L'àmplia tradició d'anul·lació de deutes a Mesopotàmia i a Egipte del 3r al 1r mil·lenni abans de J.C.

 Consell Científic d'ATTAC França

És essencial travessar la pantalla de fum de la història comptada pels creditors i restablir la veritat històrica. Anul·lacions generalitzades de deute han tingut lloc de forma repetida en la història.
Hammurabi, rei de Babilònia, i les anul·lacions de deute
El Codi d'Hammurabi es troba en el Museu del Louvre de París. De fet, el terme “codi” és inapropiat, perquè Hammurabi ens va llegar més prompte un conjunt de regles i de juís sobre les relacions entre els poders públics i els ciutadans. El regne d'Hammurabi, “rei” de Babilònia (situada en l'Iraq actual), va començar en 1792 abans de J.C. i va durar 42 anys. El que la major part dels manuals d'història no assenyalen és que Hammurabi, com altres governants de les ciutats-estat de Mesopotàmia, va proclamar en diverses ocasions una anul·lació general dels deutes dels ciutadans amb els poders públics, els seus alts funcionaris i dignataris. El que s'ha cridat el Codi d'Hammurabi, va ser escrit probablement en 1762 abans de J.C. El seu epíleg proclamava que “el poderós no pot oprimir al dèbil, la justícia ha de protegir a la viuda i a l'orfe (…) a fi de fer justícia als oprimits”. Gràcies al desxifrat dels nombrosos documents escrits en cuneïforme, els historiadors han trobat l'empremta incontestable de quatre anul·lacions generals de deute durant el regnat d'Hammurabi (en 1792,1780, 1771 i 1762 abans de J.C.).

En l'època d'Hammurabi, la vida econòmica, social i política s'organitzava al voltant del temple i del palau. Estes dos institucions, molt imbricades, constituïen l'aparell de l'estat, l'equivalent als nostres poders públics de hui, en els que treballaven nombrosos artesans i obrers, sense oblidar els escrigues. Tots eren allotjats i alimentats pel tremp i el palau. Rebien racions d'alimentació que els garantien dos menjars completes per dia. Els treballadors i els dignataris del palau eren alimentats gràcies a l'activitat d'un llauradors a qui els poders públics proporcionaven (llogaven) terres, instruments de treball, animals de tir, guanyat, aigua per al reg. Els llauradors produïen en particular ordi (el cereal de base), oli, fruites i llegums. Després de la collita, els llauradors havien d'entregar una part d'ella a l'estat com a lloguer. En cas de males collites, acumulaven deutes. A més del treball en les terres del temple i del palau, els llauradors eren propietaris de les seues terres, de la seua vivenda, del seu ramat i dels instruments de treball. Una altra font de deutes dels llauradors estava constituïda pels préstecs concedits a títol privat per alts funcionaris i dignataris a fi d'enriquir-se i d'apropiar-se els béns dels llauradors en cas de no pagament d'eixos deutes. La impossibilitat en què es trobaven els llauradors de tornar els deutes podia portar igualment a la seua reducció a l'esclavitud (membres de la seua família podien igualment ser reduïts a l'esclavitud per deutes). A fi de garantir la pau social, en particular evitant un deteriorament de les condicions de vida dels llauradors, el poder anul·lava periòdicament tots els deutes1; i restaurava els drets dels llauradors.
Les anul·lacions generals de deute s'han escalonat a Mesopotàmia al llarg de 1000 anys
Les proclamacions d'anul·lació general de deutes no es van limitar al regne d'Hammurabi: van començar abans d'ell i es van prolongar després d'ell. Es té la prova d'anul·lacions de deute que es remunten a l'any 2400 abans de J.C., és a dir sis segles abans del regne d'Hammurabi, en la ciutat de Lagash (Sumer), els més recents es remunten a 1400 abans de J.C., en Nuzi. En total, els historiadors han identificat amb precisió una trentena d'anul·lacions generals de deute a Mesopotàmia entre 2400 i 1400 abans de J.C. Es pot seguir Michael Hudson2 quan afirma que les anul·lacions generals de deute constituïxen una de les característiques principals de les societats de l'Edat del Bronze a Mesopotàmia. Es troben d'altra banda en les diferents llengües mesopotàmiques expressions que designen estes anul·lacions per a esborrar el deute i posar els comptes a zero: amargi en Lagash (Sumer), nig-sisa en Ur, andurarum en Ashur, misharum en Babilònia, shudutu en Nuzi.
Estes proclamacions d'anul·lació de deute eren ocasió de grans festivitats, generalment en la festa anual de la primavera. Davall la dinastia de la família d'Hammurabi va ser instaurada la tradició de destruir les pastilles sobre les quals estaven inscrites els deutes. En efecte, els poders públics tenien una comptabilitat precisa dels deutes en pastilles que eren conservades en el temple. Hammurabi mor en 1749 abans de J.C., després de 42 anys de regnat. El seu successor, Samsuiluna, anul·la tots els deutes amb l'estat i decreta la destrucció de totes les pastilles de deutes excepte les que es referixen a deutes comercials.
Quan Ammisaduqa, l'últim governant de la dinastia Hammurabi, accedix al tron en 1646 abans de J.C., l'anul·lació general dels deutes que proclama està molt detallada. Es tracta manifestament d'evitar que certs creditors s'aprofiten d'algunes fallades. El decret d'anul·lació precisa que els creditors oficials i els cobradors d'impostos que han expulsat llauradors han d'indemnitzar-los i tornar-los els seus béns baix pena de ser executats. Si un creditor ha acaparat un bé per pressió, ha de restituir-ho i/o pagar-ho completament, si no ho fa és condemnat a mort.
Com a conseqüència d'este decret, es van posar en peu comissions a fi de revisar tots els contractes immobiliaris i eliminar els que estaven afectats per la proclamació d'anul·lació de deute i de restauració de la situació anterior, statu quo davant de. La posada en pràctica d'este decret era facilitat pel fet que, en general, els llauradors espoliados pels creditors continuaven treballant en les seues terres encara que estes s'hagueren convertit en propietat del creditor. A partir d'ací, anul·lant els contractes i obligant els creditors a indemnitzar les víctimes, els poders públics restauraven els drets dels llauradors. La situació es degradarà un poc més de dos segles més tard.
Els límits dels actes d'anul·lació dels deutes
A Mesopotàmia, durant l'Edat del Bronze, els esclaus per deutes eren alliberats però no els altres tipus d'esclaus (en particular els que eren presoners de guerra).
Els actes d'anul·lació de deute no han de ser presentats com a decisions que feren progressar l'emancipació social, es tractava de restaurar l'orde anterior, que incloïa nombroses formes d'opressió. No obstant, sense embellir l'organització d'estes societats de fa 3000 a 4000 anys, cal subratllar que els governants intentaven mantindre una cohesió social evitant la constitució de grans propietats privades, prenent mesures perquè els llauradors mantingueren un accés directe a la terra, limitant l'augment de les desigualtats, vigilant el manteniment i el desenvolupament dels sistemes de reg. Michael Hudson subratlla, d'altra banda, que la decisió de declarar la guerra corresponia a l'assemblea general dels ciutadans i que el “rei” no tenia el poder de prendre la decisió.
Pareix que, en la cosmovisió dels mesopotamios de l'edat del bronze, no va haver-hi creació original per un déu. El governant (ruler), confrontat al caos, va reorganitzar el món per a restablir l'orde normal i la justícia.
Després de 1400 abans de J.C., no s'ha trobat cap acte d'anul·lació de deute. Les desigualtats es van reforçar i van desenvolupar fortament. Les terres van ser acaparades per grans propietaris privats, l'esclavitud per deutes es va arrelar. Una part important de la població va emigrar cap al nord-oest, cap a Canaan amb incursions cap a Egipte (els faraons es queixaven per això).
Al llarg dels segles que van seguir, considerats pels historiadors de Mesopotàmia com a temps foscos (Dark Ages) -a causa de la reducció de les empremtes escrites-, es tenen no obstant proves de lluites socials violentes entre creditors i endeutats.
Egipte: la pedra Rosetta confirma la tradició de les anul·lacions de deute
La pedra Rosetta de la que es van apropiar membres de l'exèrcit napoleònic en 1799 durant la campanya d'Egipte va ser desxifrada en 1822 per Jean-François-Jean-François Champollion. Es troba hui en el British Museum a Londres. El treball de traducció va ser facilitat pel fet que la pedra presenta el mateix text en tres llengües: l'egipci antic, l'egipci popular i el grec del temps d'Alexandre el Gran. El contingut de la pedra Rosetta confirma la tradició de l'anul·lació dels deutes que es va instaurar en l'Egipte dels faraons a partir del segle VIII abans de J.C., abans de la seua conquista per Alexandre el Gran en el segle IV abans de J.C. Es llig en ella que el faraó Ptolemeu V, en 196 abans de J.C., va anul·lar els deutes deguts al tron pel vaig poblar d'Egipte i més enllà.
Encara que la societat egípcia del temps dels faraons fora molt diferent de la societat mesopotàmica de l'Edat del Bronze, es troba l'empremta evident d'una tradició de proclamació d'amnistia que precedix a les anul·lacions generals de deute. Ramsés IV (1153-1146 abans de J.C.) va proclamar que els que van fugir podien tornar al país. Els que estaven empresonats eren alliberats. Son pare Ramsés III (1184-1153 abans de J.C.) va fer igual. Cal assenyalar que en el 2n mil·lenni, pareix que no hi havia esclavitud per deutes a Egipte. Els esclaus era presoners de guerra. Les proclamacions de Ramsés III i IV concernien a l'anul·lació dels retards d'impostos deguts al faraó, l'alliberament dels presos polítics, la possibilitat per a les persones condemnades a l'exili de tornar al país.
Només a partir del segle VIII abans de J.C. es troben a Egipte proclamacions d'anul·lació de deutes i d'alliberament dels esclaus per deutes. És el cas del regnat del faraó Bocchoris (717-711 abans J.C.), el nom del qual va ser hel·lenitzat.
Una de les motivacions fonamentals de les anul·lacions de deute era que el faraó volia disposar d'un llauradors capaç de produir suficients aliments i disponible quan fora necessari per a campanyes militars. Per estes dos raons, era necessari evitar que els llauradors foren expulsats de les seues terres per la influència dels creditors.
En una altra part de la regió, es constata que els emperadors sirians del primer mil·lenni abans de J.C. van adoptar igualment la tradició d'anul·lació dels deutes. El mateix va ocórrer a Jerusalem, en el segle V abans de J.C. Com prova, en 432 abans de J.C., Neemías, certament influenciat per l'antiga tradició mesopotàmica, proclama l'anul·lació dels deutes dels jueus endeutats cap als seus rics compatriotes. És en eixa època quan es redacta la Torah. La tradició de les anul·lacions generalitzades de deute formarà part de la religió fesol i dels primers textos del cristianisme via el Levític que proclama l'obligació d'anul·lar els deutes cada set anys i en cada jubileu, és a dir, cada 50 anys.
Conclusió
Hui, la devolució del deute constituïx innegablement un tabú. És presentada pels caps d'estat i de govern, els bancs centrals, el FMI i la premsa dominant com inevitable, indiscutible, obligatòria. Els ciutadans i ciutadanes haurien de resignar-se al pagament del deute. L'única discussió possible és sobre la forma de modular el repartiment dels sacrificis necessaris a fi d'aconseguir suficients mitjans pressupostaris per a mantindre els compromisos presos per la nació endeutada. Els governs que han demanat prestat han sigut triats democràticament, els actes que han realitzat són per tant legítims. Cal pagar.
És essencial travessar la pantalla de fum de la història comptada pels creditors i restablir la veritat històrica. Anul·lacions generalitzades de deute han tingut lloc de forma repetida en la història. Eixes anul·lacions corresponen a diferents contextos. En el cas que acabem d'evocar, les proclamacions d'anul·lació generalitzada de deute eren preses a iniciativa de governants preocupats per preservar la pau social. En altres casos, les anul·lacions van ser resultat d'una lluita social exacerbada per la crisi i l'ascens de les desigualtats. És el cas de Grècia i Roma antigues. Altres escenaris cal prendre en compte també: l'anul·lació de deute decretat per països endeutats que plantegen un acte sobirà unilateral, l'anul·lació de deute concedit pels vencedors a un país vençut o/i aliat… Una cosa és certa: a escala històrica, el deute juga un paper motor en nombroses grans commocions socials i polítiques.

Notes
(1) Els deutes entre comerciants no eren objecte d'estes anul·lacions.
(2) Este article està essencialment basat en la síntesi històrica presentada per Michael Hudson, doctor en economia, en diversos articles i obres: “The Lost Tradition of Biblical Debt Cancellations”, 1993, 87 pàgines ; “The Archaeolgy of Money”, 2004. Michael Hudson forma part d'un equip científic pluridisciplinar (ISCANEE, International Scholars' Conference on Ancient Near Earstern Economies) que comprén filòlegs, arqueòlegs, historiadors, economistes, que treballen sobre el tema de les societats i les economies antigues de Pròxim Orient. Els seus treballs són publicats per la universitat de Harvard. Michael Hudson inscriu el seu treball en la prolongació de les investigacions de Karl Polanyi. Igualment produïx anàlisi sobre la crisi contemporània. Veure en particular, “The Road to Debt Deflation, Debt Peonage, and Neoliberalism”, febrer 2012, 30 pàgines. Entre les obres d'altres autors que, des de la crisi econòmica i financera iniciada en 2007-2008 han escrit sobre la llarga tradició d'anul·lació de deute, convé llegir: David Graeber, Debt : The First 5000 Years, Melvillehouse, New York, 2011, 542 pàgines.