importem els agrocombustibles, què llunyanes selves arrasarem per a importar soja o oli de palma per a alimentar als nostres cotxes? És l'agroecología la que pot alimentar al món refredant el planeta.

Propostes per a una PAC justa i sostenible

• Model familiar i agroecológico. Aliments saludables i de producció sostenible, procedents de l'agricultura social i llauradora, de la ramaderia extensiva i de la producció ecològica. Reduir el consum de carn.
• Agricultura local i llauradora. Preus justos i segurs per a qui produïx i qui consumix els aliments, que permeten una renda justa per als/es llauradors/s'europeus/s'i de tot el planeta. Polítiques de transparència en la formació dels preus i Canals Curts de Comercialització.
• Sobirania alimentària i energètica: orientar les produccions a la demanda interna real. Control de les importacions i exportacions sobre la base de criteris de justícia, socials, sostenibilitat ambiental i de seguretat i qualitat alimentàries.
• Mercat just i sostenible: instruments de regulació del mercat que posen fi a l'especulació alimentària i la volatilitat dels preus, i l'abús de poder de l'agroindustria i la distribució.
• Agricultura sense transgènics: prohibició del cultiu, transformació i comercialització de transgènics i foments de les llavors i races ramaderes tradicionals, de major qualitat i més adaptades al mig.
• Agricultura per a alimentar: suspendre el suport als cultius energètics industrials. Retirar l'agricultura de les negociacions comercials globals i dels mercats especulatius i financers: l'alimentació és un dret, no una mercaderia!