Crida d'ATTAC a la mobilització social permanent

Comunicat d'Attac Espanya recolzant 

la convocatòria del 19 de juliol

Este passat dia 11 de juliol els ciutadans vam poder constatar novament la distància existent entre el govern (abrigat per una àmplia majoria parlamentària) i el poble espanyol. Vam poder sentir com es desgranaven, amb un desvergonyiment insultant i entre aplaudiments, l'una darrere de l'altra cada mesura que El Govern actual (com també l'anterior) va dir que no prendria, i per la qual cosa va poder accedir a una confiança de l'electorat basada en promeses que hui tots sabem fal·laços. Entre les mesures aprovades, ATTAC ressalta:

- Una pujada de l'IVA que ens col·loca per damunt de països com Alemanya o França, impost indirecte que per gravar el consum tindrà efectes devastadors en aquelles persones que difícilment arriben a fi de mes, recaient la major part de l'esforç en pensionistes, mileuristas (o aspirants al títol), i desocupats, però també en l'economia en el seu conjunt, al deprimir encara més la demanda interna. Per a ATTAC, el rebuig a la pujada de l'IVA hauria d'acompanyar-se de l'exigència d'una aplicació immediata en la UE de l'Impost a les Transaccions Financeres, que són operacions que no paguen impostos.
- L'eliminació per als treballadors públics d'una de les seues modestes pagues (l'extraordinària de Nadal), mesura que, com l'anterior, reduirà el consum de les famílies les rendes del qual procedixen de treballar per a proveir-nos a tots els espanyols de la sanitat, l'educació, la ciència, la seguretat, la justícia, i tota la resta de servicis públics necessaris en una societat civilitzada.
- La reducció de la prestació per desocupació suposa afegir l'insult a l'ofensa, i això dirigit a les més humils famílies d'este país, els que sobreviuen amb eixa minúscula renda, i que són ja massa milions de persones exposant-se a l'exclusió social i a la misèria.
- L'eliminació de consorcis i mancomunitats o d'ajuntaments, que provocarà la privatització de nombrosos servicis públics locals i autonòmics i que només afavorirà a empreses amigues de què ostenten el poder. Així com la demagògica proposta de reduir regidors que en realitat amaga una disminució de la pluralitat democràtica.
A això s'afigen una altra sèrie de mesures que han de traslladar més la càrrega de la crisi financera als que no sols no es van beneficiar de la bambolla que la va causar, sinó que en gran manera ja arrossegaven la llosa d'hipoteques sobrevalorades per immobles la taxació fal·laç de la qual va ser la base de grans beneficis del complex immobiliari financer d'este país.
Ni una sola d'eixes mesures millorarà la capacitat de l'economia espanyola per a recuperar-se, molt al contrari seran causa de pitjors resultats macroeconòmics i causaran devastació social en una societat ja molt danyada. A ningú enganya que les dites mesures només tenen un destí, garantir el pagament del deute que el complex immobiliari financer va prendre en l'exterior per a unflar la bambolla de la rajola, amb la connivència de la banca d'Alemanya, de França o del RU. Eixe mateix deute privat que ara es vol tornar en pública per mitjà del préstec extern que garantirà l'Estat, per a capitalitzar als que van organitzar, van unflar i van disfrutar la bambolla.

Pitjor encara, no s'ha pres ni una sola mesura per a posar límit –i menys depurar responsabilitats- al risc sistèmic que han causat eixes entitats financeres i grans empreses. I no sols no li'ls castiga sinó que a més se'ls premia, accedint a la seua petició de reducció del poder de negociació dels treballadors, o l'obertura de possibilitats de lucre per mitjà de privatitzacions dels servicis públics que puguen ser rendibles, o la permisividad davant de les seues pràctiques oligopólicas quan no de manipulació de preus, o l'amnistia fiscal als grans evasores o la continuïtat de megaproyectos ruïnosos contractats amb eixes mateixes grans empreses que en este últim any han incrementat un 5% els ingressos de les seues cúpules directives. Es pretén la privatització de l'Estat, per a negoci de grans empreses, bancs i capitalistes. Cap de les mesures proposades s'acompanya d'un major control de les transnacionals, de les grans cadenes comercials i de distribució i de la banca.
Davant de tamaña desvergonyiment criminal la societat està despertant, percebent que el govern tan sols presta orella a l'interés d'una minoria acabalada, i per això més i més ciutadans i ciutadanes ens estem alçant contra eixes injustícies que buiden de contingut la nostra democràcia com a Estat social i de dret que declara ser.
ATTAC es posiciona contra eixe dictat de polítiques econòmiques criminals, i anima a la ciutadania a què s'opose a elles i participe en esta confrontació sabent que el que està en joc és el benestar de la majoria (quan no la seua supervivència) enfront de la cobdícia d'una oligocracia insolent, insociable, i irresponsable. No queda més remei que eixir a manifestar el nostre rebuig d'estes mesures, sense por a la creixent i violenta repressió dels cossos i forces de seguretat de l'Estat que ja s'està produint, sabent que la unitat d'acció en el carrer de tota la ciutadania compromesa és la millor defensa de la democràcia i dels drets socials i polítics que este govern il·legítim està atropellant de forma descarada. ATTAC fa un crida a la mobilització social permanent i recolza la convocatòria del pròxim 19 de juliol com a primera jornada d'eixa mobilització social en tot Espanya.