L'economia espanyola s'afonarà encara més

Carlos Berzosa – Consell Científic d'ATTAC Espanya

Les mesures anunciades pel president del Govern en el ple del Congrés, celebrat el dia 11 de juliol, agreujaran més la crisi de l'economia espanyola. No sols no servixen per a atallar les causes fonamentals que han provocat una situació d'esta naturalesa, sinó que deprimixen encara més la demanda amb el que moltes empreses tancaran, altres baixaran el seu nivell de capacitat i la desocupació continuarà creixent. No s'atalla des de l'arrel la situació desastrosa de gran part del sistema financer, que no sols necessita un rescat, sinó una reforma en profunditat, així com la necessària creació d'una Banca pública. Seguix pendent sense resoldre's tot el problema creat per la bambolla immobiliària i no es plantegen mesures que aborden amb un grau determinat d'eficàcia, encara que siga parcial, l'estat actual on hi ha tants pisos sense vendre.
L'obsessió per reduir el gasto públic, a costa del que siga, conduïx a l'economia espanyola a una espiral infernal d'agreujament de la recessió, i, en conseqüència, més dificultats per a una economia que patix un verdader problema de deute privada externa que pot esclatar en qualsevol moment, la qual cosa tindria unes conseqüències catastròfiques. La dimensió del deute privat que es té amb l'exterior és molt més greu que la quantitat de deute públic sobre el PIB que existix en estos moments. Una economia en recessió, com és el cas de l'economia espanyola en l'actualitat, aprofundix encara més la problemàtica del deute, tant privada com pública, i contribuïx a augmentar la morositat de la banca amb el que el sistema financer en compte de curar, a pesar dels fons que se li injecten, malalta encara més si és possible.
El deute no es pot pagar si no es creix i una economia deprimida afecta no sols a la baixa demanda i a l'augment de la desocupació, sinó també a la disminució dels ingressos públics i a la morositat. Les mesures proposades tampoc serviran per a reduir el dèficit públic, per la qual cosa l'economia espanyola s'endinsa en un camí excessivament perillós del que costarà eixir. Tal vegada d'ací a uns anys el paisatge després de tot açò pot ser descoratjador: Un número major de parats, un desocupació juvenil escandalós, un sector productiu menor, un Estat de Benestar desmantellat, i un retrocés en la investigació.
S'ha hagut d'acudir al rescat bancari i açò suposa com s'està comprovant, encara que s'haja tractat d'ocultar per part del Govern, una intervenció en tota regla. Si l'economia espanyola ja estava parcialment intervinguda, des de maig del 2010, perquè se seguien en política econòmica les directrius de Brussel·les, ara es produïx una volta de femella major pel fet que tindrà lloc un seguiment i control del que es fa, perquè no es confia en la capacitat del Govern. El que presta els diners exigix garanties que se'n va a procedir a la devolució del préstec, la qual cosa porta amb si exigències que no s'han donat a conéixer en la seua totalitat, però que en definitiva és una forma d'intervenció cada vegada més directa.
En suma, la qual cosa està succeint és una humiliació per a la ciutadania espanyola que es troba sense cap capacitat de decisió en qüestions que són de vital importància. S'ha substituït la sobirania del poble pel govern dels tecnòcrates europeus, quedant els ministres com a executors del que altres diuen el que cal fer, i controlen, al seu torn, si saben ser aplicats. Ens hem convertit en serfs d'uns experts que al seu torn no han sabut abordar la crisi de la Unió Europea al moment oportú. No oferixen, per tant, cap garantia. La situació és molt complexa i s'ha anat fent cada vegada més difícil de resoldre com a conseqüència de l'aplicació de polítiques equivocades, o de no haver sabut dur a terme una coordinació adequada entre els diferents països que formen part de la UE.
Este Govern no ha sabut donar confiança als mercats, però tampoc als ciutadans espanyols. La desconfiança és gran per la incertesa que es crega amb les mesures improvisades que es van prenent. La inseguretat que es percep entre les gents és molt elevada. La por a perdre el lloc de treball, la falta d'esperança que els fills troben un ocupació digne, la pèrdua del poder adquisitiu, són entre altres els temors que s'estan establint en la nostra societat. La por és molt perillós, perquè pot donar lloc al sorgiment de propostes populistes, d'ultradreta i fomentar actituds racistes i xenòfobes. Enfront d'ells cal infondre seguretat per al que es requerix una altra política i una altra forma de fer política.
Sempre hi ha, de totes maneres, un badall per a l'esperança com ha sigut l'emotiva recepció que la ciutat de Madrid ha dispensat als miners. La solidaritat ha brollat d'una manera espontani i açò posa de manifest que una part de la societat és viva, que es troba disposada a lluitar pels seus drets que tant han costat aconseguir. El Govern no pot fer oïdes sordes a esta magnífica resposta pacífica que s'ha produït en els carrers de Madrid a altes hores de la nit. Som ciutadans i volem ser tractats com a tals en un Estat de Dret